Aquest dimecres la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat dues querelles més contra Quim Torra i Roger Torrent. A aquestes alçades, el tràfic entre el PP/Ciutadans/Vox i la Fiscalia, els jutjats i les Juntes Electorals ja s’ha descontrolat. Ningú no sap ben bé quantes vegades han denunciat al president Torra, posem per cas. L’allau és tan colossal que de vegades costa de creure que de debò s’arribin a materialitzar tantes amenaces per simple desbordament laboral dels advocats que treballen per al trifachito.
És indubtable que l’estament judicial espanyol és una extensió ideològica de la dreta nacionalista, que conforma un magma molt compacte de defensa de les estructures autoritàries que venen del tardofranquisme. D’aquí ve la predilecció dels jutjats i tribunals com a camp de joc o confrontació, amb l’avantatge que donen les cartes marcades i la destrucció política i, sovint, cívica i personal de l’adversari, que pot acabar a la presó, inhabilitat i amb el patrimoni incautat.
El problema que tenen és que aquesta riuada judicial acaba desembocant, necessàriament, a Europa. I allà comença a incomodar seriosament aquesta inflamació del nacionalisme espanyol amb la seva obsessió d’aixecar fronteres judicials que li permetin rebaixar els drets polítics i civils de la ciutadania. Puigdemont i Comin tenen garantida la immunitat parlamentària a 27 dels 28 estats de la Unió. No són ells els que estan aïllats.
