Giménez: "Sabadell i Terrassa han de veure més enllà dels seus límits territorials"

Ignasi Giménez, escollit nou president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, reivindica el paper de l'institució i demana més implicació a les dues cocapitals
Ignasi Giménez, en un moment de l’entrevista
Ignasi Giménez | David B.

Ignasi Giménez repeteix com a president del Consell Comarcal. 

 

La gent s’ho pregunta: de què serveix el Consell Comarcal?

Hi ha tota una sèrie de competències delegades per la Generalitat en temes tan diversos com les beques menjador, el transport escolar o som l’àrea bàsica de serveis socials pels municipis menors de 20.000 habitants. Així podríem seguir. També afegiria que som un espai de trobada per fomentar l’acord i el consens entre diferents institucions, sobretot els ajuntaments, en relació a temes estratègics de territori.

 

El pressupost és de 24,5 milions. A què es destinen en la seva majoria?

El component més important és el social. Al final s’hi acaben destinant aquí les partides més importants i bona part dels recursos. Com deia, per exemple, a transport escolar, beques menjador o serveis socials. També a promoció econòmica. Des del Consell Comarcal s’acaben contractant diversos programes per destinar personal per estar als ajuntaments treballant en programes de forma conjunta per fer accions econòmiques.

 

Com a espai de trobada que és el Consell Comarcal, hi ha un tema que ha afectat als vallesans darrerament. El canvi del sistema de tarifes del transport públic: hi ha municipis a la zona 1, a la zona 2 i a la zona 3. Què ha fet i què pot fer el Consell Comarcal en aquesta matèria?

És un model profundament injust, almenys ho entenem així alguns municipis especialment Terrassa, Castellar però també Sabadell. No deixem de ser un lobbie de pressió a nivell territorial per canalitzar les demandes davant d’institucions superiors. En aquest sentit el tema tarifari és un exemple paradigmàtic que el Consell Comarcal es posa al capvadavant per demanar un nou sistema que hauria de resultar amb la posada en marxa de la T-Mobilitat. Ja no es funcionarà per zones tarifàries sinó a través dels quilòmetres que cada usuari acabi realitzant. Fem lobbi de pressió entre els ajuntaments per dur a terme aquests reivindicacions. El mateix amb la R4 de Renfe, els dèficits d’infraestructures que pateix la comarca i altres qüestions. Vam reclamar un nou model de distribució de beques menjador i finalment la Generalitat va assumir el nou model. Ha significat més beques menjador al nostre territori. Érem greument perjudicats.

 

Mobilitat i infraestructures. Preocupa l’arribada d’un centre logístic d’Amazon a Barberà, tocant a Sabadell, però que afecta altres municipis. Què en pensen?

Si volem que les empreses continuïn apostant pel nostre territori, que no deixa de ser el pol industrial més important del sud d’Europa, cal tenir unes infraestructures a l’alçada. Per això vam iniciar el Pla específic de Mobilitat del Vallès, que va quedar inconclús. L’esperem reprendre tan aviat com sigui possible i en les properes setmanes establirem nous contactes per ser capaços de poder arribar a un gran acord en la primera meitat de la legislatura. Suposarà una millora en la planificació de les infraestructures necessàries.

 

Per què si hi havia un acord proper no es va tancar?

Necessitem temps per poder coure un bon acord. Els treballs a vegades són els que es porten a la taula sinó els que es treballen a la cuina. Faltava una mica de cuina per tenir un gran acord de comarca.

 

Després de les municipals, en alguns municipis han canviat majories: això facilita o complica les coses a l’hora de tancar el Pla de Mobilitat?

No he tingut l’oportunitat de parlar amb tots i cada un dels diferents alcaldes implicats. Almenys el que vaig seguir en campanya és que tots parlaven de la necessitat de noves i millors infraestructures tant pel que fa a carreteres com a ferrocarril però també de la millora del transport públic. En la mesura que això va ser objecte important en campanya electoral entenc que els nous governs assumiran el compromís de posar-hi solució.

 

En el seu discurs com a president, el passat divendres, vostè reivindicava la Ronda del Vallès. Què vol dir quan diu Ronda del Vallès?

