Josep Maria Domènech Fargas, una gran pèrdua

Amb noranta quatre anys a l ́esquena, ens acaba de deixar en Josep Maria Domènech Fargas. La bonhomia es reflectia al seu rostre. El veia sovint, al costat de casa,tot esperant algun taxi. Es tracta d'un d'aquells personatges que se'n van, després d'haver deixat una profunda petjada. Un avi molt diferent dels altres. El seu cor tenia un batec especialmente diferent. Els seus ulls ho delataven. Terrassenc de l'any 1986, juntament amb tres altres ciutadans amb molt de carisma:na Maria Teresa Casals Cienfuegos-Jovellanos i els malaurats doctor Josep Maria Arias Ventalló i l'ex president de Caixa Terrassa' Ricard Camí Aliart. Alhora rebé la medalla d'honor de la vila, l'any 2012.

 

Era igual com una enciclopèdia ambulant. Hom pot deduir-se de la vàlua, pes i nucli de la seva imponent biblioteca. Sens dubte, es tracta d'un dels referents al món cultural egarenc. Una ciutat que duia al cor i de la qual se'n va quedar profundament encisat, tot i que els seus orígens cal situar-los a la comarca de l'Anoia. De petit, va fer palesa la seva afecció a la cultura: amb tan sols tretze anys -- al bell mig de la guerra civil-- es veié amb cor de fer de professor en funcions dels seus companys, arran la mobilització militar del mestre habitual. Un fet com aquest ja ho diu tot al seu favor.

 

Fa vuit anys, va fer una fabulosa donació a l'Arxiu Històric local: el seu Diccionari Terrassenc, com a resultat de la recerca documentada al llarg d'una dilatada i fructífera vida. Més de 22.000 entrades, 200.000 fitxes, postals, fotografies i un munt d'altres documents. Es conserva tot plegat a l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarca, que abans havia estat al carrer Pantà, a tocar de casa seva. Recordem que fa cinc anys es traslladà al final del carrer Baldrich. Just on hi havia hagut anteriorment la funerària local. Home discret, empàtic, culte, metòdic, rialler, amant de la bona música i les tradicions del país, profundament religiós, bon escriptor, apolític, dialogant, obert al proïsme i de bon tracte. Un mirall que tots hauríem de copiar. Més encara, trobant-nos immersos en un entorn social crispat, desmarxat, agnòstic, mancat d'ideals, allunyat de la lectura i altres interessos lligats al món de la cultura.

 

Malgrat el col.lapse que li va provocar el sotrac de la guerra... Així, en paraules seves bo i recollint la medalla de mans del batlle Pere Navarro, digué una frase de molts quirats: " la meva formació, col·lapsada per la guerra, és molt lluny de la que jo hauria desitjat. He intentat, tanmateix, dissimular-ho amb generositat. Allò que he anat aprenent ho he posat en disposició dels altres”. Prego --amb total respecte-- a l'equip de govern de l'ajuntament que prengui nota per dedicar-li el nom d'algun carrer local. Se'l més que mereix. Prou sé que, d'acord a normes associades al nomenclàtor, ha de passar un mínim de tres anys després de l'òbit. En tot cas, que el secretari municipal faci per anotar-ho allí on pertoqui. El pas del temps no hauria d'esborrar l'empremta d'un llegat que exigeix contrapartides. Tenint en compte que tenim eleccions municipals d ́ací a cinc setmanes, hauria de constar en acta. Al capvespre de la vida, ens ha dit adéu un bon home. En la plena extensió del mot. Després del gaudi d ́haver viscut l ́anhel d ́una experiència summament engrescadora. Descansi en pau




Comentaris

envia el comentari