La Balma de l'espluga a Mura, víctima dels bàrbars del segle XX

Descobrim aquesta cavitat plena d'història dins del Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac
Ubicació de la Balma de l'Espluga
Ubicació de la Balma de l'Espluga | Google Maps

 

Una espluga és una cova. I d'aquí topònims com, Esplugues del Llobregat, Espluga de Francolí, etc., tota una curiositat etimològica, derivada del llatí vulgarspeluca i/o llatí clàssic spelunca. Ací doncs, la Balma de la cova o de l'Espluga és una balma, òbviament, però no és molt lluny de ser pensada com una cova, de petites dimensions.

 

Vista a primer ull, impressiona pel gran rocam calcari que la precedeix, i ens mostra una bona lliçó d'història: Els homes i dones prehistòrics van escollir les cavitats naturals, com a refugi o habitatges, més o menys temporals, això ja ho sabíem. Més endavant, gràcies a aquestes cavitats, en temps de turbulències històriques i penúries econòmiques, hi van fer de caliu a famílies senceres.

 

La Balma de l'Espluga és un combinat de tots aquests ingredients, ben amanits. Situada a uns 20 minuts de la Font-Balma de la Pola, la Balma de L'Espluga podria donar testimoni contemplatiu de la història cisellada en aquesta preciosa terra. Un espai, on poder parlar als més petits, del gran salt transformatiu dels homes i dones de la prehistòria. Un temps evolutiu, envers el neolític, de caçadors a recol·lectors i pagesos. Malauradament, també un espai, per parlar d'altre tipus de troglodites, els dels "bàrbars" del s. XX. Colla de descerebrats, que sense miraments i amb falsos arguments, hi han atemptat directament contra el patrimoni natural, geològic i arqueològic del Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Un territori explotat, gairebé fins al seu últim reducte.

 

Restes de la Balma de l'Espluga, a Mura
Restes de la Balma de l'Espluga, a Mura | Càrol Paez

 

 

Tocant al 1982 es va aplicar un nou pla d'ordenació, a causa del desmesurat creixement dels espais urbanitzats i de la tala indiscriminada d'alzines i roures. Poc després, l'any 1987, va ser declarat Parc Natural, per decret de la Generalitat de Catalunya, però els senyals del maltractament ja eren presents. La Balma de l'Espluga va ser indiscriminadament castigada, en post dels ànims de lucre. Un espai, d'un importantíssim valor històric, va ser obviat, excusat i malmès, sense cap respecte. No es va impulsar cap intent de rehabilitació, ni de la seva memòria, ni del seu record. Les úniques intencions, s'encaminaven vers l'explotació econòmica. La grollera reconstrucció de l'espai obrat, al voltant de la dècada dels vuitanta, es va portar sense cap criteri històric. Sembla ser, que una petita filera d'Opus Spicatum, característic d'un temps passat, va queda mig soterrada, sota la nova construcció de pedra i ciment del balmat.

 

Avui dia, dos vestigis obrats són a anys llum del mas que conformava aquest espai. Les ruïnes de dues cledes per arrecerar el bestiar. Uns pobres animals torturats fins l'últim alè, en el traginar de troncs amunt i avall, pels voltants de la finca de Matarrodona -propietària d'aquesta balma en aquell temps-. Pel record, hi ha qui afirma, que una de les mules va caure exhausta i, encara es troba enterrada, davant la porta de la construcció de ponent.

 

Càrol Paez

Autora del blog Edat Mitjana s.XV i més

 

Mapa orientatiu del Turó de l'Espluga, a tocar de la Balma
Mapa orientatiu del Turó de l'Espluga, a tocar de la Balma | Diba