La unió de Terrassa amb Sabadell. Una infraestructura projectada de fa molts anys. Cal buscar el menor impacte ambiental possible però hem de ser capaços d’arribar a un acord en relació al seu traçat perquè d’això en depèn bona part de la projecció industrial, econòmica i social de ciutats tant importants com Sabadell i una infraestructura que obrirà una millora a les connexions cap a Castellar, Sentmenat, Polinyà i que milloraria el flux de vehicles que ens tenen col·lapsades l’AP-7 i la C-58.

 

Això és el criteri tradicional del Ministeri.

Sí. Hem de ser capaços també, i és una de les mancances que sempre hem tingut, de fer arribar una proposta tancada des del conjunt d’institucions territorials al ministeri de Foment. Si el ministeri de Foment veu una proposta territorial clara, concisa, viable, factible i que és responsable, el ministeri no tindrà cap altra alternativa que fer-nos cas i dur a terme la infraestructura tan demandada per tots els agents socials i econòmics.

 

Canviant de tema, fa quatre anys es va parlar bastant de fusionar els consells comarcals o buscar noves estructures. Això es va deixar aparcat però l’informe final parlava de millorar la cooperació entre els dos vallesos i fins i tot de plantejar noves eines. Què té pensat desenvolupar el Consell Comarcal del Vallès Occidental?

No ens competeix dir quina ha de ser l’organització territorial del país. Fins que no hi hagi una llei ni una norma que ha d’aprovar el Parlament es desenvolupi un nou marc territorial, treballarem en l’àmbit que tenim delegat en aquest moment. Evidentment que el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha de poder cooperar amb diferents institucions i hem de millorar i intensificar les relacions amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental de la mateixa manera que ens obrim a establir un marc de relacions estables de l’Àrea Metropolitana, el Consell Comarcal del Bages, el del Baix Llobregat, la Generalitat i els diferents ajuntaments. El que situava l’estudi era raonable. Hem de buscar sinèrgies a totes les institucions. Serà un dels eixos d’aquesta legislatura.

 

Divendres el portaveu de la CUP al Consell Comarcal i exalcalde de Sabadell, Maties Serracant, lamentava que el Consell té poques competències però també que hi havia ambició per tenir-ne més i no s’han reivindicat gaires competències en els darrers anys. Què hi diu?

Ell coneix bé quina és la situació. Fora bo que tant la ciutat de Sabadell com la de Terrassa es creguessin el Consell Comarcal. És una demanda expressa que vaig fer als dos alcaldes actuals, a la Marta Farrés i al Jordi Ballart. Que entenguessin que és un instrument territorial que poden utilitzar per millorar les condicions de vida dels seus ciutadans, per ser capaços de crear projectes en comú entre les dues ciutats i els municipis de la seva àrea d’influència. El que volem és que [Sabadell i Terrassa] ens utilitzin molt. Que ho digui el Maties Serracant, que tampoc ens va tenir una mirada excessivament clara sobre el que era el Consell Comarcal, ja m’està bé. M’agrada que faci aquesta reflexió perquè ara en la seva nova responsabilitat com a conseller comarcal veurà aquí moltes més possibilitats pel que fa referència a aquesta institució de la qual ell en forma part.

 

No s’han sentit utilitzats per Sabadell ni per Terrassa en els darrers quatre anys?

Sabadell i Terrassa han de ser capaces de veure més enllà dels seus propis límits territorials, de veure que són dues grans àrees que agreguen a més de la meitat de població del conjunt de tota la comarca. Per tant, aquí hi ha moltes sinergies que han de ser capaços de poder explorar. Han de poder explorar-les per ells mateixos però també utilitzant òrgans com el Consell Comarcal. Aquí existeix un camp de possibilitats molt ampli que hem de crear entre tots.

 

En el seu discurs va parlar de diverses línies. La primera va ser la transparència i el bon govern. I no parlaria d’això en primer lloc perquè sí. El Consell Comarcal està personat com acusació particular al cas Mercuri i així seguirà sent. Què ha fet vostè per millorar la transparència en aquests quatre anys i què seguirà fent?

