És la monarquia una institució democràtica o més aviat feixista? El dubte ofèn, cert. Clarament una monarquia té molt difícil justificar la seva existència en base a una lògica purament democràtica perquè probablement cap d’elles té en els seus fonaments un origen de pau i justícia. Després diran que si són constitucionals i parlamentàries, però a veure, cal ser seriosos i exigir un rigor mínim: monarquia és despotisme absolut, autoritarisme dinàstic, currículum d’abús vergonyós i dolorosa injustícia. Per ser rei o reina avui en dia t’hauria de caure la cara de vergonya, i en cas contrari, és que demostres tenir-ne ben poca. El cas recent més palmari d’aquesta manca de vergonya és el darrer episodi d’indecència que han protagonitzat les infantes espanyoles anant a veure son pare fugat sota la túnica d’un tirà pèrsic, el xeic Khalifa bin Zayed bin Sultan Al Nahyan. A això suma-hi el fet que han aprofitat l’avinentesa perquè els hi punxessin el vaccí de la Covid-19, tan anhelat pels nostres pares i mares i avis i àvies, expectants perquè els truquin del seu CAP.
Els defensors de la monarquia espanyola i de qualseol altra dins de l’entorn europeu acostumen a argüir a favor seu que les democràcies més estables i exemplars són monarquies parlamentàries. El problema però no és l’arquitectura sobre la que reposen els privilegis d’aquestes famílies sinó el que aquestes famílies amaguen. En el cas d’Espanya és evident que el capteniment de la nissaga borbònica xoca de forma brutal contra els principis pels quals la majoria dels ciutadans de l’Estat breguen. La ciutadania, a més, no paga impostos perquè se’ls poleixin unes senyores aprofitades que, sense cap mena d’escrúpol, utilitzen privilegis per aconseguir la immunitat davant d’un virus global.
Però és que si continuem escodrinyant en aquest escàndol descobrim que la infanta ‘catalana’ Cristina presideix el patronat de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), amb seu a Barcelona. Coneixem la dada ara gràcies a l’escàndol de la vacunació durant l’escapada a la dictadura del Pèrsic perquè fins ara ha estat un càrrec ocupat en silenci, com molts dels càrrecs honorífics que parasiten gent que no fa res i que no acumulen mèrit conegut més enllà de ser qui són i els privilegis que hi van associats. L’epidemiòleg Oriol Mitjà ha estat una de les veus que ha demanat que es retiri la infanta Cristina del càrrec. És una demanda del tot pertinent i necessària, a no ser que aquest institut estigui segestat d’interessos que res tenen a veure amb la seva missió.
Un institut dedicat a la salut global, finançat amb els diners que tots nosaltres desembutxaquem a favor de l’Estat, no pot estar presidit per una persona que no ha fet cap mèrit per ocupar el càrrec i que, a més, ha donat mostres evidents de violar els principis de la institució. Confiem que des d’instàncies polítiques catalanes —almenys— es posi fil a l’agulla per reclamar el cap de la Infanta Doña Cristina.
1 
5 
