La Plataforma per la Llengua acaba de destapar un cas que han hagut d’explicar amb peus de plom per evitar una revictimització, que seria el pitjor que podria passar. Però la falta de detalls sobre el fet concret no amaga el fons, que no és res més que un cas d’assetjament escolar amb la llengua com a excusa i arma. S’ajunten, per tant, dos problemes, en una combinació especialment perversa: la pulsió d’un grup bully d’escolars contra un company –de només 12 anys– i la idea que el fet de parlar català és un punt de feblesa de la víctima escollida.
El noi afectat es va trobar com pel fet de fer servir la seva llengua materna en un grup de Whatsapp –el català– rebia insults i amenaces que van acabar anant més enllà del xat i que van arribar a la proposta d’apallissar-lo. Ni el nen ni la seva família es van arronsar. Ell va mantenir l’ús del català al grup de Whatsapp i els pares ho han denunciat a través de la Plataforma. Però en ple segle XXI s’ha convertit l’ús d’una llengua –que a més a més és oficial– en una mena d’heroïcitat demencial.
L’arrel d’aquest episodi és en l’esperit d’aquell A por ellos que es va destapar el 2017. Aquell càntic, sorgit de manera suposadament espontània en els comiats a policies espanyols que venien a Catalunya a intentar impedir l’1-O, reflectia una concepció de Catalunya i dels catalans com a enemics. Una visió que arriba al moll de l’os de cossos de funcionaris com els policials, una idea que s’oficialitza. I que arrela fins al punt de ser absorbida per escolars que la normalitzen i la fan servir per al bullying, aberració sobre aberració. Mentre hi ha jutges que imposen quotes de castellà a les aules.
