Indefinició i manca d'una aposta clara per l'escola pública del govern de Terrassa

"Terrassa pateix una veritable emergència social, amb una segregació escolar que la situa al primer lloc del rànquing de ciutats amb majors desequilibris", diuen els comuns

El 16 de gener, fa tot just un mes i escaig, l'alcalde de Terrassa es reunia a Barcelona amb el conseller d'Educació Josep Bargalló juntament amb la regidora Teresa Ciurana, amb la voluntat de fer palesa "la corresponsabilitat entre el Departament i l'Ajuntament" en l'àmbit educatiu i "de remar en la mateixa direcció." Tres setmanes més tard, Bargalló tornava la visita a Terrassa i s'anunciava la dotació de 300 mil euros de les arques municipals per a la construcció d'un nou institut-escola, el Sala i Badrinas. Quan semblava que tot anava sobre rodes entre ambdues administracions, i en un gir inesperat dels esdeveniments, el departament anunciava l'eliminació de dues línies de P3, a les escoles Abat Marcet i França.

 

L'Ajuntament de Terrassa va trigar dos dies a fer pública la seva postura oposant-se a la seva eliminació per mitjà d'una declaració institucional que volia que signessin la resta de forces polítiques. Finalment, dimarts 18 de febrer, Serveis Territorials anunciava que a Terrassa la preinscripció s’obrirà el curs vinent amb el mateix nombre de grups de P3. Una comunicació que celebrem des de Terrassa en Comú.

 

Dit això resulta difícil de creure que, si és certa aquesta relació fluida, l'Ajuntament no conegués les intencions del departament prèviament ni posteriorment. Tant a les declaracions institucionals com a les manifestacions de l'equip de govern a les xarxes socials encara manquen moltes respostes. Com absorbirà la ciutat la cada cop més creixent matrícula viva si l'aposta per la xarxa pública és tan voluble com estem veient? On estan les accions per impulsar la baixada de ràtios, o es queden en simple promesa electoral? Com està lluitant Terrassa contra la segregació escolar? De moment només hem sentit que amb la creació d'instituts-escola, una aposta del departament impulsada sense cap base empírica i que no arriba acompanyada d'altres mesures, molt urgents, per incentivar la mixtura social en aquests centres.

 

I la gran pregunta final, quan arribin les retallades (que tard o d'hora arribaran), no seria lògic deixar de concertar una línia de l'escola privada? No hi ha hagut cap pronunciament per part del govern municipal respecte al Nou Decret d'Admissions, una de les actuacions contemplades al Pacte Contra la Segregació Escolar signat per l'Ajuntament de Terrassa que inclou la possibilitat, ara inexistent dins l'ordenament jurídic, d'eliminar línies de la concertada des d'abans la preinscripció. No té cap sentit perdre un recurs públic i seguir concertant. La concertada no és un dret, sinó una solució al dèficit d'escoles públiques que s'ha cronificat i ha acabat pervertint el sistema. 

 

A hores d'ara, Terrassa pateix una veritable emergència social, amb una segregació escolar que la situa al primer lloc del rànquing de ciutats amb majors desequilibris, i després d'anys d'immobilisme, res no sembla avançar. En aquest context, la indefinició en la planificació i la manca absoluta d'una aposta clara per l'escola pública més enllà de declaracions fútils i buides de contingut, no fa pensar que aquesta situació es pugui començar a revertir. Ens preocupa i inquieta aquesta política a cop de tuit i d’acció-reacció. Què hagués passat si les escoles afectades no haguessin alçat la veu? No hagués passat res?