Dimarts, dos de novembre, es viurà l’enèsim episodi d’una de les instruccions judicials més surrealistes, que hauria de fer caure la cara de vergonya a més d’un al Palau de la Generalitat. És el cas dels 9 de Lledoners. Els encausats s’asseuran al banc dels acusats del jutjat penal 1 de Manresa per la protesta de l’1 de febrer del 2019 contra el trasllat dels presos polítics del centre de Sant Joan de Vilatorrada a Madrid per celebrar el judici del Procés.
L’Eduard, el Daniel, el Claudi, el Sergi, l’Esteve, el David, l’Eric, l’Oriol i la Maria Jesús s’enfronten a una pena de fins a set anys de presó. El seu delicte, ser identificats per agents de l’ARRO que tallaven el trànsit davant la munió de gent que es va acostar a la presó per acomiadar els presos. De fet, els acusen de cops de peu i de puny als Mossos que volien retirar una suposada barricada i aporten comunicats de lesió com un estrip al dit o dolor cervical. El mateix atestat admet que els van identificar perquè estaven a primera línia. Fins i tot, la instrucció els acusava de robatori amb força pels palets utilitzats per fer la barricada. L’empresa d’on haurien sortit va advertir que no l’emboliquessin en cap muntatge.
La Generalitat també els acusa, però finalment ha rebaixat la tensió respecte de la seva posició durant la fase d’instrucció. Al capdavall, era gent que estava protestant com molts dels que estaven a Govern. Fins i tot, com demanaven des de Govern. És un judici paradigma de la situació que ens trobem. Una vergonya jurídica amb què els serveis jurídics de la Generalitat s’abraonen sobre els 9 de Lledoners (aquell dia no va passar res, i si va passar alguna cosa és el que passa a qualsevol protesta). Res, l’efecte dissuasiu del poder de l’Estat cap a la minoria nacional. Si el que protesta és català independentista, ja ha rebut. El que molesta és que l’administració autonòmica també hi fiqui cullerada. I algun dia haurem de parlar seriosament del valor jurídic dels atestats, qui denuncia certifica el que ha passat?
