Més de mil dies de vergonya i de venjança

Article de la Comissió Us Volem a Casa d’Esquerra Republicana de Terrassa
Els presos polítics a Lledoners abans d'entrar al centre penitenciari
Els presos polítics a Lledoners abans d'entrar al centre penitenciari | ACN

El 16 d’octubre de 2017 en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural respectivament, varen ser empresonats per ser presidents de dues entitats que lluiten de manera pacífica per la independència de Catalunya. Entitats que van ser capaces de mobilitzar els darrers anys una gran quantitat de persones amb els mateixos objectius compartits.

Aquest va ser el seu delicte: ser capaços de mobilitzar molta gent per la lluita d’aquests ideals independentistes i democràtics.

Darrere d’ells, la justícia espanyola va empresonar als membres del Govern que es van quedar al país i va perseguir qui va decidir marxar a l’exili. Ha estat un acte purament repressiu basat en la venjança. Pel fet d’haver organitzat un referèndum l’1 d’octubre que l’Estat Espanyol no va ser capaç d’impedir i que només va optar per intentar reprimir amb brutalitat en molts indrets de Catalunya.

Molts estàvem convençuts que Europa ens defensaria i que l’Estat Espanyol no s’atreviria a muntar tota aquesta farsa judicial ni acabaria condemnant a quasi cent anys de presó als presos polítics. Estàvem molt equivocats.

Això només seria el principi d’una estratègia repressiva contra l’independentisme català que va augmentant dia rere dia, prohibint a alguns presos ser eurodiputats o candidats, perseguint artistes i cantants, acusant diferents membres dels CDR de terrorisme, incentivant que empreses catalanes marxin del país, prohibint pancartes en edificis públics i la simbologia democràtica, revocant el 3r. Grau dels presos polítics, demanant la nul·litat de l’article 100.2 que permet treballar fora del centre penitenciari, i una llarga llista d’actes repressius... etcètera.

L’Estat Espanyol està preocupat, bàsicament, perquè l’independentisme es va imposant en molts àmbits: municipis, diputacions, consells comarcals, entitats culturals, ateneus, agrupacions sindicals i empresarials… Aquest objectiu troba molts adeptes degut a la repressió i al fet que l’independentisme català és democràtic i no-violent d’arrel, i està basat en un convenciment ferm de justícia social, republicà i de rebuig a la monarquia borbònica. En tot això hi ha un gran acord i, sobretot, en el dret de poder fer una consulta a tots els ciutadans sobre com volem organitzar-nos socialment i políticament.

Malgrat els desacords en l’estratègia i la tàctica política, saben que hi ha un acord de fons: assolir la independència del nostre país. Aquesta és bàsicament la idea que volen combatre, de totes les maneres possibles, i evitar que totes les organitzacions i partits s’uneixin en aquest objectiu. Però hi ha un altre objectiu que uneix no només a molta gent independentista sinó que també a molts demòcrates que no ho són: lluitar per l’alliberament dels presos polítics, injustament empresonats i aconseguir una amnistia, reconeixent que els delictes que es van inventar per empresonar-los, no ho són, i per aquest motiu haurien de ser posats immediatament en llibertat.

I en aquesta idea volem incidir. Molta gent a Terrassa ha estat pràcticament cada dia recordant, davant l’Ajuntament, que hi ha gent injustament a la presó, i ho fa amb cançons, pacíficament. Altres organitzacions han fet i fan actes, concerts o paradetes per recolzar a les famílies dels presos. I malgrat la pandèmia, que darrerament ens ha impedit fer molts actes que voldríem fer, continuem tossudament mostrant la injustícia d’aquests empresonaments. Recordem a la ciutadania que hi són, bàsicament, per una idea política i democràtica, reconeguda internacionalment, com és el dret a l’autodeterminació. El dret de Catalunya a independitzar-se d’Espanya. Que no vol dir anar contra ella, sinó a ser bons veïns i, evidentment, bons col·laboradors en el marc d’una Europa moderna i democràtica.

No volem potenciar les fronteres –com diuen–. Volem poder decidir democràticament com ens hem d’organitzar, com volem la nostra educació, la nostra cultura, el territori, el medi ambient, l’economia, la fiscalitat, la solidaritat… sense que un tribunal parcial o una monarquia que ningú ha votat i molta gent rebutja, ens imposi el seu criteri. És així de senzill i així de complicat, però des d’Esquerra Republicana continuarem reclamant la llibertat de tots els presos polítics i el retorn dels exiliats amb una amnistia per poder, finalment, decidir com ha de ser el nostre futur i el dels nostres fills. No és això la democràcia?

Comissió Us Volem a Casa d’Esquerra Republicana de Terrassa