Comença a ser tradicional en la sèrie del Procés que les negociacions per articular un Govern siguin llargues, pesades i gratuïtament agòniques. Acabaran com acabaran, en el benentès que cap de les dues grans formacions independentistes té cap gana de repetir eleccions. Ara bé, en el país del goril·la blanc i la Mare de Déu negra, tot és possible.
Però mentre els negociadors van amunt i avall, en unes reunions estrambòtiques, entrebancades i emboirades, al Parlament hi passen coses. I sovint, fora del micros, les càmeres i els moviments als salons de passos perduts de la cambra. Allà on cal estar a l’aguait de les escenes i quin atrezzo es tria per part dels polítics que volen ser vistos pels seus companys de files o per la premsa.
Aquests dies, però, hi ha un debat intern a la cambra que ha generat cert neguit i toca la llengua, i més amb una presidenta com Laura Borràs. Hi havia el costum que cada cop que la cambra havia d’enviar un document a Madrid -a qualsevol de les institucions- es traduïa com a “Parlamento” o com a “Generalidad”. Aquest costum, criteri o protocol no ha fet gota de gràcia la presidenta. El seu equip ha fet saber als serveis parlamentaris que aquestes traduccions sonen malament i que caldria revisar els criteris.
No hi ha cosa que costi més als funcionaris, i més als privilegiats lletrats del Parlament -una figura de la que algun dia caldrà revisar les seves condicions i el seu posat de reis del mambo d’una alta magistratura de l’Estat- que canviar una inèrcia. Tant és així que la setmana entrant s’ha de celebrar una reunió amb els serveis lingüístics, administratius i polítics per fixar si es pot canviar el criteri de traduir les institucions catalanes en els escrits en castellà. Haurien de veure els nervis que ha generat aquesta ximpleria. Potser és que si un Parlament no té res per fer , el gat pentina. Amb un problema afegit, al Parlament no hi ha gats.
9 
55 
