Em sobta l'esclat triomfalista de n'Isaac Albert

Cenyit a clau més local (egarenca), em sobta l'esclat triomfalista de n'Isaac Albert. Anticipar que veu possibilitats de victòria a les municipals del 26.M entenc que és vendre fum. Tot i reconèixer l'ascens d´ERC, la gent es deixa guiar per la vella tesi del “més val boig conegut que savi per conèixer”. D'acord amb el "timing"(generals/locals) són molts els qui capgiren esquemes.

 

Valoro, tanmateix, la fermesa del seu grup a l'hora d'evitar llista conjunta amb el PDeCAT (que ja cal que s'ho faci mirar).

 

Seguir insistint en la barrina de presentar aquesta consulta com a nou referèndum no ha deixat d'ésser una “pixarada fora de test”, en tota regla. Aquest error tan greu els passarà factura. Costarà molt recuperar terreny. Un altre element que cal remarcar és la situació “llunyana” de les opcions dretanes. Ja va bé que, en uns temps tan convulsos, el poble afini criteri i col·loqui la ultradreta, el feixisme i l'anticatalanisme lluny del poder decisori.

 

Acabem de passar una nova jornada electoral. És ací que em sento cridat a dir la meva. Segueixo preguntant-me per què no s’han unificat  -en un mateix jorn- generals i municipals. Tornar a activar tota la maquinària abans d´un mes ho trobo molt desassenyat.

 

Amb la més que probable pitjor perspectiva de tornar a ésser convocats  -a la tardor-  si l´embolic del principat no es desembulla. En tot cas, vull defugir una anàlisi clàssicament convencional Em decanto per la línia de la tesi doctoral d'en Miquel de Moragas Spa: semiòtica i comunicació de masses.

 

Guardo un bon record d'ell -com a professor- a les acaballes dels anys 70, quan estudiava periodisme. Què és la semiòtica? Es tracta de la ciència que estudia el món dels signes/símbols. En el camp polític, en tenim per a triar i remenar. Des d'aquesta vessant, votar és un verb multifuncional. En un sol mot, hi podem encabir un munt d'accepcions. Malgrat tot, molt em temo que els quatre xerrameques ficats a polítics no ho tenen gens clar. En primer lloc, es fa per a escollir els nostres representants.

 

Un cop proclamats, això equival a sumar. La qual cosa implica l'efecte contrari de no restar. Com també exigeix dialogar, asseure's, comprometre's, ésser empàtic, cercar vies de sortida i progrés, donar el millor d´un mateix, avançar, solucionar problemes socials, deixar-se de sermons, pencar de valent i guanyar-se les garrofes.

 

Fa pocs dies, em vaig prendre la molèstia de fer un seguiment acurat dels components de les llistes. Tant pel que fa a escala nacional com local. I he de confessar que en vaig sortir molt decebut. Tothom té dret a formar-ne part, certament. Tanmateix, dono per sobreentès que s'haurien de nodrir amb gent molt preparada, amb molt de nivell, arguments i bona predisposició. No hi ha dret que et puguis trobar amb gentussa que tan sols sàpiga vomitar exabruptes, insultar el contrari i regirar conceptes.

 

Sense cap experiència prèvia. A l'extrem d´assistir  -a l´hora de fer recomptes-  a l´esperpent de sentir que tots han guanyat. Quina santa barra de creure'ns a tots babaus! Aquest cop, un dels elements que m'ha sorprès més favorablement ha estat el fort augment de participació. Serà per allò que la gent ha pres consciència del perill que suposaria veure-li les orelles al llop?

 

Faig aquesta afirmació davant l'esclat d´una forta deriva ultradretana, feixista i xenòfoba a nivell de tota Europa. Ja va bé que així sigui. No s'hi val a badar. No ens podem permetre cap mena de retrocés en els guanys democràtics consolidats en base a suor i llàgrimes. Fa ben bé mig segle, en Moragas atorgava una importància cabdal al bon ús de la publicitat en les campanyes.

 

El màrqueting polític aglutina tècniques d'estratègia comunicativa bàsica, per damunt fins i tot del contingut d'un programa electoral que poca gent llegeix.

 

En aquest punt, ben poc s'ha parlat de segmentar el conjunt d'electors. Una bona prova d´això la podríem situar  -per exemple-  en el món dels pensionistes i/o en el camp del sector independentista dels territoris històrics del nostre país (Catalunya i Euskadi). Després d'uns resultats summament ajustats pel que fa a possibles pactes, no descarto res.

 

Tant si miro a dreta com si ho faig a esquerra. Ens cal un govern ferm i dilatat en el temps. Amb tot el dret a esgotar una legislatura sencera, sostenible i sense sobresalts. En el fons, per a mi els millors signes del món polític passen per temes molt senzills: el “fair play”, el senyoratge, la serenor, el criteri de compromís social, la igualtat real d´oportunitats, la garantia que la “Carta Magna” no és un llistat d'utopies , etcètera.

 

No cal ésser tan summament enrevessat Al cap i a la fi, la vida es fa de detalls. I la política no deixa d´ésser una cara més de la vida real.

 

 




Comentaris
Elionor
Un Ballbè...equànime i coherent....com sempre...

envia el comentari