Aigua pública a Terrassa, signe d'un nou municipalisme

En data 10 de desembre de 2018 ha començat a funcionar «Taigua» la nova empresa pública
que gestionarà a partir d'aquesta data el servei de subministrament d'aigua a la ciutat de
Terrassa. Una notícia que mereix ser reflexionada i explicada adequadament per entendre la
importància política i social que té.


Terrassa és la primera gran ciutat catalana (la tercera més gran en població) que aconsegueix
finalitzar amb èxit un procés de municipalització del servei d'aigua, seguint els passos de ciutats
com Valladolid o París. Aquest no és un fet menor, si tenim en compte les enormes dificultats i
poderosos opositors que existeixen per impedir aquests processos.


El cas de Terrassa té el seu origen en la finalització d'una concessió privada de 75 anys que
finalitzà el passat 9 de desembre de 2016. No obstant això, el procés de decisió i
implementació del nou model no ha estat gens fàcil. A la finalització de la concessió no existia
una majoria política en el Ple municipal a favor de la municipalització. L'anterior empresa
concessionària «Mina, Aigües de Terrassa» del grup Agbar-Suez, no reconegué ni la titularitat
de l'Ajuntament ni la seva sobirania per decidir un nou model, negà sistemàticament informació
del servei i reclamà una solució de continuïtat sense publicitat ni concurrència. Fet que
demostra que el servei d'aigua a Terrassa és un cas paradigmàtic del revers fosc que comporta
la cultura política de la concessió de serveis bàsics, i que malauradament succeeix a molts
ajuntaments. Per una banda un Ajuntament, en aquest cas encapçalat sempre pel PSC, que
durant molts anys es va despreocupar del servei, no va exercir de titular i va negligir oblidant
les seves obligacions de control i supervisió de la concessió. Per altra banda, una empresa que
operava sense cap mena de control i transparència i que va arribar a creure, potser li van donar
motius, que era la propietària del servei.


Què ha passat perquè després de 75 anys, de comoditat i connivència entre concessionària i
Ajuntament canviés el destí contra tot pronòstic? Perquè el PSC canviés d'opinió i s'afegís a la
municipalització aconseguint una àmplia majoria política al Ple municipal a favor de la gestió
pública? Perquè l'anterior concessionària hagi acabat reconeixent i acceptant les decisions del
Ple Municipal? Imagino que moltes coses, però a parer meu tres que interpreto com a
fonamentals.


La primera és la mobilització de la ciutadania. Temps abans que acabés el termini de concessió
la Taula de l'Aigua de Terrassa posà a sobre de la taula i per tant a debat públic la situació de
la gestió de l'aigua a la ciutat i l'oportunitat que significava el final de la concessió per assolir un
model de gestió més just i transparent. La principal virtut de la Taula de l'Aigua, i de moltes
altres plataformes que defensen la gestió pública de béns comuns, ha estat oferir un nou marc
cultural de què significa la gestió d'un bé humà com l'aigua no hauria de ser un negoci privat.
La segona, el nou reordenament de forces polítiques a la ciutat en aquest mandat. L'entrada al
ple municipal de noves forces polítiques com Terrassa en Comú i la CUP, i el retorn d'ERC,
totes tres posicionades clarament a favor de la gestió directa de l'aigua ha estat determinant i
han permès situar de manera permanent el tema en l'agenda política de la ciutat. I la tercera,
que molts municipis hagin posat com a prioritari a la seva agenda la recuperació de la gestió
pública dels béns comuns com l'aigua, tal com ha fet Barcelona en Comú a Barcelona. El treball
en xarxa, dins i fora de les institucions, ha generat una nova consciència ciutadana del que
significa recuperar la gestió pública dels béns comuns. I en el cas de Terrassa que es generés
una majoria política amb 20 de 27 regidors el Ple de l'Ajuntament a favor de la municipalització
del servei.


Des de Terrassa en Comú celebrem que Terrassa hagi aconseguit implementar un nou model
de gestió pública que incorpora noves maneres d'entendre la seva gestió, que la fan més
transparent i més justa. Aquest fet demostra que a Terrassa des de maig de 2015 hi ha una
nova correlació de forces, ciutadanes i institucionals, que estan fent possible canviar les maneres de governar aquesta ciutat. Terrassa En Comú va néixer i es va presentar a les
eleccions municipals de 2015 amb el compromís de canviar les maneres de fer política a la
ciutat i amb la recuperació de la gestió pública de l'aigua ho estem fent. I estem demostrant que
es pot fer de manera rigorosa i tranquil·la. Gràcies evidentment a l'equip de tècnics municipals
que han treballat incansablement en les condicions més adverses per fer-ho factible.

 

Xavier Matilla
Portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú




Comentaris

envia el comentari