Terrassa marca el camí de la municipalització de l'aigua a Catalunya

Després d'esdevenir la primera ciutat catalana de més de 20.000 habitants en municipalitzar el servei d'abastament d'aigua potable, Terrassa afronta els propers quatre anys reptes com la millora de la qualitat de l'aigua o la revisió de les tarifes. Ara, les forces polítiques progressistes locals volen anar més enllà i obren la porta a gestionar de forma directa serveis com els transports o els menjadors escolars. El camí iniciat per Terrassa el volen seguir diverses poblacions catalanes durant els propers anys. És el cas de Girona, Salt i Sarrià de Ter, on el mandat s'ha tancat amb la gestió de l'empresa mixta Agissa elevada als tribunals per suposades irregularitats. La majoria de partits gironins s'han compromès que el servei sigui 100% públic quan acabi la concessió, l'any 2020.

El 10 de desembre de 2018 Terrassa es va convertir en la primera gran ciutat catalana en municipalitzar el servei d'abastament d'aigua potable. Per fer-ho possible el govern local va crear una Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) anomenada Taigua i va constituir l'Observatori de l'Aigua, un òrgan participatiu on hi ha representants els principals agents socials, polítics i empresarials de la població. 

  

"Hem construït un model que ens aporta moltes coses que abans no teníem i que és necessari per gestionar un bé tan essencial com aquest", comenta l'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega (PSC), que afirma que la majoria del ple va considerar que "l'aigua havia d'estar en mans públiques" perquè era la millor forma "d'assolir un major control del servei".

  

L'equip de Taigua ja ha començat a treballar en un pla director d'inversions per poder establir quines han de ser les prioritats en els propers anys. "Haurem de decidir si volem implementar mesures per millorar el gust de l'aigua, guanyar eficiència per evitar pèrdues o definir quines polítiques socials i mediambientals volem promoure", apunta l'alcalde. 

  

Remarca que l'Observatori també haurà d'opinar sobre algunes d'aquestes qüestions com per exemple una possible revisió de les tarifes, que estan congelades des de 2014. "Podria passar que per implementar millores s'hagués d'incrementar la tarifa", indica.

  

Marc Cadevall, director de l'Area de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, afegeix que en els propers mesos també es farà una renovació tecnològica. Alhora afirma que la gestió directa permetrà un estalvi anual de més d'un milió d'euros, ja que ofereix més marge en àmbits com el personal i els sous de l'estructura directiva, els beneficis d'empresa o la contractació pública de les obres. 

  

Litigi obert

Pel que fa a la relació amb l'antiga concessionària, Cadevall defineix el traspàs del servei com a "tranquil" tot i que hi ha sis contenciosos pendents de resoldre's referents als acords del ple que van permetre crear la nova empresa pública Taigua i definir quins eren els béns que la companyia hauria de retornar a l’Ajuntament. 

Amb tot, explica que el consistori i Mina van arribar a un pacte que contemplava la utilització de les mateixes oficines, el lloguer del sistema informàtic o l'explotació per part de Taigua d'una sèrie de pous que Mina té a Terrassa a canvi de proporcionar a l'empresa la quantitat d'aigua necessària per abastir Matadepera i Ullastrell. "Aquest tracte també inclou la suspensió dels recursos que fan referència al canvi de model", comenta el responsable de l'Area de Territori i Sostenibilitat, que reconeix que els altres segueixen oberts. 

  

De fet, el passat mes de març el jutge va donar la raó a la companyia en un d'aquests contenciosos, en considerar que la part de la xarxa corresponent al centre de la ciutat és propietat de Mina. El govern local ha recorregut la sentencia.

  

Un camí complex

El camí cap a la municipalització no ha estat fàcil. Una de les principals conseqüències d'aquesta decisió va ser la dimissió de l'exalcalde socialista, Jordi Ballart, que assegura que "l'assetjament" que va rebre per defensar aquesta opció va ser un dels motius que el novembre de 2017 el van dur a renunciar. 

  

"L'endemà mateix d'anunciar públicament el meu posicionament, interessos ocults al voltant de l'aigua amb connivència amb alguns sectors del PSC van començar un fort assetjament cap a la meva persona", apunta l'exbatlle, que afirma que va veure clar que "la municipalització era l'única garantia que les decisions sobre aquest bé es prendrien a la ciutat". 

  

Ballart explica que la clau de l'èxit del procés que s'ha viscut a Terrassa ha estat la gran força democràtica que hi havia – finalment 20 de 27 regidors del ple hi van votar a favor- . Recorda que la capital vallesana era "una plaça important" perquè si l'experiència prosperava en aquest municipi "podrien caure en cascada" altres concessions com la de Barcelona o l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). 

