Lluís Puig: "Saben que a Estrasburg perdran"

El polític a l'exili considera que el judici del Tribunal Suprem és "una farsa" i creu que cal rebutjar els pactes "amb els partits del 155"
Lluís Puig, Carles Puigdemont i Miquel Sàmper
Lluís Puig, Carles Puigdemont i Miquel Sàmper, a Waterloo  | cedida

Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 1959) ja és el cap de llista de Junts per Catalunya a Terrassa. L'exconseller, que també presenta candidatura al Senat, parla de les eleccions municipals a la capital egarenca, dels partits del 155 i del judici al Tribunal Suprem contra el Govern.

 

Qui li ofereix la possibilitat d'encapçalar la llista a Terrassa?

En Miquel Sàmper, en considerar que podia ser un exemple de la situació que viuen els exiliats i els presos polítics. Molts quadres de Junts per Catalunya a la ciutat han fet un pas al costat per a poder assolir una llista transversal i diversa.

 

Per quina raó diu que sí?

Mai m'he vist conseller de Cultura, senador o alcalde de Terrassa. Però hi ha un noment, com ara, on cal donar la cara i estar a tot arreu per explicar què passa. És un moment d'anormalitat, amb una alcaldia socialista que va donar ple suport al 155. El govern del PSC és part dels que han posat a la presó als consellers i al vicepresident Oriol Junqueras i dels que ens han obligat a anar a l'exili a mi i al president Carles Puigdemont. Hem d'estar a l'Ajuntament per defensar les llibertats, per fer una ciutat millor i un país millor, diferent. Mai ningú no es va arribar a imaginar que la justícia interferís en les decisions de la ciutadania i decidís quins han de ser els càrrecs electes i quins no.

 

Com podrà recollir l'acta de regidor o la de senador des de l'exili? És possible? Les candidatures són simbòliques?

Si surto escollit al Senat ja tenim clar que no podré venir a recollir l'acta i haurà de fer-ho el suplent. S'ha de fer presencialment i és evident que no podré fer-ho. A nivell municipal, si no la recullo la llista corre directament. Sí, és simbòlic. Però hi ha un ball que s'ha de ballar i el penso ballar fins que no pugui més. El que està passant a Espanya s'ha de denunciar des de qualsevol fórum que hi hagi disponible.

 

L'objectiu és fer caure l'ajuntament socialista?

Fa quaranta anys que hi són. I a la necessitat d'higiene democràtica se suma el seu suport incondicional a l'aplicació del 155. S'ha d'acabar amb el govern del PSC a Terrassa i amb les seves rutines fruit de quatre dècades de control de la ciutat.

 

Ho veu factible? Veu viable un govern independentista?

Clar que és factible. En els últims comicis electorals, de tot tipus, que s'han fet, a Terrassa l'independentisme ha tret molts bons resultats. Es pot guanyar als del 155. 

 

Vostè és dels que des d'un principi ha reclamat unitat.

Tinc clar que units guanyaríem segur a Terrassa.

 

Vol dir JxC, ERC, CUP i Primàries?

Vull dir el sobiranisme. No entenc perquè hi ha hagut formacions que s'han negat a aquest pacte a quatre. Es pot guanyar anant per separat, però tots plegats seríem la força mes votada i la que tindria més números per obtenir l'alcaldia. 

 

En el moment dels pactes postelectorals, hi ha línies vermelles?

No, no i no als partits del 155, a PSC, a Cs i a PP.

 

I VOX?

És un agent més en el joc. Recollirà vots de totes es forces del 155, tot i que no sé si prou com per tenir regidors. I sí que em preocupa la presència de l'extrema dreta a Terrassa, i a Catalunya. Són una formació més que atia l'odi contra Catalunya. Tanmateix, no dic que no s'hagi de parlar i dialogar amb PSC, Cs i PP, però de cap de les maneres fer pactes o acords. Escoltar, a tothom, però no cal anar més enllà. Em vull portar bé amb el veí de l'escala, tot i que el que vol és aniquilar-nos com a país, com a societat, que vol acabar amb la nostra cultura i la nostra llengua.

 

Paga la pena presentar-se a les eleccions espanyoles i al Senat veient com van les coses?

Com més forts siguem el 28 d'abril, més força tindrem pel 26 de maig. Considero, i ho repeteixo, que no hem de renunciar a cap possibilitat de fer escoltar la nostra veu.

 

La sentència del Suprem està escrita?

És un judici farsa. Està escrita. Es vol un escarni el més gran possible per a que quedi marcat en les generacions actuals i en les properes que a Espanya no se li estossega perquè té eines per respondre, de tot tipus, i sense miraments. La sentència voldrà ser exemplar. El judici pretén ser objectiu, però només per aparentar. No hi ha hagut rebel·lió, ni sedició, ni violència extrema com pretenen fer veure. Saben que el discurs és fals, però se'ls en refà. Saben que a Estrasburg perdran, però llavors els presos ja s'hauran passat uns quants anys tancats. A Espanya, anar contra Catalunya i els catalans excita.

 

I Lluís Puig pensa tornar?

Em plantejo tres escenaris. Un de 10 anys, quan prescriuen els delictes dels que se m'acusa. Un de cinc, que confia en la decisió d'Estrasburg. I un, a curt termini, si hi ha una sentència absolutòria.