Els Terrassencs de l'any 2019: Rull, una activista social i un cultural

A més del conseller empresonat, El Social reconeix la tasca de Montserrat Gorina i Domènec Ferran
Ricard Figueras i Sílvia Torrente, presentant els Terrassencs de l'Any
Ricard Figueras i Sílvia Torrente, presentant els Terrassencs de l'Any | Lluïsa Tarrida

 

Els Terrassencs de 2019 són Josep Rull, Montserrat Gorina i Domènec Ferran. El Centre Cultural El Social ha anunciat a primera hora d'aquest divendres a la tarda els noms. Un certamen que enguany celebra la seva 51a edició, i que passa ja dels 200 guardonats, com han recordat Ricard Figueras, president de l'entitat, i Sílvia Torrente, secretària del jurat. En total, en aquesta edició s'han presentat 25 candidatures, algunes de les quals venien amb el suport de més d'una entitat. L'acte de lliurament serà el pròxim 30 de novembre al Teatre Principal. 

 

El jurat ha estat format per 15 persones procedents d'àmbits laborals, culturals i socials diversos. El Social havia enviat la convocatòria a més de 1.300 entitats de Terrassa per tal que s'animessin a presentar candidatures a un certamen que busca reconèixer la tasca que fan els ciutadans en favor de la comunitat. Tant Josep Rull com Montserrat Gorina i Domènec Ferran han estat ja informats del guardó i l'han acceptat.

 

"Estem molt contents i satisfets de la feina feta en aquesta edició, ja que els premiats venen de móns molt diferents", han subratllat Torrente i Figueras, que han animat a les entitats a pensar les candidatures per a l'any vinent. Respecte a l'elecció de Josep Rull, la seva candidatura es va acceptar ja que "la sentència del Suprem el va inhabilitar, i per tant ja no és un polític en actiu -característica per la qual quedaria desqualificat-", ha manifestat. 

 

 

Els premiats

 

Josep Rull

L'exconseller de Territori de la Generalitat de Catalunya ha estat escollit pel seu terrassenquisme. Josep Rull, empresonat a Lledoners per Sedició, per sentència del Tribunal Suprem, aprofitava i aprofita qualsevol excusa per fer propaganda de la seva ciutat. La promoció de Terrassa que fa l'exconseller sempre ha anat més enllà de les seves tasques professionals. Fins i tot en el judici al Suprem va fer gala del seu terrassenquisme.

 

Domènec Ferran

En Domènec Ferran a la vila, el coneix tothom. Amb seixanta un anys no té edat per a jubilar-se... Però no cal patir, perquè quan arribi aquesta hora, amb ell s’hi podrà comptar sempre. Li podem posar l’etiqueta de funcionari de l’ajuntament de Terrassa. Però no pas un de qualsevol. La seva feina i dedicació concretes sempre han tingut un pes específic especial. Ell sempre viu pensant en i per a la cultura ciutadana. Com a director del Museu de Terrassa, ha esmerçat moltes hores i esforços del propi temps de lleure a projectes concrets i de molta vàlua. No és exagerat que ell -amb altres, certament- és una peça bàsica en la recuperació del pàtrimoni local i en el desenvolupament i recuperació de la Història -en majúscules- de la ciutat. Sense oblidar el seu paper destacat en el Carnestoltes.

 

Montserrat Gorina

Ha estat una persona que des del primer dia, i ja en farà 34 anys, en què es va constituir la Catequesi Especial de l'Arxiprestat de Terrassa, per atendre als infants, joves i adults amb altres capacitats, ha col·laborat molt generosament com a Catequista setmanalment i, els darrers anys com a Catequista de suport en les activitats i celebracions del curs: començament de curs, aniversari, primeres comunions i confirmacions, festival de la catequesi, final de curs i d'altres.  Mai ha tingut un no a cap dels serveis que se li han demanat, des de fer fotografies, a ajudar en els cants, a preparar el vestuari, a donar la mà a qui no es movia amb facilitat o a empènyer la cadira de rodes, sempre amb un somriure als llavis i amb molt bon humor. Al mateix temps, ho ha fet amb molta humilitat i sense cap ànim de protagonisme o reconeixement. 

 

Nascuda a Terrassa el 2 de setembre del 1952, la ciutat que sempre ha viscut. Mestra jubilada d’Educació Primària, va treballar molts anys fins la seva jubilació a l’Escola Petit Estel. La Nova. Sempre va tenir un especial dedicació als nens i nenes amb dificultats diverses. Voluntària i membre de la Junta d’Oncolliga des de 1995. Atenció humanitzada a les persones malaltes de càncer i a les seves famílies. Secretària i voluntària de Càritas Arxiprestal de Terrassa des de l’any 2000. Col·laboradora activa tota la vida, de les Parròquies del Sant Esperit (colònies...), Mare de Déu del Carme i Sant Martí de Viladecavalls. Promotora i col·laboradora de l’Aplec de Sant Miquel de Toudell que se celebra cada any entorn de l’ermita a Can Mir de Viladecavalls. Col·laboradora activa de la Catequesi Especial que es fa a la Parròquia de Sant Cristòfor de Ca N’Anglada per a persones amb dificultats, des dels anys vuitanta.

 

El propòsit del reconeixement

 

El propòsit d'aquest guardó és el de seleccionar cada any uns/es terrassencs/ques que, per la seva trajectòria cívica, hagin enaltit la ciutat en els camps de la cultura, l'art, la beneficència, l'abnegació, l'esport, etc. És condició indispensable de tot candidat estar vinculat a la ciutat per la formació, l'actuació o per ambdues coses alhora, a banda d'haver nascut o no a Terrassa. Són condicions a considerar, com a valor afegit a tenir en compte, l'altruisme i l'abnegació en la seva actuació. En cap cas, no podrà ser candidat qui estigui exercint un càrrec polític.

 

Encara que el títol atorgat sigui el de Terrassenc de l'Any, els organitzadors entenen que els mèrits a considerar no han de limitar-se al curt espai d'un any ni a un any determinat, sinó que tindran preferència les virtuts confirmades o consolidades per una dilatada actuació ciutadana. Aquí, l'any no significa res més que el moment on els mèrits són públicament reconeguts. Tanmateix, es pot nomenar Terrassenc de l'Any qui, en un moment determinat, encara que només hagi estat d'una manera esporàdica, hagi fet quelcom extraordinari a benefici de la ciutat, o d'algun o d'alguns dels seus ciutadans.

 

Més informació