Fa quatre anys vam trobar una situació complexa. Planava l’ombra del dubte respecte la institució. Hem dut a terme una tasca exemplar no només a l’apoderament dels treballadors del Consell Comarcal, eliminant càrrecs de confiança, abaixant la despesa política del Consell Comarcal, facilitant una comissió de Transparència presidida per un grup de l’oposició. Hem demostrat que des del Consell Comarcal es poden fer les coses diferents i podem ser un far en el qual alguns altres ajuntaments de la comarca es puguin emmirallar per fer una política més transparent. Hem deixat de ser una administració opaca i oculta en la qual un pot accedir a qualsevol tipus d’expedient i conèixer quin és el funcionament propi de la casa.

 

La segona línia que va destacar és la política social. El Consell va aprovar un Salari Mínim Comarcal. Què implica?

Els diferents contractes dels proveïdors del Consell Comarcal tenen una clàusula que obliga a pagar un mínim de 1.100 euros bruts al mes als treballadors, ja siguin directes o indirectes. Les revisions dels contractes les hem fet en aquesta línia i hem buscat la fórmula perquè això es pugui aplicar no només al Consell Comarcal sinó també al conjunt dels ajuntaments i ara hem de ser capaços de fer difusió. Hi ha un exemple evident: el sou de les auxiliars de la llar del servei d’atenció a domicili s’ha incrementat 300 euros mensuals. Els ajuntaments del servei d’atenció a domicili comarcal són tots els que tenen menys de 20.000 habitants (Castellar, Badia, Santa Perpètua…). I em consta que l’ajuntament de Terrassa i el de Sabadell han incorporat en les seves licitacions aquesta clàusula. Gràcies a que el Consell Comarcal va emprendre el camí, dos ajuntaments importants amb dos contractes importants han incorporat aquesta clàusula i que ha significat una millora clara de les condicions laborals de les treballadores.

 

Vostè destaca molt també l’aposta per la reindustrialització. 

Volem fer una taula de trobada entre els principals agents i actors per seguir amb aquesta aposta. La indústria al Vallès és estratègica. Som el pol industrial més important del sud d’Europa amb més de 130 polígons d’activitats econòmiques al Vallès Occidental. Hem de ser capaços d’adaptar-nos als nous temps: més vocacions industrials, modernitzar els polígons, indústria 4.0, un model de creixement respectuós amb el medi ambient amb economia circular. Per exemple, hem acordat que no es converteixi cap metre de sòl industrial al sector serveis o residencial. Hem d’actualitzar-los però mantenir el sòl industrial, amb una oferta impositiva homologable entre els diferents municipis per facilitar que noves empreses aterrin. Al final la indústria és una aposta social perquè significa convenis col·lectius més elevats, més riquesa pels territoris, més riquesa pels pobles, vil·les i ciutats i més feina i més ben remunerada, més estable i de més qualitat que altres models, per exemple, el turisme.

 

Vostè ha estat investit amb els vots del PSC, però també de Junts per Sabadell i els Comuns. Quin govern es planteja?

Serà un únic govern, sòlid i estable, amb majoria absoluta per tirar endavant amb les propostes que es portin al plenari. Però a la vegada serà un govern de mà estesa, que supera la dinàmica de blocs que en aquests moments paralitza i polaritza i aporta crispació a la vida política del país. Volem ser un govern plural i haurà de ser un govern amb moltes sensibilitats diferents. Hem aconseguit construir des de la confiança.

 

Com s’imagina l’estructura del govern? 

Amb la participació dels tres grups però fins que no s’aprovi per part del plenari, consensuat i explicat als grups de l’oposició no afegiré res més.

 

Ha fet algun intent per negociar o incorporar ERC?

Hem tingut contactes. Vaig dir el dia de la presa de possessió que em plantejo com un repte personal l’encaix d’Esquerra dins del govern de la comarca. Hem de poder trobar aquest feeling que no ha estat possible en la constitució del govern del Consell Comarcal però en la mesura que ells representen i ostenten una part important, algunes alcaldies de la nostra comarca i no deixen de ser la segona força en representació hem de buscar fórmules i vies de col·laboració per fer-los participar en la presa de decisions.

 

Espera una oposició dura per part d’Esquerra?

La tasca de l’oposició és necessària i sovint el que fa és millorar les propostes que porta l’equip de govern. Els demano als grups que estiguin a l’oposició més que una oposició dura és una oposició exigent. L’exigència ha d’estar en el govern però també a l’oposició. Més exigent que dura. Què vol dir dura? Grans declaracions i paraules buides?