Fil per randa

Heus ací una expressió catalana sorprenent. La seva equivalència seria allò que els castellans diuen “punto por punto” o “de pe a pa”. Em sembla oportú triar-la al moment de fer una valoració dels resultats electorals d ́ahir, a la vila. Equivaldria a no deixar-me cap detall al tinter. Primer de tot, perjuro que ningú no esperava -jo, tampoc- el “sorpasso” d'en Jordi Ballart a les hosts de n'Alfredo Vega.

 

Amb independència de les discrepàncies internes del PSC (arran del tema sobiranista i el 155), sempre he pensat que les coses havien anat prou bé al llarg de 40 anys. Per tant “no procedia” canviar per canviar. Ara bé, ací no ha funcionat pròpiament la dita del “divide y vencerás”. M 'he quedat acoquinat amb el daltabaix de TeC, que no pas amb el de la CUP i el PP (més “previsibles”).

 

Que en Xavi Matilla hagi perdut els sis regidors que tenien és al·lucinant. Baixar d'una trona a cap (tant en Marc Medina com Alejandro Rodríguez) no és tan “sagnant”. Envers l ́antiga CiU -en pot donar fe una antiga regidora a qui vaig adreçar un e.mail fa un parell de setmanes- he clavat el seu resultat. Es veia a venir, malgrat que molts d ́ells fan per tenir pa a l'ull, de fa mesos. Així, que no hagi tret acta de regidora la senyora d 'en Rull no és nou.

 

En tot cas, com que en Lluís Puig no pot fer acte de presència al consistori -ara per ara- potser hi accedirà de rebot. Les fortes expectatives republicanes per a desbancar el PSC, expressades per n'Isaac Albert en algun dels seus articles, han fet figa. Haver passat de quatre a cinc regidors no és significatiu. En el benentès que -com he vingut mantenint reiteradament- no té res a veure la conducta de l ́electorat en clau general que municipal.

 

La tasca de formar govern no sembla fàcil, però s'imposarà el seny, el diàleg, defugint postures prepotents i posant-hi compromís amb la ciutadania. Qualsevol combinació seria possible. Àdhuc que ERC acceptés donar suport a la continuïtat de n'Alfredo. Chi lo sa! Això sí, la composició resta restringida a cinc forces polítiques. És a dir, menys “atomitzat” que quatre anys abans (on n 'hi havia dos més).  Mai no s'havia produït aquest overbooking de cara a la trona del consistori. El nombre de 12 candidats palesava -d ́entrada- la manca de vocació política de força “opositors”. Contrastant-ho amb el “monstre” de Barcelona, allí només eren set.

 

Ho entendria si abans, s ́haguessin bregat en el camp del voluntariat social (que no era el cas). D ́acord als resultats, ja s ́ha vist qui no “pintava” ben bé res. Celebro, alhora, la forta patacada global de les opcions més dretanes. Ja fa molt de temps que Terrassa tanca les portes a esquemes que puguin fregar gairebé el feixisme. Prou entenc que no puc pas encabir en un sol sac PP, C ́s i Vox. Això sí, la flaira majoritàriament obrera dels egarencs ha enviat allò que en diríem un avís definitu “per a navegants”.

 

Es queden amb la sola presència de C ́s, amb idèntic nombre de regidors que ja tenien abans. La campanya ha tingut un nivell baixíssim. Els programes es van treballar poc, pel que sembla. Massa propostes eren tupinades . Amb ànim d ́intentar entabanar els indecisos. L ́electorat, però, sol ésser prou intel·ligent. Ara, el que toca és planificar -amb cara i ulls i en un clima de serenor- els propers quatre anys. Sobretot des d ́una visió panoràmica socialment compromesa amb els més desvalguts. Com a cloenda, felicito cordialment el guanyador teòric dels comicis. No és altre que en Jordi Ballart, que “roda el món i torna al born”. Molta sort a ell i a tot el seu equip de col·laboradors més directes !




Comentaris

envia el comentari