L’agost de 1984, un joveníssim George Michael -aleshores membre del duet Wham!, amb Andrew Ridgeley- i un reduït grup de tècnics entraven als estudis Advision, aleshores de moda a Londres. Feia calor, però es van dedicar a ambientar el local amb garlandes i figures nadalenques. El motiu, anaven a enregistrar Last Christmas, una nadala molt singular que acabaria convertint-se en una icona popular que cada Nadal retorna, sens falta, a les llistes d’èxits. George Michael només tenia 21 anys, però ja creia poder controlar la seva carrera, fins el punt que ell mateix -sense formació musical- va ocupar-se de tocar cadascun dels instruments, de vegades amb dos dits.
Mesos més tard, amb les primeres nevades, un equip de rodatge es va traslladar a un resort suís anomnat Saas-Fee. Allà es va recrear una festa nadalenca amb diversos amics del grup, com els cantants Pepsi i Shirlie o el baixista de Spandau Ballet, Martin Kemp. El videoclip, més que una nadala convencional, és una cançó que intenta reflectir la nostàlgia per l’amor perdut, la connexió íntima entre dues persones que van ser parella fugissera sense que, aparentment, ningú del seu entorn en sigui conscient. El paper de gèlida examant va recaure en la model Kathy Hill. Trenta-cinc anys més tard, Hill (ara, amb 63 anys) recorda aquell rodatge amb una certa nostàlgia: “Jo normalment no beuria en una sessió, però l’ambient era tan relaxat com es veu en el video i allà tothom feia broma. George Michael tenia un sentit de l’humor sorprenent. Hi ha una escena, quan hem pujat dalt del turó, en què ell queia sovint, i jo cada vegada esclatava a riure. Va estar bé“.
George Michael (Flickr)
La lletra de Last Christmas s’ha interpretat sovint com un paral·lel de l’homosexualitat ocultada del propi Michael: “La cara d’un amant amb foc en el seu cor, un home en el qual refugiar-se, però tu em vas fer fora“. Un retret que es contradiu amb uns sentiments encara poderosos “Em vas tractar malament, ara ho sé. Què boig he estat! Però si em beses ara sé que em tornaràs boig una altra vegada“. Kathy Hill, en funcions d’examant ambigua, recorda que en el rodatge real George Michael va ser especialment amable i que, curiosament, es va interessar molt per la música de Vangelis, aleshores parella sentimental de la model i compositor de bandes sonores com la de Blade Runner, una altra icona dels anys vuitanta que ha sobreviscut al temps. En qualsevol cas, l’ocultació de la seva homosexualitat sempre va angoixar George Michael. El seu company a Wham!, Andrew Ridgeley, explica que “George va intuir que, de saber-se, això enfonsaria les nostres possibilitats d’èxit. Era molt important per als dos que Wham! aconseguís l’èxit que desitjàvem. Va ser dur per a ell, no hi ha dubte d’això. I li va causar una gran incomoditat”.
El fet és que, més enllà d’aquesta cançó, George Michael va tenir una llarga carrera artística, plena d’èxits. Després de Wham!, on encara anava totalment afaitat, vindria la seva perilla característica i alguns escandols personals. Ironies del destí, George Michael va morir el dia de Nadal de l’any 2016. Just la festa en què cada any serà recordat per la seva nadala; trista, en gran part, però prou original com per convertir-se en la més popular i escoltada del pop internacional.
