Manuel Royes: "L’Agustí Daura era, sobretot, una molt bona persona"

Un article de l'exalcalde de Terrassa
L'exalcalde Manuel Royes ha estat dels primers ha entrar a la sala de plens
L'exalcalde Manuel Royes a la sala de plens | J.M.O.

Em diuen que s’ha mort l’Agustí Daura. Em quedo fotut. Amb el temps ens vam anar distanciant però hi ha lligams, records i vivències comunes que no es perden mai, que perduren en el temps i que ara em venen al cap.

 

Recordem l’Agustí Daura lluitador antifranquista, l’Agustí capellà de Ca n’Anglada. L’Agustí  defensor de la participació política, lluitador incansable de la llibertat i la justícia en èpoques molt i molt complicades. Però jo sobretot recordo amb emoció que era una molt bona persona, una bellíssima persona, i que va ser una privilegi poder compartir amb ell aquells primers anys del primer govern democràtic de Terrassa. Les primeres eleccions municipals de la democràcia van ser molt renyides, tant que el PSC va guanyar per només 250 vots.


 

Estava clar que si no hi posàvem tots bona voluntat, no podríem fer res. I n’hi vam posar. Tots, però especialment l’Agustí. Amb ell vam governar plegats durant un any llarg. I ens enteníem molt bé i hauríem pogut seguir així perquè l’objectiu final era el mateix, volíem consolidar la democràcia a Terrassa, dignificar els barris, millorar la qualitat de vida de les persones. I per fer això ens havíem d’arremangar, buscar recursos de sota les pedres, trepitjar el terreny, discutir i prendre moltes decisions. En aquella època es governava més des del cor que des del cap. I l’Agustí, que ja era així, va posar-hi tot el que va estar en la seva ma per facilitar la presa de decisions i l’impuls de projectes que eren claus per dignificar la nostra ciutat.


 

Després, les baralles internes al sí del PSUC van provocar un trencament del pacte PSC – PSUC, que ens va portar a continuar governant comptant amb el suport d’UCD i de Convergència, que aleshores encapçalava l’amic Joan Sales a qui també tant trobo a faltar. Però malgrat el canvi de cromos, l’Agustí sempre s’ho sabia manegar per no fer la punyeta i facilitar que els projectes anessin endavant. D’una manera o altra, l’Agustí sempre hi era. Sempre hi va ser. Sense ell Terrassa no seria avui el que és. Sense ell i sense tots aquells que, com ell, van entendre que en moments clau hem de mirar cap endavant i treballar plegats. I el Daura, solidari, lluitador incansable compromès amb el seu entorn, sempre va mirar endavant. El trobarem a faltar.




Comentaris

envia el comentari