Jordi Ballart: "El pla de govern serà obert, no la Bíblia"

L'alcalde de Terrassa fa un balanç dels 100 primers dies de mandat, parla dels projectes que té en ment el govern i del nou vincle establert amb la Generalitat
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa | Cristóbal Castro

 

Passats els 100 dies des que va ser escollit alcalde de Terrassa, Jordi Ballart -líder del partit municipalista Tot per Terrassa- ha parlat amb Món Terrassa per fer un balanç d'aquests primers mesos al capdavant de l'Ajuntament i per fer quatre pinzellades del full de ruta que el seu govern -amb coalició amb Esquerra Republicana- pensa dur a terme en els propers quatre anys.

 

Quin balanç fa dels primers 100 dies de mandat?

100 dies és poc temps per fer una valoració global. Però hem posat en marxa algunes accions que marquen la línia del mandat. Certament, vàrem estar unes primeres setmanes organitzant l'estructura tècnica. Veníem d'una estructura de 40 anys i teníem la voluntat de canviar-la.

 

Com han dut a terme aquesta reestructuració?

Hem posat un coordinador general i també hem renovat els directors de les àrees. A destacar, que hem promocionat gent de dins de l'Ajuntament de Terrassa que ja exercia càrrecs tècnics. A partir d'aquí, estem tancant el pla de govern que presentarem aquest dimarts en roda de premsa. Ja avanço però que a diferència d'altres vegades volem que sigui obert, que no sigui la Bíblia. La idea és poder-lo anar retocant en funció del context, de la disponibilitat econòmica, etc.

 

Així doncs, han estat 100 dies només per fer canvis interns?

No només, també ens vam trobar amb la necessitat de liderar la lluita contra Endesa i la pobresa energètica. I puc dir satisfet que gràcies a la fermesa de l'Ajuntament de Terrassa, i a la reunió que es va fer a la ciutat, altres administracions han canviat el seu parer i s'han posat al costat dels drets de les persones. 

 

Què ens pot avançar del full de ruta del govern?

Volem canviar el tipus de governança de la ciutat i dibuixar un horitzó 2030. Hi ha un tema molt important, que és el de les rieres. Algú ha pensat que és un somni impossible. Crec que es poden conjuntar elements perquè sigui una realitat. No podem cobrir el tram urbà de la riera del Palau en aquest mandat però sí que podem fer altres intervencions o començar el projecte. També tenim la Ronda del Vallès, que pensem que no ha de ser un espai pensat pels vehicles. I això lliga amb un altre tema que serà important en el Pla de Mandat d'aquest govern, que és que la B-40 enllaçi amb la Ronda Oest de Sabadell. Per nosaltres, és prioritari no col·lapsar l'avinguda del Vallès ni portar-hi més cotxes. I per això és important la B-40, amb el mínim impacte ambiental. 

 

La B-40 ha portat alguns titulars contradictoris entre els dos socis de govern. Com és la relació amb ERC?

La veritat és que molt bona. Sóc sincer. Hem aconseguit fer un sol govern malgrat ser partits diferents. Tinc experiència en altrs governs de coalició i era més complicat. La sensació era de dos o tres governs dins d'un, amb nombroses discrepàncies i recels mutus. Fins i tot, anem bé en allò en què no estem d'acord, com poden ser els temes relacionats amb el Procés o com ha dit la B-40, que coincidim en què no pot acabar en una rotonda al nord de la ciutat. En el dia a dia hi ha confiança i lleialtat. No ha aparegut cap crisi i la sintonia personal i política és total.

 

Les males llengües diuen que el líder d'ERC és un segon alcalde. Què els respondria?

Isaac Albert és primer tinent d'alcalde. Es pot tenir aquesta sensació, però no és així. Cert, però, que ell té una gran experiència política, coneix les estratègies de comunicació, té una bona posada en escena i és el líder d'un partit consolidat i fort que també governa a la Generalitat.

 

Alguns regidors són molt visibles i altres passen desapercebuts. A què ho atribueix?

És consequència de la renovació de tot l'equip. Alguns regidors han arribat sense experiència política. I recordem que 10 regidors al ple ni els havíem somiat. S'ha de dir que hi ha d'haver un període d'adaptació. Tots i totes estan fent una tasca increïble.

 

Jordi Ballart amb els periodistes de Món Terrassa, Joan Manel Oller i Lluïsa Tarrida
Jordi Ballart amb els periodistes de Món Terrassa, Joan Manel Oller i Lluïsa Tarrida | Cristóbal Castro

 

Albira doncs 4 anys sense massa problemes?

