L’any 2021 és -ha de ser- un període de clarificació. D’entrada, aquest mateix mes de gener es decidirà l’orientació del FC Barcelona, l’entitat més important del país i la que més caracteritza Catalunya al món. Tot indica que la recollida de signatures suposarà un tall radical i que els nou precandidats actuals quedaran reduïts a tres o quatre, com a màxim. A hores d’ara, sembla clar que la massa social optarà per un Barça que recuperi la seva identitat catalana amb projecció al món, deixant enrere anys uns anys foscos que van portar al club a jugar un maleït partit -intranscendent esportivament, però políticament simbòlic- contra la UD Las Palmas el mateix Primer d’Octubre de 2017 a la tarda. Ara, per contra, el pronòstic més probable és el d’una victòria incontestable d’una candidatura inequívocament independentista.
Al febrer són tots els catalans els que estan cridats a les urnes. Està en joc la majoria independentista i és possible que, per primera vegada, les urnes afegeixin una majoria social del 50%+1 a l’hegemonia parlamentària dels tres partits independentistes. Un mapa d’aquest tipus deixaria l’estratègia repressiva de l’Estat en la impotència política.
Hi haurà més reptes, com el de la lluita contra la pandèmia i el de la recuperació econòmica. Els haurà d’afrontar una societat que, malgrat les represàlies i l’assetjament, ha de ser conscient de la seva força i determinació.
