Religiositat qüestionable

Com ha canviat el món ! Quan jo era un marrec, recordo la sobrietat i misteri de la Setmana Santa. A hores d´ara, han canviat tant les coses que el sentit d´aquestes dates ha perdut molta pistonada. Massa gent passa del fet religiós, es deixa amarar per l´agnosticisme i tan sols espera  --amb candeletes--  aquests jorns per a escampar la boira. El sostre de casa els hi cau damunt i necessiten esbargir-se.

 

De fet, igual que passa als volts de les festes nadalenques, arriba a tenir més pes específic la disbauxa i la gresca que no pas el rerefons religiós. Aquests jorns haurien d´estar envaïts pel gruix d´una tradició mil·lenària i caldria --això sí-- buidar-los d´un esclat sovint barroer i groller. No puc entendre com la pròpia església catòlica se suma al sarau i consent mostres d´antiga soca, sense un elemental ritus de meditació silent. Com a exemples del què dic, és evident que veig més pa que no pas formatge a moltes de les processons que passen pels carrers tots aquests dies.

 

La indústria hotelera i tota l´amalgama de sectors que pul·lulen al seu voltant miren al cel i preguen que faci bon temps. Es freguen les mans bastint uns pressupostos orientats a provocar la màxima despesa entre la gent que es desplaça. En nom de cercar una espècie de teatre de franc, tot s´ho val. Tal vegada en algunes regions de la Castella profunda o d´Andalusia, la història pot recolzar i justificar el manteniment d´uns actes que atreuen una gentada descomunal. Per contra, a casa nostra, ja em costa bastant més depair…

 

Amb algunes honroses excepcions, com podrien ésser --per citar un exemple-- la centenària dansa de la mort, a Verges i les nostres històriques caramelles. Concretament a Terrassa, quina explicació atribuïm a l´ocupació d´espais públics --dins d´una societat constitucionalment laica-- des del Diumenge de Rams fins el dia de Pasqua ? Tant la benedicció dels palmons i rams de llorer (a la Plaça Vella) fins el Via-crucis del divendres sant (pels carrers de la Font-vella, Cardaire i Sant Pere) em semblen molt respectables però alhora desubicats… Que una afirmació com aquesta surti de la ploma de qui es manifesta obertament creient no ha de semblar agosarat i extemporani. “Doctors té l´església” (tant a nivell espiritual com polític) per a fer- ne una valoració objectiva i plena de coratge. Sense deixar-se portar d´una falsa i carrinclona sensibilitat.

 

Fent un altre salt, el pastís de la “mona” té arrels totalment pagans. Sigui quina sigui la seva forma, ve a commemorar l´arribada de la primavera. Tant se val si està feta a basa de massa de brioix o prima la xocolata, l´ou, la mantega o la fruita. Per tant, encara que més d´un em titllarà de malastruc, “maleiré” la reconversió i  de la figura dels padrins (en un bateig) des de la possible “suplència” paterna pel que fa a base religiosa envers la compra d´un producte de pastisseria que res no té a veure amb el nucli i essència centrals del cristianisme. Aquests no són altres que la creença en un “més enllà”, d´acord a la resurrecció del Crist. És clar que enguany, d´ací a dues setmanes, les casualitats del calendari-ens menen l´arribada d´unes diades sagrades per l´Islam. M´estic referint al Ramadà.

 

En parlaré algun altre dia, en el benentès que allí també primen altres derivades sustentades en criteris prou allunyats de la base íntimament religiosa. Algú em podria dir què passaria si, algun any, demanessin a l´ajuntament poder celebrar els actes d´inici i cloenda del mateix a la plaça principal de la vila ? Després d´aquesta elucubració --on he ficat, en un ,mateix pot, Pasqua, mona i Ramadà-- bo fóra que aquells que tenen assignades atribucions de gestió pública fessin per fer-ne una anàlisi. Seriosa, pausada i en profunditat. La “patata calenta” podria esclatar en qualsevol moment. De fet, m´he deixat --sense voler-- la comunitat xinesa (entre d´altres).




Comentaris
A S
Tienes más razón que un santo

envia el comentari