Una de les derivades del Catalangate és la complicitat de la societat espanyola amb la justificació del cas. Seria més lògic que fos tolerància, però no, és una complicitat clara i evident. Un exemple: s’han espiat advocats, però com que defensen independentistes cap Col·legi estatal s’ha mostrat esgarrifat amb l’afer Pegasus.
S’apliquen, com a mínim, tres elements en la complicitat de la societat espanyola amb l’espionatge als catalans. En primer terme, un graó més en la deshumanització de l’adversari. Com que són catalans és igual que els posem en una gàbia de vidre a exposició de la clavaguera per veure què fan, què guarden, què enraonen o què pensen.
En segon lloc, s’utilitza un tòpic de la lluita contra ETA: “algo habrán hecho” o “algo había que hacer”. Dos arguments esgrimits quan o bé detenien a un abertzale o bé quan el disparaven, o sortia d’Intxaurrondo fet un cristo. Va ser l’explicació de Margarita Robles, magistrada en comissió de serveis com a ministra de Defensa.
I en tercer terme, Catalangate és una derivada més de “l’a por ellos” al que s’hi afegeix també una altra expressió perillosa utilitzada durant el Primer d’Octubre: “¡Que nos dejen actuar!”. El catalangate té tots aquests elements unificats perquè al capdavall l’Estat actua contra una minoria nacional que distorsiona la seva concepció de l’Espanya assolida al 39.
5 
24 
