Dia de l'autisme

El carrer Pantà és un carrer cèntric i molt transitat de la nostra vila. Tant per gent que baixa o puja de la banda nord (a peu o en cotxe). Fent cantonada amb el carrer Pau Claris, hi ha l´escola Crespinell, de fa uns vint-i-nou anys. Un referent d´allò que es coneix com a “escola inclusiva”, amb una tasca molt ben feta per part de tots els qui empenyen el projecte i el repte. De fa un parell de dies, han penjat una petita pancarta a la balconada. El seu text proclama “dia de l´autisme” (Trastorn de l´espectre de l´autisme – TEA). Justament el dia 2 d´aquest mes, es commemora  --a nivell mundial--  aquest jorn. Es vol donar a conèixer --a nivell social--  un trastorn que afecta el neuro- desenvolupament i el funcionament cerebral. Les persones que ho pateixen tenen serioses dificultats en la sociabilitat.

 

Dit altrament, en la comunicació, relació i interacció amb les persones del seu entorn.  Alhora, també experimenten poca flexibilitat de pensament i conducta… Tot plegat, si no es coneix comporta un cert rebuig per part de persones que malentenen que tothom té dret a rebre el mateix tracte i gaudir d´idèntiques oportunitats. Hi ha un gran ventall de casuística entre les persones afectades. Cadascuna presenta unes característiques diferencials i comunes. Això sí, s´associa a un patró restringit i reiteratiu de comportaments. Aquesta pauta genera una manca de capacitat d´anticipació i d´adaptació a l´entorn social. Àdhuc el propi rebuig inicial del proïsme anul·la o mitiga l´estimulació d´aquestes persones en la seva tasca diària. Això pot provocar reaccions d´hipo o hiper.sensibilitat envers modalitats tàctils, visuals o auditives, sobretot. En alguna ocasió, aquesta patologia podria arribar a solapar-se --per exemple-- amb la hiperactivitat (TDAH).

 

L´OMS en quantifica l´estadística en la xifra d´un nen per cada cent seixanta. A partir de la infància, pot persistir fins l´adolescència o l´edat adulta. En aquest punt, val la pena adjudicar el descobriment de l´autisme en un parell de psiquiatres austríacs (Hans Asperger i Leo Kanner, entre els anys 1938 i 1943). Ambdós van arribar a certificar que els nens autistes fan palesa una inhabilitat innata per a contactar amb la gent que els envolta. El segon arribà a concretar -- en el seu estudi-- que tres dels onze nens controlats no parlaven i la resta no emprava les capacitats lingüístiques que posseïen.  

 

El primer, per contra, va incidir més en una certa repetivitat de rutines i una afecció desmesurada amb determinats objectes o àrees concretes d´interès. Malgrat tot, val a dir que la comunitat internacional no arribà a validar la qualitat i fondària dels dos austríacs fins gairebé passats quaranta anys. El propi Asperger va arribar a fer una afirmació que podria sonar com estranya o sorprenent: d´alguna manera. Exactament que “totes les persones --àdhuc les que tenim la sort de poder gaudir d´una bona salut-- hauríem de tenir un cert nivell d´autisme”… Si més no de cara a a gaudir d´èxit en el camp de les ciències. Aplicant-ho al meu cas personal –considerant-me de lletres-- arriba a fer-me un pèl de gràcia. En tot cas, penso que tots hauríem de fer per treure´n la lliçó i el compromís d´intentar ésser més respectuosos i curosos envers les persones “diferents”. Dessota d´aquest adjectiu, incloc discapacitats, immigrants, gent d´altres races o creences, etcètera. Cada dia que passa, dono gràcies pel do de la vida. I també ho faig perquè tinc la sort de poder aprendre coses i temes nous. Qui m´havia de dir a mi, a hores d´ara, que un nen o jove autista em podria servir de referent o mirall ? Ho trobo senzillament fantàstic. Fins el punt de llençar una interpel·lació a tots aquells que em puguin llegir, a fi i efecte d´extreure´n conseqüències positives per a aplicar al nostre dia a dia. Hem d´aprendre a “donar/compartir” quelcom del què tenim.




Comentaris
M.Dolors
Molt bon reportatge del que podem aprendre a coneixer millor el que representa l'autisme
Maite Serra Sorribes
Una gran tasca la que fa el cole.git Crespinell, i un reportatge molt didàctic per que tothom sigui més conscient del Autisme, i a lo millor poguer ajudar d'alguna manera
Juan-Enric Puig
Gran article! Els qui estem a prop de persones autistes valorem molt aquest enfocament positiu envers els qui són diferents. És un gran ajut per a aquestes persones que estimem tant.

envia el comentari