El fet de ser un partit municipalista i no tenir una marca nacional ens obre portes. Com pot ser el tracte preferent amb la Generalitat.

 

D'aquí ha sorgit la comissió bilateral.

Sí, de la reunió que vam tenir amb el president Quim Torra en vam treure de positiu la relació bilateral Terrassa-Generalitat. Hi ha mesures que afecten tota la regió metropolitana i hem de tenir pes en les decisions. És important que se'ns tracti com el que som, la tercera ciutat de Catalunya. Ara veurem aquesta bona voluntat en què es concreta. Li vaig entregar una llista amb 100 qüestions que posarem a sobre de la taula. 

 

Estem parlant d'una nova política corresponsabilitat? En què es pot concretar?

En el cas de l'escola Sala-Badrinas, per exemple, ja no diem que correspon a la Generalitat, sinó que com a Ajuntamemt podem fer aportacions, com ara redactar el projecte, i fins i tot avançar els diners d'una part de les obres. Hi ha problemes de tresoreria, pressupostos prorrogats, doncs ens oferim a fer el que calgui perquè es posi en marxa la primera fase de les obres. Estem en un moment de negociació. És un canvi d'actitud. De passar de dir: això és competència de la Generalitat a dir que volem que sigui una realitat i ens hi impliquem a fons. De la mateixa manera, passa amb la residència de Sant Pere Nord. Hi ha voluntat malgrat que la situació financera municipal no sigui la millor. També, en comptes de cedir terrenys, podem aportar espais en desús i reconvertir-los. Podria ser un model a aplicar a la residència de Sant Pere Nord.  

 

Se li ha plantejat a la Generalitat que cedeixi o regali a Terrassa l'edifici dels antics Jutjat de la Rambla?

S'estava negociant un lloguer a 99 anys. Ja ve del govern anterior i no sé per quina raó s'ha aturat. Ho hem de tornar a activar. És de sentit comú, com també el Vapor Ros, una peça estratègica. Malgrat que el seu propietari en el testament va dir que no volia que fos de l'Ajuntament qui el gestionés o se'l quedés, hi hem de trobar una sortida. Cal buscar una fórmula legal per poder incidir amb el que es faci allà. Imaginem que la Generalitat decideix vendre-s'ho i s'hi acaben fent pisos. La ciutat no s'ho pot permetre.

 

Recuperant els Jutjats de la Rambla, a què es podrien dedicar?

Hi ha hagut moltes propostes. I el primer que s'ha de tenir present és la gran inversió inicial que fa falta per a posar-lo en condicions, perquè està en molts males condicions. S'ha parlat de portar-hi escoles, de serveis d'economia social, de traslladar-hi Taigua -que ja puc dir que s'ha descartat-, que el Centre Cultural se'l quedés per ampliar l'equipament o hi tingués un paper... Sembla molt fàcil de dir, però es pot perllongar.

 

220 mil habitants són suficients? Hem d'anar cap als 240 mil o hem de reduir població?

Estem en xifres òptimes. El creixement que marcava el POUM parlava de 230 mil habitants, així doncs encara tenim un marge de créixer. Però es tractaria un creixement d'aprofitar espais com el Vapor Cortès o l'AEG, també tenim plans de millora al Segle XX com al Sala i Badrines que aviat tindrem bones notícies perquè sembla que els promotors s'estan animant i podríem tenir abans noves promocions d'habitatge que ens poden permetre créixer fins aquests 230 mil. Més ja no crec que sigui bo per la ciutat.

 

I què fem amb Can Colomer?

Hem de tornar a repassar tots els planejaments urbanístics i potser el que haurem de fer és abaratir els costos d'urbanització. Hi ha alguns costos que han d'assumir els promotors i s'hauria de veure un altre sistema que ho fes possible. Però també ho podem eliminar i fer un gran parc al nord de la ciutat. Això són temes que s'han d'abordar amb modificacions puntuals o una revisió del POUM.

 

Com és la relació amb la resta de pobles de la comarca?

Amb Sabadell hem tingut algun contacte i coincidit amb alguna reunió. La voluntat és tenir bona relació malgrat que som de partits diferents i algú pugui pensar que no ens entendrem. I amb la resta de pobles de la nostra demarcació vull tenir una bona relació i sintonia amb tots ells.

 

Jordi Ballart és saludat per un ciutadà
Jordi Ballart és saludat per un ciutadà | Cristóbal Castro