Obrim camins, però encara ens queda molt per fer!

Un article de la regidora d'LGTBI+, Niki Ramirez, en motiu del 28J, Dia Internacional de l'Orgull

Vivim en una societat que no s’atura, que avança i, avui podem dir i ens agrada fer-ho, que cada moment que passa som una mica més lliures. Més lliures a l’hora de decidir, de pensar o d’estimar. Aquesta onada, però, no està exempta de casos que ens demostren que malgrat la llibertat sigui legal, moltes vegades encara no és real. D’igual manera que avui ser dona comporta encara discriminacions que no es poden tolerar, creiem que la lluita i les polítiques LGTBI+ han d’anar de la mà de les polítiques de gènere, i per això a Terrassa apostem per les Polítiques de Gènere per combatre l’heterocispatriarcat.

A més, el discurs LGTBI-fòbic i masclista de l’extrema dreta, agreujat amb el ressò mediàtic que els atorga la seva entrada a algunes administracions, estan fent malbé un camí que s’està construint des de fa molts anys. A Terrassa coneixem casos, tant d’agressions LGTBI-fòbiques com de pintades a places i parets, atacant persones per la seva condició, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, i ja n’hi ha prou! Alguns atacs son coneguts, i en tenim constància, però també sabem que n’hi ha molts d’altres que són invisibles, que succeeixen i es pateixen cada dia. Parlem de mirades, comentaris, menyspreus o insults. Algú ens dirà que són casos puntuals, que eren una broma..., però no deixen de ser la punta d’un iceberg que ens indica que encara queda molt camí, que hi ha trams que s’han de refer, i que només reivindicant la diversitat com la norma que és i conscienciant vers uns drets que són fonamentals, el podrem continuar.

S’ha de ser constant en l’esforç per aconseguir un món i una societat més respectuosa, ja sigui a casa, a l’escola, al teixit associatiu o al mateix carrer. Parlem d’educació, on cal que s’expliqui i s’assumeixi que qualsevol persona ha de poder expressar i demostrar la seva identitat i expressió de gènere i la seva orientació sexual, sense por, sense patir discriminació ni violència, i sense sentir-se jutjada. Cal un esforç per l’equitat que es va trobant pedres en el camí, amb propostes que desprenen un rebuig molt evident, com la del pin parental a les escoles. És com el concepte tradicional de família, que ha anat canviant per visibilitzar, també, la seva amplitud i diversitat. Si fins ara ningú ha qüestionat el model «mare, pare i fills o filles», ara toca que aquest no sigui l’únic i habitual visible, per prendre consciència de que hi ha altres opcions: dos pares, dues mares, models monoparental, tutories, persones que viuen amb avis i àvies, amb amistats...

Els temps canvien, tot avança i hem d’estar oberts i obertes a entendre i incloure aquesta diversitat. Per entendre i conèixer tota aquesta pluralitat, la ciutat compta amb el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (SAI DASIG), on s’acompanya a persones LGTBI+, entorn i famílies en tot el que necessitin.

Aquest és un servei obert a tota la ciutadania, que ofereix atenció personal, jurídica i psicològica; acompanyament en els tràmits de persones trans; tallers i sessions per a joves per compartir experiències i crear sinergies; espais per a les famílies sobre aspectes com la convivència i l’aprenentatge. Un servei integral per a qui pateix, ha patit o està en risc de patir, discriminació o violència per identitat o expressió de gènere, orientació sexual o diversitat familiar.

Per contactar-hi es pot fer via telèfon o whatsApp al 651.195.182 i 93.731.59.82 o a l’adreça [email protected] , com s’explica al www.terrassa.cat/lgtbi . I ara s’ha creat un nou instagram @generesterrassa on hi trobareu tota la informació. Sabem que ens calen eines per canviar aquestes consciències i tradicions. Els tallers, les xerrades i les formacions hi poden ajudar de manera destacada, perquè arribi el dia en què, sense pensar-ho, puguem preguntar a un noi si té parella en comptes de si té nòvia; no sorprendre’ns si algú ens diu que només té una mare; que algú es pugui identificar com a persona no binària; o que un noi trans estigui embarassat. De ben segur que, si no oblidem que hi ha diversitat de models, deixarem de banda prejudicis i estereotips, i caminarem cap a una societat molt millor.

Aquesta és una de les nostres apostes més fermes, i el fet que ens demostra que son serveis necessaris, és que el SAI DASIG ha crescut molt en poc temps. A més, gràcies a un conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental, el servei ha millorat a nivell tècnic, i s’ha fet extensible a municipis propers com Matadepera, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Rellinars i Castellbisbal. Creiem que cal fer visibles la diversitat de situacions del nostre dia a dia; cal que si es detecten casos de violència o de discriminació es denunciïn encara que pensem que no tindrà ressò, perquè sí que en té, i hem de parar-ho junts i juntes!. Però sobretot, no en siguem còmplices. El fet de mirar i no dir res, ens fa còmplices. Ajudeu-nos, ajudeu-vos a ser més lliures que mai, a descobrir la llibertat, a obrir camins, i sobretot, a no deixar cap persona enrere, sigui com sigui, vingui d’on vingui, estimi com estimi.

Niki Ramírez Porras Regidora LGTBI+