Ballart: "La gent, als barris, entén que no hi ha d'haver presó contra les idees"

El líder de Tot per Terrassa ofereix una gestió nova de la ciutat, basada en la presa de decisions a través "d'una xarxa oberta i no vertical com la dels partits"
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, obre les portes del seu despatx
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, obre les portes del seu despatx | Cristóbal Castro

 

Les fotos que veuen -bones, com sempre- són de Cristóbal Castro. Al Cristóbal el vaig conèixer al Diari de Terrassa de finals dels vuitanta quan ell ja portava uns quants anys fent informació local. Doncs bé, ni ell s'imaginava que Tot per Terrassa arrasaria a les passades eleccions municipals a la tercera ciutat de Catalunya ("jo crec que ha estat com això dels Testimonis de Jehovà, picant porta a porta", em diu). El cas és que Jordi Ballart (Terrassa, Vallès Occidental, 1980) ha fet realitat un projecte teòricament inviable, amb el suport de votants que -ull amb això!- a l'urna del costat hi ficaven la papereta tant de Puigdemont com de Borrell. El personatge és pur segle XXI, xarxes socials, activisme de carrer i promesa de proximitat en les decisions. Acaba d'adoptar tres germans petits amb el seu company. "Estem esclavitzats, ni cinc minuts per mirar el mòbil ni res" ens diu, mentre assumeix el repte de capgirar una ciutat de 219.000 ànimes i 40 anys de gestió socialista. Aquesta és la primera entrevista que concedeix com a alcalde.

 

El passat 26 de maig vostè va guanyar tant al Centre de Terrassa com a barris perifèrics com Vilardell. I li recordo les xifres de vot del 21D: Al Centre els tres partits independentistes van sumar gairebé el 70% dels vots i, per contra, a Vilardell els tres partits del 155 van fregar el 80%. Tot per Terrassa ha destrossat l'eix nacional a la tercera ciutat de Catalunya. Ho ha fet perquè no sabia que això és impossible?

Ens costa molt de creure tot el que ha passat. Nosaltres volíem posar damunt la taula un altre eix, que és el municipal, un eix que es basa en la diversitat i la pluralitat, com és la ciutat. I jo no m'he cansat de dir que no sóc independentista, però sóc demòcrata -i això també és fruit de la meva sortida com a alcalde- i crec que hi ha una majoria a Catalunya que també s'ha reflectit en aquesta campanya electoral. Quan deien alguns partits, per atacar-me, que no em votessin als barris perquè sóc independentista jo després hi anava i explicava la diferència que hi ha entre ser independentista i ser demòcrata. I si fas pedagogia als barris molta gent acaba entenent que algun dia per resoldre la situació s'han de posar les urnes i s'ha de votar. I de l'altra banda, al Centre, la meva decisió de deixar l'alcaldia pel 155 ha generat un corrent de simpatia. Sobretot la gent s'ha enganxat al projecte perquè posa la ciutat per damunt de tot.

 

Quina gent, quanta gent?

Hem muntat una gran moguda de persones implicades en el programa electoral. Vuit-cents ciutadans més setanta experts que s'hi han implicat. Vam fer reunions per barris, per districtes, per sectors... Una gran xarxa ciutadana de tres mil persones implicades, amb reunions a les comunitats de veïns i una estratègia molt micro. El resultat han estat 28.000 vots que no esperàvem, tot i que els últims dies vèiem moltes simpaties. Ho hem notat a tot arreu. Al mercadal dels dimecres, per exemple, hi notàvem moltíssima simpatia i quan anàvem al mercat de la Independència o al del Triomf, també. Vam veure que es tractava d'un fenomen de masses, el que ha passat aquí és molt rellevant.

 

Tot això projectarà alguna idea nova a la política catalana?

Que s'acabi la política de blocs. Nosaltres hem assegut a la mateixa taula gent de Vilardell i gent del Centre per posar-los d'acord en uns valors compartits per governar la ciutat. I dintre d'aquests valors n'hi ha un que és la democràcia. Quan fèiem el que anomenàvem les "truites de la convivència" -que moltes vegades se'n reien i ho ridiculitzaven- es tractava d'aplegar sobre una taula, amb l'excusa d'una truita, una família que potser no tenia una experiència social més enllà del barri. I hi vam portar una altra senyora del Centre que quan li preguntàvem quins eren els barris de Terrassa només esmentava els del voltant d'on vivia. Tot plegat ha estat una bona experiència i més en un moment com el de la Catalunya en què vivim ara.

