Transport públic: la revolució pendent

En sembla bé que es premiï als que utilitzen de forma habitual el transport públic per desplaçar-se, per exemple, de Terrassa a Barcelona i a l’inrevés. No tinc tan clar que amb això s’aconsegueixi una major conscienciació mediambiental. La rebaixa de preus d’algunes de les targetes de transport metropolità arriba als convençuts; per a aquells que només opten de forma més ocasional per aquest tipus de transport se’ls “castiga” a l’incrementar el preu de l’antiga T-10 -la més utilitzada fins al 2019 per tots els usuaris del transport públic-, ara T-casual; i no només en el preu, sinó també en la impossibilitat que aquesta targeta pugui servir, al mateix desplaçament, per a dues persones diferents.

 

Els responsables de l’Autoritat del Transport Metropolità, de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona han qualificat aquests canvis de “revolució”. El qualificatiu evidencia, de nou, la seva recurrent visió centralista de capital. El territori fa més de 10 anys que espera la “revolució” imprescindible: que els usuaris paguin pels kilòmetres de la xarxa utilitzada. L’única revolució justa que permetria superar l’històric greuge comparatiu que suposa que ciutats com Terrassa continuïn pagant per tres zones. Ni comissions bilaterals, ni campanyes ciutadanes han aconseguit fins ara canviar una situació insostenible mentre als “revolucionaris” se’ls omple la boca de consciència mediambiental i de quan de bons són treballant per la sostenibilitat.

 

De la mateixa manera, com podem pensar que els canvis pel 2020 són “revolucionaris” si quasi no s’ha fet res per crear una veritable xarxa ferroviària que superi els problemes d’interconnexió entre les poblacions de la segona i la tercera corona metropolitana? De nou l’atàvica visió centralista, tan allunyada de la realitat del funcionament del territori. I, una cosa més. Imaginem que el canvi de denominació i preus de les targetes de transport públic són un èxit, si no incrementem la freqüència del transport públic, com aconseguirem que els possibles usuaris accedeixin als trens que en hores punta ja van a “rebentar”. L’altre dia vaig veure una notícia a la televisió, ho sento, no recordo de quin país eren, en el que a les estacions hi havia personal de la companyia ferroviària que empenyia a la gent per fer-los encabir en els vagons a la força. Poder es la propera mesura “revolucionaria” que ens anuncien!




Comentaris

envia el comentari