Terrassa demana que s'investigui la fortuna reial

La Junta de Portaveus de Terrassa ha acordat demanar als Grups Parlamentaris del Congrés que es replantegin la seva negativa a investigar l’origen de la fortuna del Rei Joan Carles I. També es reclama al Congrés dels Diputats la convocatòria d’un referèndum per votar el model d’Estat.

Acord de la Junta de Portaveus demanant que s’investigui l’origen de la fortuna Reial i es depurin responsabilitats legals i polítiques

L’origen de la fortuna de la família Reial ha estat sempre un tema prohibit, silenciat pels principals mitjans de comunicació espanyols, les elits econòmiques i encobert pels diferents governs. La poca informació de la qual disposem en relació als “negocis” de la Casa Reial ens arriben de mitjans de comunicació i de la justícia europea. El proppassat 3 de març un diari suís publicava la notícia que el Rei Joan Carles I estava sent investigat pel presumpte cobrament il·legal de comissions per la construcció de l’AVE de Medina a La Meca. En concret, estudia la procedència de 100 milions de dòlars que hauria rebut el Rei l’any 2008. Unes informacions que han forçat a la justícia espanyola a obrir diligències per un presumpte delicte de corrupció en transaccions internacionals. El Rei Felip VI ha volgut desmarcar-se dels «negocis» del seu pare que ha teixit suposades estructures econòmiques i d’influències pel seu lucre personal. El 15 de març la Casa Reial feia públic un comunicat anunciant que el Rei Felip VI renunciava a l’herència que li podria correspondre del seu pare i que Joan Carles I deixaria de percebre l’assignació fixada en els pressupostos de la Casa del Rei. Un gest desesperat per salvar la institució.

La monarquia espanyola en els últims 40 anys ha protagonitzat escàndols difícils d’oblidar: viatges secrets a càrrec dels pressupostos de l’Estat, els negocis d’Iñaki Urdangarín i la Fundació Nóos, embolics sentimentals, fills secrets, caceres, etc. És el moment d’obrir el debat sobre una institució anacrònica, hereva del franquisme, i que s’ha mantingut al marge de qualsevol control democràtic, impune i immune. El suport social a la institució viu les seves hores més baixes. La gran majoria de catalans volen una organització de l’estat en forma república. Així es desprèn del primer baròmetre del 2020 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que mostra que els partidaris de la república són el 71,2% de la societat catalana i que, per contra, els que prefereixen la monarquia són només el 14,4%. En el cas de l’estat espanyol no disposem de dades comparables ja que el CIS fa anys que no pregunta sobre la valoració de la monarquia.