  

Més municipalitzacions

L'exalcalde afirma que no s'arrepenteix i fins hi tot obre la porta a analitzar si cal municipalitzar més serveis com ara els transports públics. "Hi ha una competència ferotge de multinacionals del sector i aquets tema pot acabar als tribunals per molts anys si optem per un nou concurs". 

  

Xavi Matilla, cap de llista de Terrassa en Comú (TeC) ,diu que la formació es planteja "valorar la municipalització de tots els serveis que acaben la seva concessió en els propers quatre anys". Considera que la gestió directa de l'aigua era el primer pas per posar en marxa "una nova forma d'entendre la ciutat". 

  

Per la seva banda, Marc Medina (CUP) considera que el lideratge de la Taula de l'Aigua va ser clau per assolir aquesta municipalització i defensa que la millor forma de prestar un servei públic és mitjançant una gestió directa: "L'única forma per aconseguir una fiscalització real és aquesta", apunta el cupaire, que afegeix que cal internalitzar el servei d'autobusos urbans, el de menjadors escolars, el d'atenció domiciliària i el de neteja dels edificis municipals. 

  

Una decisió de caire "ideològic"

Des de Cs, el PP i Junts per Terrassa, rebutgen aquesta opció i critiquen que tot el tema de l'aigua "es va portar a un terreny excessivament ideològic". 

Javier González, cap de llista de Cs, relata que "no existia una demanada ciutadana ni una mala percepció del servei" que des del seu punt de vista "estava ben gestionat" i tenia un preu "raonable".

  

Álex Rodríguez (PP) es mostra partidari de "no tocar allò que ja funciona" i diu que "el drama va ser que el PSC es va veure empès per determinats sectors socials i per les forces polítiques a fer aquest canvi". 

  

Miquel Sàmper, número dos de Junts per Terrassa, adverteix que els sistemes de gestió "no són millors pel fet que els portin empreses privades o siguin assumits directament pels ajuntaments", i defensa que ambdues opcions són bones sempre i quan hi hagi "un control del servei". 

  

Sàmper assegura que la idea de municipalitzar l'aigua a Terrassa va posar-se sobre la taula "perquè el PSC havia deixat de banda el control de Mina". Davant la possibilitat de municipalitzar més serveis, Sàmper alerta que "ara no toca" i remarca que "el cost que implica tenir aquests serveis municipalitzats no és menor". 

  

A Girona, per mandat judicial

A Girona, la gestió de l'aigua i el ja conegut com a 'cas Agissa' ha planat damunt el mandat. Les irregularitats que va destapar una auditoria encarregada quan Puigdemont era alcalde van derivar el 2015 en una querella interposada per la CUP. Es posava el focus, sobretot, damunt el suposat enriquiment il·legal per part de Girona SA, la part privada que tenia el 80% de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa).

  

A la tardor del 2017, el jutjat que porta el cas –on també ha entrat la fiscalia anticorrupció- va traspassar la gestió del servei d'aigües als tres ajuntaments. De facto, però, qui passava a tutelar el dia a dia d'Agissa era el de Girona (perquè és el que té més presència dins el 20% que correspon a la part pública).

  

L'actual alcaldessa i candidata de JxCat, Marta Madrenas, s'ha compromès a què el servei d'aigües sigui 100% públic a finals del 2020, quan s'acaba la pròrroga de l'actual concessió. Madrenas assegura que d'ençà que l'ajuntament gestiona el servei per mandat judicial, s'han adonat que poden "assumir-lo perfectament". I que ja estan preparant el camí per municipalitzar l'aigua (entre d'altres, encarregant inventaris sobre l'estat de la xarxa i analitzant quines inversions s'han fet i quines no).

  

"Calculem que com a molt, a finals d'aquest any tindrem tota aquesta documentació; i per tant, la feina es fa", indica. "Però allò que és més important, allò que ens preocupa, és seguir donant un servei de qualitat a la ciutadania", precisa. "Perquè nosaltres no municipalitzem per dogma, sinó per convenciment; treballem amb rigor i sensatesa, i no som els de la pancarta ni les querelles", diu, en clara referència a Guanyem Girona.

  

"Lentitud i opacitat"

I precisament, l'alcaldable de la candidatura municipalista, Lluc Salellas, tampoc estalvia retrets cap a Madrenas. Assegura que si el servei d'aigües es municipalitza, això és gràcies a la querella de la CUP i "a la feina que ha fet l'oposició, que ha destapat el cas de corrupció i ha obligat l'actual equip de govern a fer via". 

  

A més a més , Salellas també critica la "lentitud" de CiU amb la municipalització i creu que ha actuat amb "opacitat". "Allò que l'equip de govern és amagar el que està passant; s'hauria d'haver estat molt més transparent i democràtic", afirma l'alcaldable, en relació a Agissa. I com a exemple, subratlla que no se'ls ha aportat "cap informe ni calendari" que avali que, al final de la concessió, la gestió de l'aigua serà 100% municipal.