 

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, amb Salvador Cot
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, amb Salvador Cot | Cristóbel Castro

 

 

Però sembla un projecte pensat per a un poble petit, no pas per a una ciutat de més de dos-cents mil habitants...

Això ens deien, que un projecte d'aquest tipus no funcionaria en una ciutat tan gran. Terrassa és la ciutat més gran de l'Estat en què ha triomfat una candidatura d'aquest tipus, més enllà de la política de blocs.

 

I quin paper li pertoca a partir d'ara al partit, a Tot per Terrassa?

És un instrument que hem de fer funcionar. Ara s'ha d'articular una xarxa que ha de ser oberta, no tancada i vertical com la dels partits convencionals. Sabem que és complicat i Barcelona en Comú pot ser un exemple a evitar; les pugnes pel poder al final acaben reproduint els models clàssics d'un partit tradicional. 

 

Quaranta anys de PSC, vostè ho coneix molt bé perquè va ser alcalde socialista. Com s'acaba amb un mandat tan llarg en un context que, a més, és de recuperació de la marca electoral dels socialistes?

Hi ha unes dinàmiques de poder i unes estructures de partit que acaben prenent decisions que afecten a les institucions i això és la perversitat del sistema. Jo quan estava d'alcalde ho vaig patir, trucades d'aparells de partit que intenten condicionar-te les decisions i al final això es trenca. Prendrem les decisions a nivell de ciutat i de forma molt oberta.

 

Vostè va ser investit en un context difícil. No hi va assistir el seu antecessor Pere Navarro, tampoc l'exalcalde Royes i Alfredo Vega, que li passava la vara, el va acusar de tenir por als debats i de jugar brut contra el PSC. 

És una animadversió personal. Alguns no van entendre que renunciés a l'alcaldia, però jo no posaré el retrovisor i miraré cap endavant. Vull trobar consensos en alguns temes de ciutat i el PSC és un partit que s'hi ha de sumar, ara també és veritat que és una falta de respecte institucional el fet que dos exalcaldes no vinguessin al ple, més enllà de la simpatia, o no, que puguin tenir contra l'alcalde investit.

 

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, amb Salvador Cot | Cristóbal Castro

 

 

És conscient que hi va haver un intent seriós de negociació per evitar que vostè fos alcalde?

Sí, ens consta. Hi ha algunes persones que van intentar de totes totes que el candidat més votat no fos alcalde. Hi va haver reunions en hotels de Barcelona de les quals en tenim coneixement.

 

Quin ajuntament han deixat aquests quaranta anys de PSC?

És evident que hi ha persones amb molta influència derivada del carnet de partit. Això s'ha d'acabar i nosaltres apostem pels concursos públics i la mobilitat interna, dins de la casa hi ha gent molt vàlida i hem de fer que aflori el talent.

 

Han optat per ERC com a soci. Això els ha comportat una acusació de continuisme perquè vostè ja va ser alcalde i Isaac Albert és la quarta vegada que repetia com a cap de cartell. 

Aquest és un pacte que és conseqüència de les urnes, som els dos únics partits que hem incrementat els resultats. Conjuntament, representem 42.000 votants i era la millor opció, un govern terrassenquista, progressista i demòcrata que és el que la gent ens han demanat. Els que ens acusen d'independentistes no han entès res del que ha estat la recepta de l'èxit de Tot per Terrassa, que és un projecte plural i això serà el govern de la ciutat. Evidentment, amb un pes important d'un partit que té cinc regidors i que no amaga que és independentista.

 

De fet, vostè ha guanyat a barris on a les europees del mateix dia s'imposava Carles Puigdemont i també a d'altres on va guanyar Josep Borrell.

