Covid-19, sense Drets Humans ni dignitat

Un article de Joan Tamayo

Són moltes les teories que circulen sobre el futur immediat, després d'aquesta crisi sanitària que ens ha trasbalsat. I les opinions van des de les més pessimistes (res no canviarà, tot continuarà igual o pitjor) fins a les més optimistes (la societat canviarà, en treure'm lliçons positives, fins i tot patirem mutacions antropològiques) i tot passant per un ric ventall de matisos i voluntats ideològiques.

 

El que sí que està clar, és que, aquesta crisi a posat al descobert, més que mai, les vergonyes del sistema, les contradiccions i la veritat ocultada. Som una espècie humana, sense humanitat. La crisi sorgida arran de l'estat d'alarma per l'expansió de la Covid- 19 ha fet que molts governs despleguin mesures extraordinàries en el marc d'un confinament recomanat per l'Organització Mundial de la Salut, que no tot el món pot complir sense afectacions econòmiques i afectacions socials. Els governs durant els plans de contingència, estan obligats a respectar l'exercici dels drets humans tenint en compte, de forma prioritària, als col·lectius més vulnerables. En canvi, som capaços de retallar diners pels serveis públics que han de garantir la dignitat de la gent (sanitat, educació, habitatge, protecció social…) i sentint-se tan bé, o no sentint-se.

 

Perquè el sistema capitalista, el "gran depredador" ja ens ha confinat a dins de les nostres vides individuals, ja fa molt de temps. Ignorem el valor de les coses més senzilles, però vitals (la natura i la seva bellesa) ens és el mateix, perquè la destruïm. Deixem que els nostres pares, els nostres avis, arribin al final de la seva vida productiva, i com que el sistema ja no els necessita, li fan nosa, els aparta del davant, i fins i tot amb el màxim cinisme, es permet fer negoci i guany privat amb les seves vides. Ignorant, del tot, els valors de la "saviesa", la tendresa, la memòria, la història, l'amor autèntic, la relació infants-avis.... És igual.. El sistema vol que la cadena productiva no s'aturi ( Tiempos Modernos –Charles Chaplin) Tenim la gosadia de decretar un Estat d'Alarma amb confinament a les nostres cases per 2 /3 mesos…i ningú es pregunta, ni pensa amb els col·lectius més vulnerables o discriminats: Per exemple: que farà la família o les persones que no tenen sostre?,o les que viuen de forma precària en espais que no es poden anomenar "un espai digne". O que han de fer les persones grans que viuen soles? O les persones dependents (ja castigades i oblidades des de fa molt de temps) que necessiten l'ajut continuat d'una altra persona? O les persones amb "capacitats diverses" (els ciutadans invisibles i oblidats). O les persones amb malalties mentals un altre col·lectiu, en augment i molt discriminat? O les víctimes de violència de gènere o LGTB-fòbia. O les persones amb la llibertat privada, a les presons? Per què, al principi de la crisi, hi va haver aquest oblit "'cruel" de les persones que estaven en Residencies sense un servei sanitari mínim, i a sobre se'ls negava l'ingrés a l'hospital, ja que els consideraven desnonats per l'edat. Quina persona que es vulgui dir "humana" té la potestat per prendre aquestes decisions tan salvatges? Perquè permetem que en plena crisi i estat d'alarma continuï la segregació escolar. Sabent que moltes famílies no tenen els recursos tecnològics ni les possibilitats perquè els seus fills facin seguiment lectiu "en línia"?

 

Perquè no regularitzem als treballadors i treballadores immigrants que són persones amb una situació administrativa irregular, no són delinqüents (alguns, fent feines semi esclaves al camp, o altres malvivint pels carrers)? I en canvi ens adonem que amb dades de fins al març de 2020 més de 3500 ciutadans immigrants "rics" han aconseguit del govern espanyol les anomenades "targetes daurades" que els permeten entrar a Espanya amb una situació regularitzada. Ara això sí, venen amb un capital mínim de 500.000 euros per invertir en la construcció o altres sectors i després convertir-se molts d'ells en especuladors sense escrúpols.. Qui diu que no existeixen les classes socials? Res no canviarà, sinó tot el contrari, si no aprenem a respectar la Dignitat Humana, o sigui que deixem de considerar a la persona, com humana, i la discriminem o invisibilitzem negant els seus Drets més bàsics. Les policies de tot l'Estat han posat més d'un milió de multes (de dubtosa legalitat) per suposades infraccions del que estableix l'estat d'alarma.

 

Qui posarà multes o castigarà als governs que no compleixen, de forma reiterada, els mateixos tractats de DDHH que han signat? El Comitè de les Nacions Unides pels Drets Econòmics, Socials i Culturals que supervisa el compliment del pacte, ha afirmat: "El Dret a la salut està fortament relacionat amb l'efectivitat d'altres drets humans previstos en la Declaració de drets humans, com ara el dret a l'alimentació, a l'habitatge, al treball, a l'educació, a la dignitat, a la vida, a la no discriminació, a la igualtat, a la prohibició de violència i tortura, a la intimitat, a l'accés a la informació, i a la llibertat d'associació, reunió i moviment. Aquests i altres drets i llibertats també aborden components del dret a la salut. El dret a la salut comprèn que els serveis sanitaris estiguin disponibles i siguin suficients en quantitat, accessibles a tothom sense discriminació de cap mena, respectuosos amb codis ètics i culturalment apropiats, i científicament i mèdicament adequats i de qualitat."

 

Els Principis de Siracusa, adoptats pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides el 1984 i el Comitè General de Drets Humans de Nacions Unides en situacions d'emergència i llibertat de moviment, proveeixen d'orientacions i de recomanacions els governs quan apliquen restriccions als drets humans per motius de salut pública o emergència nacional. Totes les mesures que es prenguin per protegir la població que limiten drets i llibertats han de ser legals, necessàries i proporcionades. Els estats d'emergència, s'entén també d'alarma, han de ser limitats en la durada i en la limitació de drets, tenint en compte l'impacte desproporcionat en determinats col·lectius específics de la població o grups més marginalitzats Després d'això, i veien que aquesta crisi ens posa davant del mirall, ensenyant el principi o l'ombra de la "barbàrie", el que no podem fer és fugir endavant, per por o covardia, sinó tot el contrari La globalització és un gegant amb peus de fang. Tenim la nostra espècie uniformitzada. Cal una "planetització" en enfront d'una globalització.

 

La Diversitat integrada en enfront de la Uniformitat. El progrés en enfront del desenvolupament "destructiu" i “especulatiu” Hem d'eliminar els interessos polítics, els geoestratègics, les classes extractives.I hem de fer una aposta pel pensament crític i el coneixement. La socialització del coneixement científic i la tecnologia. El capitalisme està caducat, ja no soluciona res, només crea problemes. Cal un sistema alternatiu derivat de la pròpia lògica humana, amb valors humans de base i distribució de la riquesa. Un sistema humà amb els DDHH com a motor. Els Drets són l'únic full de ruta. Els DDHH no es regalen, es tenen, i si volem recuperar, la DIGNITAT HUMANA, cal lluitar per recuperar- los.

 

Joan Tamayo Sala Advocat Activista DDHH Membre Institut Drets Humans de Catalunya Espai Drets i Comissió Defensa DDHH - ICATER