Sense mossegar-se la llengua, com fa sempre i prou car que ho està pagant, Valtònyc ha recuperat aquest dimarts una vella expressió despectiva francesa d’autor incert contra Espanya, “Àfrica comença als Pirineus”. Ha sigut a la seva manera, en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio després de saber-se que la justícia belga ha denegat la seva extradició. Assegurava que a partir d’ara és totalment lliure i Laura Rosel li ha preguntat si podria anar a Mallorca, a casa seva. “No, a Mallorca no. Soc lliure per Europa, a Àfrica del Nord no hi puc anar, de moment”, ha contestat.
No es tracta d’un simple sarcasme d’un raper hipercrític i hiperbòlic aficionat als jocs de paraules ocurrents. Reflecteix la qüestió de fons, el que està passant a partir de les resolucions que diversos òrgans europeus –de països diferents i de la mateixa UE– van prenent en la macrocausa contra l’independentisme i la dissidència que l’Estat espanyol els ha encolomat. Espanya està quedant fora dels paràmetres europeus per acumulació de fracassos judicials. Encara que puguin dir que moltes d’aquestes resolucions són provisionals –no és el cas de Valtònyc, tot i que hi cap recurs– i que cal esperar la sentència.
L’essència del que diuen els jutges europeus als seus col·legues espanyols és que no troben homologable la seva manera de forçar el dret, o d’intentar-ho. També deixen ben clar que no es pensen deixar arrossegar a aquest fangar per l’objectiu de preservar la unitat d’Espanya. Això no vol dir que simpatitzin amb la causa independentista. Ni els jutges ni els polítics europeus. Majoritàriament, una eventual ruptura en dues unitats diferents d’un estat membre els sembla un maldecap que prefereixen evitar-se. Costarà molt, per tant, que tot aquest procés arribi a servir per aconseguir suports per a l’independentisme català. Però la destrucció del prestigi d’Espanya haurà estat un èxit de Llarena i els seus creadors.