I què? A la gent en campanya els explicàvem que no passa res, que pot votar el Borrell o el Puigdemont, però que estem votant una altra cosa, aquí. I que hi ha uns valors molt importants de democràcia i dignitat i això ho hem anat explicant. Jo no sóc independentista, però sí demòcrata i defenso que no hi hagi presó contra les idees. I això la gent dels barris, quan se'ls ho explica i no se'ls contamina, ho entén.

 

Jordi Ballart, al seu despatx de l'Ajuntament de Terrassa
Jordi Ballart, al seu despatx de l'Ajuntament de Terrassa | Cristóbal Castro

 

 

Terrassa és una ciutat bruta?

Ha d'estar més neta, hi ha d'haver una millora substancial en aquest àmbit. Durant els anys més durs de la crisi s'han abocat molts recursos a necessitats socials i és veritat que ara cal revisar què està passant a l'empresa de recollida i quins sistemes s'apliquen. Potser cal adaptar la recollida perzones i no que tota la ciutat sigui igual. Estem disposats a fer proves pilot amb recollida porta a porta i recollidors soterrats.

 

Municipalització de l'aigua. Hi ha una sentència molt complicada per a l'Ajuntament, quins són els pròxims passos?

La sentència en cap cas qüestiona la municipalització de l'aigua, sinó que hi ha una discrepància en el procés de liquidació de la concessió. Per tant, tot va endavant.

 

Però es va en direcció al pacte o a allargar el procés judicial?

Intentarem dialogar amb ells, però sempre defensant els interessos públics.

 

Es plantegen la municipalització del servei d'autobusos?

Ens plantegem valorar-ho. Ja es va fer un intent fa cinc anys, però per la complicació del procés de concessió hem de valorar si tècnicament és viable. Si això ha de significar un cost per al ciutadà, evidentment no ho farem, però tot apunta que podria ser viable.

 

És la primera vegada que les rieres protagonitzen la campanya electoral. Vostès han creat una àrea específica per a la seva gestió.

Volem que Terrassa sigui una sola ciutat i encara veiem que hi ha barreres que són físiques, però que també són mentals. I això bàsicament fa referència a la riera del Palau i a la de les Arenes, que pensem que han de rebre un tractament específic. Sabem que no es podran cobrir les dues rieres, però hem d'aprendre d'altres ciutats del Besòs i veure com podríem naturalitzar i dignificar la riera de les Arenes i convertir l'avinguda del Vallès en un passeig per als vianants que pogués tenir una imatge diferent. I, pel que fa a la riera del Palau, sí que és possible cobrir-la. Hem de buscar recursos a fora, però també municipals per cobrir-la per fases, almenys el tram urbà. L'ACA sempre tindrà l'última paraula, però hem de fer un segon salt, com ja es va fer en l'època olímpica.

 

Vianalitzar el Portal de Sant Roc és realista?

S'ha de valorar. ERC va fer una proposta interessant, que és connectar els pàrquings de la plaça Vella i el Portal de Sant Roc. La concessió és a punt d'acabar, nosaltres parlarem amb l'actual concessionari perquè no podem tenir durant més temps aquest carrer tallat al trànsit per les implicacions que té a l'entorn del Centre, a nivell de col·lapses i del comerç. S'ha de mirar que això no afecti a gent que ho està passant malament per pujar la persiana cada dia.

 

Tot per Terrassa té un projecte per a quatre anys, per a vuit, per a dotze?

De moment, fins el 2023, però tenim la voluntat de projectar-nos cap al futur. He de dir que de molts altres municipis -també alguna gent de Sabadell- ens han vingut i ens han dit que volen fer alguna cosa similar. Però cadascú ho ha de fer en funció de la pròpia ciutat. Nosaltres garantim la plena autonomia a Terrassa. També ens ha passat que tenim dos consellers al Consell Comarcal i un diputat provincial a la Diputació i altres partits ens han plantejat integrar-nos en algun grup. En el cas de la Diputació, desfaríem l'empat entre el PSC i ERC, però no ho farem.

 

Ni franquícies tampoc?

Exacte. Ni franquícies tampoc.

 

Entrevista de Salvador Cot a Jordi Ballart
Entrevista de Salvador Cot a l'alcalde Jordi Ballart | Cristóbal Castro