Va d'ensenyament

Començaria plantejant criteris de personalització, amb la qual cosa s'oferiria un plus de qualitat i valor a la inclusió i l'equitat

El Coronavirus ens ho ha posat tot potes enlaire. Ací, lamento dir que bona part de la classe política no sembla tenir gens clar que el sector educatiu constitueix l´eix cabdal als volts del qual s´han de prendre bona part de les decisions a hores d´ara. Arran l´esclat pandèmic, em temo que som lluny d´objectius desitjables.

No essent cap entès en tema sanitari, vull recordar que, de bon principi, se´ns va “vendre” la idea que el col·lectiu de risc venia a ésser el que ultrapassava els 65 anys. Darrerament, sembla ésser que aquesta corba s´ha reduït força. D´acord amb aquesta teoria, quin sentit tenen les prohibicions dràstiques al món educatiu? Per contra, el llistat d´activitats que s´han posat en funcionament evidencien que la imprudència no és imputable solament a la ciutadania.

Aquest proper curs, realment tothom podrà accedir a tenir internet o ordinadors si ens hem de tornar a confinar? Al darrer trimestre del curs acabat, les notes no han comptat. Per contra, però, a partir de setembre sí que hauran de fer-ho. Com ens assegurarem que tothom absolutament pugui accedir al seu aprenentatge? Concretament, quan es parla d´educació diferenciada, parlem d´un tema prou controvertit.

A la meva infantesa --sense entendre bé el motiu-- ens separaven per sexes. D´aleshores ençà, tot ha evolucionat molt però encara podem establir matisos. Començaria plantejant criteris de personalització, amb la qual cosa s´ofeririria un plus de qualitat i valor a la inclusió i l´equitat. Desenterro un informe de la UNESCO on es diu que l´educació té un tresor amagat a dins. Raó de més per a transformar el món aportant estudi, investigació i innovació. Un trinomi on hem d'empoderar un altre: famílies, mestres i escoles. En aquesta fita, la personalització hauria d´aspirar a l´excel·lència, orientant-se a educar per a pensar. Dit altrament, afavorir el pensament crític i creatiu com a eina bàsica per a ésser capaços de donar un sentit a la pròpia vida.

Un punt on el món de les noves tecnologies ens ofereix unes possibilitats ilimitades. Teòricament manquen menys de dos mesos per a reprendre l´activitat escolar. Mentrestant, el més calent és a l´aigüera. Van sorgint notícies --o “fakes”?-- que aventuren un sistema de classes híbrides. Si us plau, que algú del govern es mulli i parli amb rigor. Ja n´hi ha prou d´aguantar declaracions buides i de cara a la galeria. Les transferències d´aquesta vessant les tenen totes. No s´escau per tant el “dribling” d´imputar regularment a Madrid la culpa de tots els mals. Fent un pas més enllà, caldria parlar concretament de mètodes pedagògics.

És en aquest camp que goso recordar un parell d´estils:

- el mètode Waldorf del filòsof austríac Rudolf Steiner. Es fonamenta en el desenvolupament i la naturalesa de l´infant. Incorpora el concepte de l´antroposofia. L´eix on s´arrela no difereix gens ni mica del trinomi que esmentava anteriorment. El nen va desplegant progressivament les seves capacitats i l´entorn educatiu, respecta els seus ritmes i vetlla per l´avenç real del seu aprenentatge. A més, tot plegat s´embolcalla d´un sentit artístic que aporta equilibri al treball estrictament intel·lectual.

- el “sistema preventiu” predicat pel fundador de l´orde salesià (Sant Joan Bosco). Com indica el seu propi nom, fa per prevenir l´educant dels possibles factors externs que poden desorientar-lo en la recerca d´un futur ben format i en plenitud. Després d´aquesta exposició, penso que dissertar sobre el terme d´una educació diferenciada no ve pas a ésser el nucli essencial que hem de valorar. En tot cas, cal incidir --amb força cura-- en la necessitat d´aprofitar, en justa mesura, l´ajut de la tecnologia digital per a crear grans oportunitats de creixença cognitiva i conductual. La pròpia vivència viscuda en l`època del confinament pandèmic no deixa d´ésser un toc d´alerta per a no perdre passada i mantenir-se a l´aguait.

No m´atreviria a afirmar que separant les classes per sexes --és a dir, no fent aules mixtes-- millorarem realment l´educació dels alumnes. No serà pas que aquest concepte esdevé més aviat una ideologia que no una pedagogia? Deixo la pregunta a l´aire per tal que cada lector es formi el seu propi criteri. Per acabar, ficaria al mateix pot l´educació inclusiva: un model que s´encamina a les necessitats d´aprenentage dels educants, amb un èmfasi especial envers els qui poden ésser més vulnerables per marginalitat, origen geogràfic, exclusió social o discapacitat física o psíquica.

Josep Ballbè