Mor un Trabucaire d'Honor dels Federins de Terrassa

Ha mort l'il·lustrador i dissenyador Lluís Juste de Nin, creador del personatge dibuixat la Norma, la nena protagonista de la campanya 'El català, cosa de tots', amb què la Generalitat va iniciar el procés de normalització lingüística. Nascut a Barcelona el 1945, el 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 

La Colla dels Federins "Trabucaires de Terrassa" va commemorar el 20 de juliol l'entrada de les tropes carlines a la ciutat egarenca i va investir el ninotaire Lluís Juste Trabucaire d'Honor d'enguany, apadrinat pel sociòleg Salvador Cardús i el periodista i escriptor Vicenç Villatoro. Juste va agrair la distinció i ha tancat el seu parlament amb un "Visca Catalunya lliure". 

 

El 22 de juliol es compleixen anys de l'assalt a la vila de Terrassa per part d'un grup de carlins, el 1872, un esdeveniment que va deixar una gran petjada. Una gran avinguda ho recorda a tota la ciutadania. Aquell dia es va rebutjar un atac carlí per sorpresa sobre la vila de Terrassa, amb un balanç d'una desena de morts i diversos ferits . 

 

En una piulada, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha destacat que "ha estat un gran lluitador i patriota i un magnífic il·lustrador i dibuixant. Ha estat un gran exemple, sempre disposat a fer pinya i una persona de gran entusiasme per tot el que feia".

 

Juste de Nin va estar professionalment vinculat al món de la moda a través de l’empresa Armand Basi. i va crear una empresa de moda el 1985 i de la qual en va ser director artístic. Paral·lelament, com a dibuixant va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com 'Mundo', 'Treball', 'Canigó', amb la sèrie 'Petant la xerrada', i també amb el grup Plàstica Popular, vinculat a l’Assemblea de Catalunya i diversos escriptors, entre els quals destaca Manuel Vázquez Montalbán.

 

Per encàrrec de la Generalitat, l’any 1982 va crear el personatge de la Norma, que, amb guions literaris d’Avel·lí Artís (Tísner), va ser el centre de la campanya de normalització lingüística. Amb 'Els Nin. Memòries a llapis d’una família catalana', el 2004 va iniciar la publicació de novel·les gràfiques, majoritàriament adaptacions de clàssics de la literatura i biografies de personatges històrics. Algunes d'elles: 'Montecristo' (2007), 'El guepard' (2008), 'El Quart Poder. La imparable ascensió de Bel Ami en la societat barcelonina del 1921' (2010), 'La muntanya màgica' (2011), 'La fira de les vanitats' (2012), ' Andreu Nin. Seguint les teves passes' (2016), 'Garbo, l’espia català que enganyà Hitler' (2017) i 'El noi. Vida i mort d’un home lliure' (2019), biografia de Salvador Seguí.