L’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que Madrid hauria d’apreciar com un dels grans aeroports d’Espanya, li és completament indiferent al president del govern espanyol. És més, l’ha utilitzat per a una missió que ha considerat prioritària: accelerar l’erosió d’un govern català que no li agrada. No és res personal: a Pedro Sánchez no li convé l’actual composició de l’executiu català perquè, malgrat la falta d’un projecte unitari i clar per assolir l’objectiu de la independència, té el defecte d’aglutinar l’independentisme institucional, inclòs el peculiar –i coherent– suport de geometria variable de la CUP. Per això l’inquilí de la Moncloa necessita introduir-hi (més) elements de discòrdia. I en això totes les estructures d’Estat, fins i tot el govern espanyol, tenen un elevat grau d’eficàcia.
Des del primer moment, el compromís d’ERC amb la taula de diàleg és una de les palanques utilitzades des de Madrid. És l’aposta dels republicans i es veuen obligats a defensar-la al preu que sigui. Per això Pedro Sánchez pot anar apujant aquest preu i arribar a destruir-ne fins i tot el simbolisme –la foto– si no hi va. JxCat semblava el soci dur, però des de Madrid van trobar la via per arrossegar-los a un autonomisme improductiu: l’aeroport. Els van fer un regal enverinat amb la possibilitat de marxar de vacances amb una traca de final de temporada en què el vicepresident Puigneró apareixia com a protagonista del dia al costat d’una consellera Vilagrà amb cara de desconcert. Només calia ensenyar la bossa de caramels, deixar que es barallessin i després retirar-la. De fet, la bossa estava buida.
El projecte d’AENA per ampliar el Prat, si fem cas del que diuen els analistes, era precipitat i no estava madur. Segurament no hauria passat la supervisió d’Europa. Només servia per provocar el caos i retirar-lo al·legant que hi havia caos, sensació a la qual hi ha contribuït la part del govern espanyol que no importa –Podem– i la part de l’Ajuntament que tampoc importa, els comuns. Amb aquesta prepotència s’han comportat el PSOE i el PSC. I s’ha permès que els surti bé. El Prat, que mentre no es pugui gestionar des de Catalunya mai serà un hub, serveix per a això. I ara Barajas guanya. La banca sempre guanya.
