El Paller de Tot l'Any, de bandolers i budistes

La seva alçada de més de 800 metres, el fa un dels cims més emblemàtics de la carena, del camí ral i del conjunt de l'Obac
Paller de tot l'Any i Montserrat al fons
Paller de tot l'Any i Montserrat al fons | Carol Paez

 

Aquesta muntanya rep el seu nom (Paller de Tot l'Any, Paller de l'Obac o Muronell) per la peculiar forma que adopta la seva agulla, similar a les pallisses. La seva alçada 818 m i la seva morfologia, la fan un dels cims més emblemàtics de la carena, del camí ral i del conjunt de l'Obac.

 

És també, un enclau ple de llegendes relacionades amb bandolers i traginers del s. XIX.  Ens expliquen que, en una de les escletxes que aboquen cap el Sot de la Portadella, hi ha qui afirma que tenia el seu recòndit amagatall el mític bandoler Capablanca. Allà, aquest enigmàtic personatge donava accés al seu cau per medi d'un sistema de politges i despenjades, que feia servir per fer amunt i avall amb el seu botí.

 

En un dels laterals, hi ha una inscripció del mantra Om mani padme hum. És, probablement, el mantra més famós del budisme. Traduït com "la joia en el Lotus". En un terme més complex d'aquesta filosofia, és representació de la purificació dels regnes de l'existència o l'estat espiritual perfecte.

 

Om mani padme hum
Om mani padme hum | Carol Paez

 

 

Aquest massís, a l'igual que la seva veïna, la muntanya de Montserrat, no és una muntanya elevada per forces orogèniques exclusivament. Són relleus mantinguts de l'erosió voltant, per la seva consistència i composició. És, pròpiament, un conglomerat de còdols arrodonits i enllaçats per una composició de sorra i argila, amb una cimentació natural calcària que fa de lligam al terreny.

 

Per entendre aquest concepte hem de remuntar 65 milions d'anys. El relleu estava lligat a la Depressió Catalana Central. La formació d'un mar, entre l'antic continent catalano-balear i, els Pirineus, rebia l'abocament de diversos rius per ambdós costats. Aquests rius, transportaven diferents materials morfològics que, feien sedimentació en aquest enclau i, anaven omplint amb aquests estrats. És, doncs, una muntanya formada a partir d'un delta fluvial i dels corresponents moviments orogènics de les plaques. L'erosió al llarg dels anys i els despreniments de sediments més febles dels més resistents, van fer la resta, al deixar veure aquestes meravelloses talaies conglomerades de l'Obac.

Montserrat des del Paller de Tot l'Any
Montserrat des del Paller de Tot l'Any | Carol Paez

 

 

Pensem en una aixeta que raja aigua a la pica de casa. Si aquesta aigua, té una composició de força calç, la sorra i diferents minerals van sedimentant i, serveixen durant milers i milers d'anys, com a lligam pels diferents còdols arrastrats a una terrassa fluvial. Trobem una magnífica explicació a la web: Història geològica del Bages.

 

L'origen de Montserrat i el parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac és molt similar i paral·lel en el temps. Però, així com Montserrat no té comparatiu en el món, amb altes parets i enfilades agulles, Sant Llorenç manté carenes, parets més baixes i sense una regió d'agulles conjunta. La raó són els conglomerats que hi van formar part en els diferents espais. Els còdols de Montserrat van ser més grans i homogenis de dalt a baix, mentres que els de Sant Llorenç són més petits i en menor quantitat. També hi ha una base més calcària, tant en la sedimentació, com en la formació dels còdols. Aquest component calcari, ha fet d'argamasa i, ha impedit que Sant Llorenç quedés més enfonsat i/o aïllat com és el cas de Montserrat. El Paller de tot l'Any i la Roca Salvatge, serien dos exemples d'agulles excepcionals, a petita escala, com exemple més pròxim de la formació de la seva muntanya veïna.

 

Carol Paez

Autora del blog Edat Mitjana