El bosc de les creus, reflexions davant d'un paisatge desolador

Avui, sortim a tocar de la nostra comarca per descobrir una iniciativa corprenedora de Marc Sellarès
El bosc de les creus
El bosc de les creus | Càrol Paez

 

Sant  Salvador de Guardiola

Coordenades:  Carretera BP-1101 (Entre el km 6 i 7)

 

Durant la segona quinzena de juliol del 2015, es va produir un terrible incendi accidental, al municipi d'Odena, El Bruc, Castellfollit i del Boix i Sant Salvador de Guardiola. Tot un bosc, un total de 1.239 hectàrees cremades. "L'incendi va cremar part d'un bosc que coneixia molt perquè formava part de la meva infantesa. Pocs dies després de l'incendi vaig decidir fer una intervenció que en forma de ritual mostrés els meus sentiments vers aquest bosc cremat i m'ajudés d'alguna forma a passar el dol per aquesta pèrdua". (Marc Sellarès)


 

Davant aquestes paraules es fa difícil dir molt més. Aquesta és una publicació que des de feia molt temps tenia iniciada, però m'és molt difícil expressar l'aglutinat de sentiments -ràbia, indignació, tristesa...- que em venen cada cop que hi penso. Tot i això, ara que el publico, encara tinc la sensació de no dir, amb paraules, tot el que vull expressar. Només, ens queda sentir, esbravar o sadollar-nos d'aquesta realitat. Però poder, també podem, senzillament, fer consciència amb els petits recursos que tenim, cadascú els seus, i poder aquest és el meu. Vaig voler parlar amb l'autor, Marc Sellarès, d'aquests immens silenci corprenedor que sents en aquest escenari.


 

Una dels centenars de creus a Sant Salvador de Guardiola
Una dels centenars de creus a Sant Salvador de Guardiola | Càrol Paez

 

 

És així que vaig entendre que és més qüestió d'expressar emocions i no de paraules i són, doncs, en el seu cas, les eines que faig servir davant aquest assolament. Sellarès ho va fer amb les seves pròpies mans. Una a una, una creu per cada hectàrea cremada. Amb cada hectàrea, un món de diversitat biològica que desapareix i, una diversitat restant, empobrida. La qual ara, amb dificultats, podrà fer la seva feina de mantenir l'equilibri necessari i evitar nous incendis. Una erradicació d'organismes naturals, d'aquest ecosistema forestal, invertebrats, pol·linitzadors o descomponedors, sigui, per mort directa o per destrucció del seu espai d'habitat, fa retardar el temps de recuperació de la vida del bosc.


  

 

 

Poder ara, amb el projecte Parc rural de Montserrat  dempeus, m'agradaria pensar que és el moment de cercar les bones actuacions cap a un bon projecte forestal, en un primer terme. El desenvolupament econòmic, agrícola i ramader, penso, han de ser l'excusa o el lligam que mantingui viu el projecte en el seu afer prioritari; el preventiu.

 

Les creus, record del dolorós incendi forestal
Les creus, record del dolorós incendi forestal | Càrol Paez

 

 

Jornades de reforestació, amb consciència i constància; recuperació de vegetació en entorns amb risc de desertització;  des de molts i diferents àmbits, ajuntaments, col·legis, associacions, etc,. Qualsevol via és bona. Els que estimem aquesta magnífica i extravagant muntanya amb els seus voltants, estem determinats a aprendre directament, cuidar i millorar la gestió del territori en possibles propers incendis. Que, de segur i, desgraciadament, estarem obligats a afrontar.  


 

Càrol Paez

Autora del blog Edat Mitjana s.V - XV i més

 




Comentaris

envia el comentari