Terrassa reclama que s'investigui el Gal

La Junta de Portaveus dels grups municipals de Terrassa ha acordat:

PRIMER.- Crear una comissió d’investigació sobre els GAL al Congrés dels Diputats.

SEGON.- Rebuig al terrorisme.

TERCER.- Contra la impunitat i la banalització del terrorisme.

QUART.- Traslladar aquest acord als Grups parlamentaris del Congrés de Diputats

Acord de la Junta de Portaveus per investigar els GAL 

El Grup Antiterrorista d’Alliberament (GAL), format per combatre el terrorisme d’ETA al marge de la llei, va actuar en territori espanyol i francès entre els anys 1983 i 1987. Se li atribueixen 27 assassinats, tortures i el segrest del ciutadà Segundo Marey...entre d’altres delictes. Alguns d’aquests casos van arribar als tribunals però les autoritats polítiques i policials, tant en l’època socialista com després amb els populars, no van col·laborar en les investigacions. Només dos dels casos van acabar amb condemnes.

El primer, el segrest del ciutadà Segundo Marey el Tribunal Suprem va condemnar a l’exministre d’Interior, José Barrionuevo, a l’exdirector General de la Seguretat de l’Estat, Rafael Vera, i a l’exgovernador Civil de Bizkaia, Julián Sancristóbal, a 10 anys de presó. Només van passar 105 dies privats de llibertat ja que van ser indultats pel govern de José María Aznar.

El segon, els assassinats de Lasa i Zabala pels quals van ser condemnats Enrique Rodríguez Galindo, exgeneral de la Guàrdia Civil, a cinquanta-set anys de presó dels quals només va complir quatre, Ángel Vaquero, extinent coronel i Julen Elgorriaga, exgovernador civil de Guipúscoa, condemnat a seixanta-nou anys, només en va passar un a la presó. Fa pocs dies els mitjans de comunicació es feien ressò de l’existència d’un informe que apuntava directament a l’expresident Felipe González com a màxim responsable de la creació dels GAL. L’informe de la CIA, ara desclassificat, hauria de servir per reobrir les investigacions. Ara ETA ja no existeix i per salut democràtica s’hauria d’acabar amb la impunitat ja que aquesta no té cabuda en un estat de dret.