Si a les protestes de la Diada d’enguany hi va haver una lluita compartida va ser cantar l’eslògan “A por ellos!”. Va ser corejada per tots els manifestants de la Diada que passaven per davant l’edifici de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a la Via Laietana. Un símbol de moltes coses. L‘A por ellos és una de les consignes més difícil d’explicar en el entorn de la Unió Europea. Una frase que va tenir una derivada més inquietant. Aquell preocupant “que nos dejen actuar“. Un resum perfecte del que ha passat els darrers anys que, fins i tot, alimenta la tesi que som una minoria nacional. Es pot traduir com que, si ets independentista, poden anar per a tu i poden tenir patent de cors per fer el que es vulgui. Un plantejament gens estrany en una societat on, en una tertúlia, els de la quota espanyolíssima progre pregunten als companys de taula si són independentistes. Una forma prou barroera de discriminar les opinions a la baixa.
En tot cas, a la Diada, el crit que més animava era “l’A por ellos!”. La frase i qui la va dir podria fins i tot fer més mal que els cops de porra d’aquell Primer d’Octubre. Algú s’imagina els agents de l’FBI sortint del seu quarter general al crit de “A pels californians?”. Algú s’imagina la policia federal d’Alemanya sortir de les seves casernes al crit de “A pels Bavaresos?”. Algú s’imagina els mateixos agents de la Brimo sortint del Complex Egara al crit de “A pels de Terrassa!”. Clamaria al cel. No ens ho creuríem. Seria indignant.
En canvi, aquest crit a Espanya, va generar complicitats. N’hi va haver que fins i tot oferien vacances pagades a qui el va pronunciar. Així que després de la manifestament millorable gestió del Primer d’Octubre per part dels lideratges polítics i socials així com del gran gruix de l’independentisme –que potser esperaven una invitació formal impresa en targetó i lletra britànica a defensar els seus posicionaments–, l’A por ellos ha esdevingut una de les principals lluites compartides que han sorgit. Potser ha nascut de forma inconscient, però sí que recordar-la és assumir la gravetat del reconeixement per part del poder que van contra tu. I van per tu possiblement en la condició de minoria nacional.
