Aquest proper diumenge, a votar!

Aquests dies he passejat per diferents barris de la ciutat i he tingut l'oportunitat de parlar amb
molts ciutadans i ciutadanes sobre la seva visió de les eleccions del 10N.


Les argumentacions i postures són diverses. Respecto escrupolosament les diferents opcions
polítiques però no entenc els posicionaments que intenten justificar l'abstenció, que sempre
acaba perjudicant més a l'esquerra. És cert que vivim un excés d'eleccions i que segurament es
pot exigir més als nostres polítics, però ni des del punt de vista del compromís democràtic que
com a ciutadans/as ens apel·la, ni des de les dificultats del moment que vivim, es pot justificar
l'abstenció.


La provisionalitat i feblesa dels governs no ajuda a solucionar els problemes que com a societat
tenim, i menys encara, en un escenari europeu i internacional replet d'incertesa. Des del
descontentament social a Iberoamèrica o la guerra comercial entre els EUA i la Xina, fins a les
conseqüències del Brexit o l'alentiment de l'economia alemanya apunten a un futur que
requerirà decisions valentes i arriscades.


La situació interna no és millor. El creixement de les desigualtats durant els últims anys és el
problema més greu. La gestió de la crisi duta a terme per la dreta espanyola i europea ha
generat una bretxa social sense precedents en democràcia: hi ha més rics que al seu torn són
més rics i hi ha més pobres que al seu torn són més pobres. La precarietat laboral imposada
per llei, les retallades en serveis bàsics com la sanitat o l'educació, els atacs a les pensions, la
paralització de mesures socials com les ajudes a la dependència... han generat un estrat social
de més del 20% de població que, encara que té feina, està per sota dels índexs de pobresa. El
govern “efímer” de Pedro Sánchez, sortit de la moció de censura contra la corrupció del PP, va
prendre una sèrie de mesures (pujada del salari mínim, pensions, sanitat...) encaminades a
revertir la situació, però es va veure abocat a les eleccions davant la pinça de la dreta i
l'independentisme que va tombar els pressupostos més socials de l'última dècada. Uns
resultats electorals que possibilitessin la suma de la dreta, entre PP, Cs i Vox (Impossible?)
aprofundirien encara més aquesta bretxa social que amenaça la convivència.
Si l'eix social està en una situació delicada per l'augment de les desigualtats, l'altre gran
problema intern és la cohesió territorial. L'independentisme d'una part no majoritària, però en
xifres pròximes al 50% de catalanes i catalans, porta marcant la política catalana i espanyola en
els últims anys. La progressiva radicalització de l'independentisme, apostant per la via
unilateral i la ruptura saltant-se la legalitat de la Constitució i l'Estatut i l'error del PP
judicialitzant el problema, han tensionat i dividit la societat catalana, que després de la
publicació de la sentència ha generat mobilitzacions constants i multitudinàries, no exemptes
de brots violents.


Més enllà del respectable posicionament de cadascun, les sentències són per a acatar-les i si
no s'està conforme amb elles es pot reclamar davant dels òrgans superiors amb la finalitat de
rectificar-les. En qualsevol cas, segurament la via judicial no és la millor manera de resoldre
problemes que formen part de la política. I serà imprescindible tornar a la política si es vol una
solució que compti amb el suport d'una gran majoria de ciutadans/as. El partit socialista ha
estat clar en el seu posicionament: diàleg i llei. La democràcia és en essència el respecte a la

llei. Una llei que pels procediments establerts es pot canviar però no es pot saltar. Els
posicionaments dels partits independentistes i les dretes difícilment podran proporcionar una
solució. La dreta amenaça amb l'aplicació del 155 permanent, complicada d'executar des de la
legalitat i que només ajudaria a una major radicalització del problema. L'independentisme
demana diàleg sense limitacions, oblidant la llei (Constitució i Estatut), que precisament sosté
jurídicament les institucions que ells governen. Sens dubte, necessitarem temps, empatia i una
bona dosi de generositat.
Crec sincerament que donar solució a tots aquests problemes no serà fàcil, però avui dia el
partit més preparat i amb propostes més rigoroses és el PSOE. Però ha de ser un PSOE fort,
amb capacitat per a prendre decisions arriscades com la situació requereix.
Demà quan dipositem el nostre vot serem també corresponsables de les seves conseqüències.
El socialisme ha demostrat en aquesta breu darrer mandat la seva voluntat i capacitat per a
revertir la situació social i la seva voluntat de negociar una sortida pactada i des de la legalitat
a la deriva independentista. Necessitem que tingui suficient força per a fer-ho possible i
confiem en totes i tots vosaltres. Per això demà, hem d'anar a votar!




Comentaris

envia el comentari