El Castell de Sant Marçal: mil anys d’història

Des del 1949, està considerat un Bé Cultural d'Interès Nacional
El castell de sant Marçal, des d'una altra perspectiva
El castell de sant Marçal, des d'una altra perspectiva | castelldesantmarçal.com

 

Avui dia, allotja des de banquets i casaments fins a concerts i sessions de fotografies, però tot i el pas dels anys i els canvis de funcions, el Castell de Sant Marçal continua sent propietat de la mateixa família des de fa 700 anys. Des de l’any 2012, sota el nom de José María Trénor Lowenstein,  12è Marquès de Cerdanyola. Però, quina és la història d’aquest castell d’aspecte neomedieval situat als afores de Cerdanyola del Vallès?

 

Dit inicialment castell de "Cerdanyola", el Castell de Sant Marçal deu el seu nom a la capella gòtica que amaga al seu interior, segons recull l’inventari de Béns Culturals d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya. El primer cop que el castell va ser documentat va ser l’any 1054, però l’origen del castell sembla que data del segle IX, ara fa més de mil anys.

 

Tot i així, el castell no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l’inclou entre els béns que dona al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada. Posteriorment, l’any 1225 el senescal ven el castell a Ramon de Plegamans, i el seu fill, Marimon de Plegamans, fou l’iniciador de la família Marimon, senyors feudals de Cerdanyola. En aquella època medieval, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica, envoltat d’un fossat.

 

Les transformacions del Castell de Sant Marçal

 

La història transforma les societats, els espais i el pensament, i el castell de Sant Marçal no n’ha quedat pas al marge. Des del segle XIII, el castell va experimentar diverses reformes al llarg dels anys, especialment el segle XVII, després d'haver estat cremat pels pagesos durant la Guerra dels Segadors.

 

A finals del mateix segle XVII, el títol de Marquès de Cerdanyola fou concedit el 1690 a Fèlix de Marimon, membre del consell de Sa Majestat a Itàlia i com a reconeixement a la seva ajuda a la Corona. Si resseguim el llinatge de Fèlix de Marimon, primer Marquès de Cerdanyola, arribem a l’actual propietari del castell, José María Trénor Lowenstein, el 12è en la cronologia del marquesat, segons recull l’historiador local Miquel Sánchez.

 

Aquest era l'aspecte del Castell de Sant Marçal durant l'època medieval
Aquest era l'aspecte del Castell de Sant Marçal durant l'època medieval | castelldesantmarçal.com

 

 

De la reforma de 1895 de Gaietà Buïgas a l’actualitat

 

Durant el marquesat de María del Carmen de Arróspide y Álvarez de Villamanyan (9a marquesa, del 1893 al 1928) el Castell va experimentar la seva reforma més radical. El 1895 la família Arróspide va encarregar Gaietà Buïgas ‑arquitecte de l’època, molt conegut pel monument a Cristòfol Colom de Barcelona i autor de nombrosos edificis de la ciutat‑ que adaptés l’edifici per tal de fer-lo servir de segona residència. Ho va fer tot respectant-ne l’estructura original, però recobrint l’edifici amb una decoració fantàstica inspirada en la arquitectura romànica i gòtica.

 

A l’Església de Sant Marçal es conserva la porta gòtica i les claus de les voltes encastades a la façana, una de les quals amb la imatge del Sant. De la muralla exterior que envoltava el castell es conserva la base, com també part del fossat, del qual avui se’n pot veure un bon tram i que es troba enjardinat.

 

L’any 1949, el castell fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Al llarg dels darrers trenta anys s’ha fet un enorme esforç per restaurar l’edifici, tant per fora com per dins, així com per ampliar‑ne –i millorar– els jardins i els estanys, segons recullen els seus propietaris. En aquesta restauració ha intervingut l’especialista en restauració de castells Sr. José Luis Vives, com també una munió de mestres artesans. Per al redisseny del jardí, s’hi ha comptat amb la col·laboració del prestigiós paisatgista Sr. Luis González Camino.

 

A l’actualitat, els seus amplis i magnífics espais tant interiors com exteriors permeten al XXII Marquès de Cerdanyola llogar jardins i sales per la realització d’esdeveniments privats; una tendència a l’alça entre els propietaris de castells. I, un cop l’any des de ja fa 18 edicions, s’omple de música per allotjar el concert de l’Associació de Música de Cerdanyola del Vallès.