L’aparell estatal espanyol –aquesta vegada amb participació del poder legislatiu al costat del judicial– s’ha tornat a ficar en un altre embolic que serà aprofitat per l’advocat expert a treure a la llum totes les misèries d’un sistema secular. Treure-les a la llum i posar-les davant dels nassos d’Europa. Gonzalo Boye s’ha fet càrrec del cas d’Alberto Rodríguez, el diputat canari de Podem al Congrés que ja no és diputat ni de Podem, o que deixarà de ser-ne, perquè ha anunciat que deixarà de militar-hi.
Rodríguez i els seus votants s’han quedat a la intempèrie per una jugada combinada del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes El Caducat, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i la presidenta del Congrés, la socialista catalana Meritxell Batet. Mentrestant, els seus companys de partit continuen al govern de coalició amb els socialistes de Batet. Només han rondinat una mica i ho han aprofitat per fer veure que hi havia una crisi de govern i aconseguir per a Yolanda Díaz la clau de la negociació de la reforma laboral. Perquè el seu projecte de supervivència és Díaz, i no Rodríguez.
En aquestes circumstàncies, el desengany de Rodríguez ha de ser majúscul. I la jugada d’acostar-se a Boye és el més intel·ligent que podia fer. L’advocat de Puigdemont –i de Torra– té cada dia més elements per anar deconstruint el magma de jugades brutes de l’aparell estatal espanyol destinat a esclafar els que en discrepen, Podem també. En aquest cas, és especialment rellevant com de proactius que s’han mostrat Lesmes i Marchena per una condemna insignificant per uns fets antics i poc greus que només tenien l’atractiu de proporcionar-los l’oportunitat de fer fora del Congrés un diputat molest i posar (una mica) en tensió el PSOE. El paper dels lletrats del Congrés també és ben galdós: primer diuen que no se li ha de prendre l’escó i després que sí, amb pocs dies de diferència i ajustant-se de manera potinera a les necessitats del guió.
Tots aquests elements són combustible posats en mans de Boye, amb més arguments cada dia que passa per presentar el poder judicial espanyol com un engranatge d’ingerències polítiques. Però es neguen a veure-ho. Per ells faran.
