Una CDR de Terrassa s'enfronta a 2 anys i mig de presó

L'egarenca està acusada, juntament amb dotze persones més, dels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu
Membres del grup de suport als encausats per encadenar-se al TSJC, amb una pancarta i cartells, davant del mateix TSJC
Membres del grup de suport als encausats per encadenar-se al TSJC, amb una pancarta i cartells, davant del mateix TSJC | ACN

 

Tretze independentistes, entre els quals s'hi troba una membre del CDR Terrassa, seran jutjats el 5 i 6 de febrer del 2020 a l'Audiència de Barcelona per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del Palau de Justícia de Barcelona. S'enfronten a penes d'entre un any i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu i consideren que s'està "criminalitzant" el dret a la protesta. De fet, han acusat la fiscalia de buscar la "repressió" del moviment independentista i fer unes peticions de pena amb motivacions "polítiques".

 

Dels 250 concentrats aquell 23 de febrer es van fer diverses detencions i n'han resultat encausades un menor i tretze persones més. Onze dels majors d'edat, amb l'egarenca inclosa, estan acusats de desordres públics, i la fiscalia, única acusació, els demana dos anys i mig de presó. Els altres dos adults, s'enfronten a un any de presó per desobediència i resistència greu a l'autoritat. El 27 de setembre següent, es van tornar a concentrar desenes de persones en suport als primers encausats, i deu persones han estat multades segons l'anomenada 'llei mordassa' amb sancions de fins a 600 euros.

 

L'advocat defensor, Eduardo Cáliz, ha opinat que el judici, en realitat, no serà per desordres públics, sinó per perseguir la mobilització ciutadana. Així, ha recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans diu que els talls de carrers i altres tipus de mobilitzacions molestes s'emmarquen en la llibertat de protesta.