Fòssils petrificats en els murs del Monestir de Sant Cugat

Descobrim diverses petxines i cargolins petrificats en aquest monument del municipi vallesà
Una de les petxines que trobem incrustades al Monestir
Una de les petxines que trobem incrustades al Monestir | Càrol Paez

 

Hi ha un moment, que tot infant i no tant infant, descobrim el món dels dinosaures. Pot ser a infantil, a primària o, com és el meu cas, mirant Jurassic Park. Sam Neil, tots recordem aquell intrèpid paleontòleg i aventurer, un Indiana Jones versió "madura", amb necessitat de corticoides antial·lèrgiques, cada vegada que veia canalla de menys de 18 anys.

 

Avui descobrim unes petxines i cargolins de molt abans dels dinosaures. Comencem a hiperventilar pel fet de pensar, que una fracció de vida, a la història de la Terra, ara la tenim emmarcada, petrificada i encastada en cada carreu dels murs que formen part del Monestir de Sant Cugat.


 

Sense voler puntificar (perquè no sóc geòloga) estaríem parlant de pedra calcària (lumaquel·la). La seva extracció podria procedir (tenim prou indicis) de la pedrera de Campanyà de Sant Cugat del Vallès. Estem parlant d'un punt d'explotació d'aquest material que encara estava actiu al s. XIX. Pensar en pedreres de proximitat, és de sentit comú, i més en un temps en què el transport de material, sempre a sang, no debia ser massa fàcil, logísticament parlant.

 

Coordenades pedrera (d'aproximació): 41°28'56.1"N 2°03'43.2"E - Carrer de Campanyà.

 

Les petxines i cargolins en els murs del monestir
Les petxines i cargolins en els murs del monestir | Càrol Paez

 

 

El Monestir de Sant Cugat té un inici documentat al voltant el s. IX. Per desgràcia, tenim, anteriorment, tota l'Alta Edat Mitjana indocumentada. D'aquí el seu sobrenom: Els anys de la foscor. La Llegenda, i alguns historiadors, ens parlen que podria haver estat un assentament d'origen romà  -El castrum octavià-: al voltant del s.IV i que posteriorment va ser el lloc escollit per crear el Monestir per desenvolupar l'activitat religiosa benedictina i, segurament, per a l'autoprotecció dels monjos. Tot amanit i endolcit amb una bonica llegenda-tradició: Sant Cugat, màrtir (Cucufato). 


 

Si voltem pel mur que encara resta en l'actualitat, al carrer de la Torre, veurem dos trams. Un de més desgastat i antic i, l'altre amb els carreus una mica més definits o escairats, però amb aquesta constant de material de lumaquel·les. Voltant el Monestir, a peu de terra, s'han respectat gran part dels marges que devien ser-hi originaris. Els murs, en un temps més tranquils i de relativa pau, s.XIV - XV, i també de decadència com a centre religiós, van ser desmantellats per construir moltes de les cases que l'envoltaven. Ara ja no resta res, ja que moltes d'aquestes cases han estat força reformades, reconstruïdes o desaparegudes. 


 

Càrol Paez

Autora del blog Edat Mitjana s. V-XV i més

 

Més restes de petxines en els murs del monestir
Més restes de petxines en els murs del monestir | Càrol Paez

 

Resta d'una petxina incrustada en el mur
Resta d'una petxina incrustada en el mur | Càrol Paez

 




Comentaris

envia el comentari