Discoteca Libens | Joan Manel Oller

La façana de l´antiga discoteca Libens és obra de Julio Bono i Peris (Sagunt 1934-Barcelona 2017). Des dels cinc anys va residir a Catalunya. Artista plàstic, pintor, escultor i ceramista, dins la seva professió va desenvolupar una intensa feina en l'àmbit de la ceràmica vidriada arquitectònica de grans dimensions.

Té un gran nombre de peces artístiques ubicades en diverses ciutats de la península Ibèrica i de l'estranger. Ceramista innovador, de reconegut prestigi, va convertir la ceràmica en un art pur, colorista i expressiu. Els seus murals ceràmics no es troben exposats als Museus, sinó en espais públics, com són a l'Aeroport de Málaga, estacions de Chamartín (Madrid), Santander, i Sants (Barcelona), la plaça Thurtinaga (Bilbao), Ajuntament d'Adeje (Tenerife), entre d'altres. També en espais privats com una Església (Goteborg, Suècia), el Corte Inglés (València), la basílica de Begoña (Bilbao) Hotel Playa Golf a Mallorca, i en molts edificis de Barcelona: vestíbuls, oficines i restaurants, per a citar-ne alguns.

A Terrassa, tenim documentats i signats, quatre edificis amb obres de Bono. L'antiga Discoteca Libens, a la carretera de Martorell cantonada carrer Arquimedes, de l'any 1978,decorada amb motius geomètrics i al·lusius a la música.

Els Edificis de pisos Dacosta 1 i Dacosta 2, carrer Doctor Salvà, 30 i 39 de l´any 1976?, el primer, amb dos plafons, el superior, de forma circular, amb onades i l'inferior amb el lema "CICLO" amb figures humanes; i el segon, amb el lema "MOMENTO" de motius geomètrics i una figura humana.

La Mecànica Egarense S.A. al carrer Joan Mompeó, 35, decorada amb motius sobre a la indústria mecànica. I finalment a l'edifici cantonada Alexandre Bell i Isaac Peral, de l´any 1972, amb la representació d'un paisatge amb arbres i dues figures humanes.

La decoració ceràmica vidriada aplicada a l´arquitectura, és poc habitual en les façanes dels edificis terrassencs, tenim alguns exemples de mosaics, trencadís i rajoleries en construccions modernistes, però és molt poc manifesta en edificacions de la segona meitat del segle XX, i encara menys la ceràmica artística d'autor.