Ens italianitzem

En poc menys de tres anys i mig, ens han fet passar per tres eleccions generals, unes autonòmiques on ens va salvar la campana (“in extremis”), el pseudo.referèndum del 1.O i una moció de censura. Ens escau  --com anell al dit--  l´expressió del “quo vadis”. Cada cop ens assemblem més al caos italià. Potser amb una sola diferència: allí vol “manar” un populista perillós (en Salvini) i, ací, està per veure. No vull cridar el mal temps. Dit altrament, em voldria equivocar. Em temo que no siguem a les portes d´una nova/nefasta aplicació de l´horrible article 155. Un cop arribada aquesta circumstància de bell nou  --que Déu no ho vulgui !--  qui n´assumiria la culpa ? Si se´m demanés “mullar-me”, assenyalaria directament un seguit de personatges.

 

Sense que l´ordre de responsabilitat indiqui major percentatge de culpa: Carles Puigdemont, Quim Torra, Elsa Artadi, Pere Aragonès, Eduard Pujol, Joan Tardà, Gabriel Rufián, etcètera. Fa massa mesos  --fins i tot anys--  que vivim ancorats en la incertesa. Amarats per la giragonsa contínua i perversa de gent que tan sols cerca marejar la perdiu, sense tenir alternatives ni nord clar. La meva pregunta és molt senzilla: on és el famós seny català ?... Fent una anàlisi ràpida del panorama al principat, hem escampat el problema en una voràgine malaltissa.

 

Ara, ja no sabem qui duu les regnes. Tenim partits de tots colors… Però alhora l´ANC, Omnium, la Crida, els CDR, empresonats, exiliats i Déu sap què més. Qualsevol analista  --no ja polític sinó econòmic—prediuria que som a les portes d´un impasse financer (pel que fa al PIB). De manera prou semblant al què va passar més enllà dels comicis de desembre de 2015. Amb l´afegitó que, un mes després del 28.A, ens citaran un altre cop a votar: llavors, en motiu de les municipals i les europees. Mai no m´he cregut les enquestes del CIS o d´altres organismes similars.

 

En aquesta conjuntura, encara menys. Tanmateix, una cosa veig massa clara, per desgràcia: els “podemitas” tindran una davallada d´escàndol i la taca d´oli ultradretana de VOX & Co. prendrà nova embranzida. Dissortadament, ja no serà present només al parlament andalús. També es farà present a Madrid…i això significa quelcom més enllà de por: àdhuc paüra. És per això que contrasto el panorama espanyol amb l´italià. Les equidistàncies i actors clònics són als dos cantons de la balança. No anem  --per exemple--  bé quan un ajuntament com el barceloní és en mans d´una senyora que avui diu blanc i demà negre. Sempre fent equilibris en les seves declaracions per tal de mirar d´acontentar tothom.

 

On s´és vist un major grau d´incoherència ? Quan es convoca la gent a votar tan sovint, arriba un punt de cocció on sorgeix la deserció, el passotisme i el “ja s´ho faran”. Ningú no vol entendre  --sense anar més lluny--  com VOX ha obtingut major promig de vots justament en zones de forta concentració migratòria. En el cas català, podríem referir que són Osona, la Garrotxa, Salt i alguna ciutat del cinturó industrial metropolità de Barcelona els indrets que marquen uns índexs més alts en aquest sentit.

 

A partir d´ací, es pot reproduir una versió descafeïnada de VOX amb la figura de Josep Anglada i els seus exabruptes. Primer, fundà la formació “Plataforma per Catalunya”. I aquell “terròs de sucre” repel·lent es diluí en una formació que actualment es fa dir “Somos Identitarios”. Que Déu ens agafi confessats si la cosa va a més ! Dit mitjançant un adagi, “seguem arran…que la palla va cara !” En una traducció castellana agosarada, gairebé diria allò del “cría cuervos y te sacarán los ojos”.




Comentaris
S'ha de passar per un periode de caos per a sortir de la preso
que respresentava el sistema anterior. Aixo si, era ben ordenat: un partit blau, un de vermell, i tots 2 fent la mateixa politica, a Espanya, a Europa i a tot l'occident. Només que resulta que aquests 2 partits en realitat son el mateix, car obeeixen a una colla de corruptes que fan i desfan util.litzant els mitjans com a eina de propaganda. Ara s'ha vist la cara al Vampir: la bèstia, furiosa, dona cops ferotges amb les seves urpes (trifachito, judici, 155...). No ens equivoquem d'enemic.

envia el comentari