La lluna en un cove

"On han de mostrar-se plenament d'acord és en el servei i compromís pràctic i efectiu envers tota la ciutadania"

A força de consultes cada dos per tres, les campanyes electorals s'han convertit en un estirabot. Posats a fer i prometre, gairebé es tracta de veure qui la diu més grossa. Tant se val! Un cop passat el moment, les millors paraules se les endurà el vent. Al·lucino llegint el contingut dels programes. Arribo a l'extrem de petar-me de riure quan veig l'abast real d'alguna de les “floretes” que es prometen. N'hi ha per a triar i remenar. Ben bé de totes les opcions que es presenten. Totalment a l'atzar i sense que l'ordre de caiguda tingui la més mínima importància, em pregunto vàries coses:


- amb quins calers es cobrirà la riera del Palau, de Can Boada a l'Hotel Don Cándido?

- que el ticket de bus a l'Hospital sigui de franc val la pena?

- habilitar un dia la piscina de Vallparadís a gossos què pinta?

- això del “salari mínim de ciutat” no deixa d'ésser una bestiesa

- que cal bregar per tal que la zona 2 sigui realitat no crec pas que depengui de si la Colau repeteix d'alcaldessa a Barcelona

- quan un dels grups “indepes” exigeix un batlle de la ceba em recorda el nyap que la Cambra de Barcelona la presideixin ells

- el pretès pla de xoc pel servei de neteja -àdhuc amb mànegues d'aigua a pressió pels contenidors- demana implicació educacional total de la ciutadania i sancions ben dures

- una mena de targeta T-10 per potenciar la vitalitat del Cinema Catalunya representa un gran avenç a la vila? Té sentit pràctic? Per què no s'enfoca ja, d'una vegada, la plena ”externalització” de l'oci de La Rasa a la zona de Parc Vallès? He de suposar que hi ha d'haver interessos personals soterrats al seu manteniment

- la simbiosi o ensamblatge comunicacional i soterrani dels pàrquings de Plaça Vella i Portal de Sant Roc és despesa inútil

- reobrir la Rambla al cotxe privat ho trobo demencial. Clar i català.

- organitzar un festival flamenc de referència…per a què? Això ha d'ésser el que preocupa a una gran massa d'egarencs, en el seu dia a dia?

 

Qualificaria d'esotèrics una gran majoria d'aquests suggeriments. El desig concret d'un ciutadà, a la nostra vila, passa per punts molt més senzills. Sense cap floritura. Orientats realment a assolir el nucli d'una campanya publicitària de fa no massa anys: que siguem, de ple, “ciutat de les persones”. Aquest desig -que de senzill no en té gaire- xoca amb la mà dura contra la immigració il·legal (a Terrassa) que propugna un candidat. Tinc entès -de manera prou clara- que les competències en aquest punt no recauen a l'àmbit municipal. Per tant, menys bajanades i més aplicar-se en temes de caire domèstic!

 

Sortosament, ja som a la recta final de la campanya. Començo a estar tip de tanta “homilia” de mercadal, com si es tractés d'una barrina. Molt em temo, tanmateix, que ens tornaran a martellejar -la propera tardor- quan ens convidin a “bodes” a la Generalitat. De tot plegat, en fan un gra massa. Cal esmerçar menys xerrameca i posar-hi més rauxa. En totes les seves vessants, la vida cal omplir-la de detalls. Això no s'assoleix elucubrant, venent berenars de duro, fent brindis al sol o prometent la lluna en un cove.

 

Al pa, pa…i al vi, vi. Així de fàcil. És encara d'hora per a pronosticar resultats o jugar-se-la amb una juguesca estrambòtica. Si una cosa resulta clara és que que caldrà fer un gran pacte (entre tres o tal vegada quatre formacions). Ací, tots hauran de “cedir” en algun punt concret. On han de mostrar-se plenament d'acord és en el servei i compromís pràctic i efectiu envers tota la ciutadania. Tot el demés són trons.




Comentaris

envia el comentari