  

Salellas també avança que, si ells governen, estudiaran la possibilitat de municipalitzar tots els serveis que, ara per ara, l'Ajuntament té externalitzats. I apunta directament al de recollida d'escombraries i neteja viària. 

  

La informació, vital

ERC, per la seva banda, acusa l'actual equip de govern d'haver actuat "sense previsió" amb la municipalització de l'aigua. "Tot just al 2017 es van despertar, i van decidir recuperar-ne la gestió directa arran d'una iniciativa d'ERC i de la CUP", explica el seu alcaldable, Quim Ayats. Els republicans asseguren que cal ser conscients que la municipalització pot ser "complexa", però també admeten que és l'única solució.

  

El PSC assegura que l'alcaldessa ha anat "tard" amb la municipalització. "Ja seria una realitat si hagués tingut el mateix entusiasme en anunciar-ho que en fer-ho", subratlla la socialista Sílvia Paneque. Assegura que quan la gestió de l'aigua passi a ser 100% pública, el servei "serà més eficient i econòmic". Però també creu que la municipalització no ha de ser "un mantra" que s'hagi d'estendre a la resta de serveis. 

  

El candidat de Cs, Daniel Pamplona, demana que la municipalització es faci "amb garanties" i el temps "que es necessiti". "Ja sabem que les promeses a mig termini poden acabar a l'aigüera", assegura Pamplona fent un símil. El partit taronja també lamenta "l'opacitat i secretisme per part de l'equip de govern".

  

Per últim, Concepció Veray (PPC) creu que la judicialització "ha precipitat que alguns, que mai s'havien plantejat municipalitzar l'aigua, ara vulguin anar més ràpid a fer-ho del que caldria" (en clara referència a JxCat). Diu que el seu grup no s'oposa a la gestió pública, però demana que la decisió es prengui amb seny i sobretot, amb dades damunt la taula. 

  

L'aigua, doncs, continuarà apareixent a l'ordre del dia dels plens de l'Ajuntament de Girona a partir del 26-M. Governi qui governi. Això sí, ja hi ha quatre candidatures que han signat un compromís, impulsat per la plataforma Aigua És Vida, comprometent-se a fer efectiva la municipalització a finals del 2020. Són les de JxCat, ERC, Guanyem Girona i el PSC.

  

Tancar el cicle de l'aigua a Osona

A Osona, el Consell Comarcal està molt a prop de crear un sistema de gestió 100% públic que prestarà servei als ajuntaments per fer arribar l'aigua a les llars amb la idea de tancar l'anomenat cicle de l'aigua. D'aquesta manera, Osona es convertirà en el primer territori de Catalunya que passarà a gestionar tot el circuit de manera mancomunada, com ja es fa actualment amb la gestió dels residus. 

  

Ara per ara, el consell – a través d'empreses mixtes- ja capta l'aigua del riu o dels pous, la fa potable i també s'encarrega de la seva depuració. La competència de fer arribar l'aigua a les cases és dels ajuntaments i, en molts municipis, el servei el presta una empresa privada a través d'una concessió. Està previst que el nou servei es posi en marxa abans de l'estiu. Hi ha municipis com Torelló, el Brull o Sant Julià de Vilatorta que ja han aprovat per ple delegar-lo al consell, mentre que una desena més hi estan interessats. En d'altres municipis, però, la concessió a una empresa privada no venç fins el 2048, com el cas de Vic. 

  

La concessió "sense concurs" a Igualada

L'oposició de l'Ajuntament d'Igualada ha exigit a l'equip de Govern, canvis en la gestió de l'aigua. La capital de l'Anoia no ha arribat a crear mai formalment un servei municipal d'aigua i és una empresa privada –Aigua de Rigat- qui presta aquest servei des del 1901. Es tracta d'una concessió mixta, ja que el consistori té el 32% de les accions i la resta pertany al Grup Agbar.

  

L'entitat Aigua és Vida porta des del 2015 denunciant els fets i a finals del 2018, va convocar una protesta amb el suport d'una trentena d'associacions i de quatre dels cinc partits de l'oposició -ERC, PSC, la CUP i Decidim Igualada. Hi van participar prop de 2.000 persones.

  

Malgrat que l'equip de Govern ha reconegut que no hi ha cap contracte d'adjudicació, a hores d'ara no s'han fet passos per regularitzar la situació més enllà d'un estudi sobre el cost que tindria municipalitzar el servei. L'oposició ha denunciat que mai s'han conegut els resultats.

TENS TELEGRAM? Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre la desescalada a Terrassa i voltants? i sobre totes les activitats de Nadal? Clica aquí per subscriure't al nostre canal de Telegram

Comentaris

envia el comentari