El president Puigdemont i la dignitat

"La pregunta és: quant trigarem a veure aquesta dictadura anomenada Espanya asseguda davant d’un tribunal penal internacional?"

Les eleccions catalanes del 21 de desembre no són unes eleccions legítimes, són unes eleccions dictades per un poder absolutista, hereu ideològic del que hi havia abans de la mort de Franco, i disposat a tot, inclosa, com ja s’ha vist, la violació flagrant dels drets humans, per tal que el poble català no pugui decidir sobre la seva pròpia vida. El pretext per imposar aquest totalitarisme és una Constitució –un frau en si mateixa, perquè va ser planificada pel franquisme i tutelada pels militars del dictador–, i un suposat article 155 segons el qual qui l’invoca té llicència per fer tot el que vulgui amb absoluta impunitat, entre altres coses perquè tant el poder que el pot invocar com els seus tribunals són exactament el mateix. A Catalunya, naturalment, hi tenen delegats que, mancats de sentit del ridícul, malden per semblar més espanyols que els espanyols. Són els Michael Jackson de la política catalana, negres esperpèntics que reneguen del seu color convençuts que com més sacralitzin la llei dels blancs més blancs seran ells.

 

No crec que siguin gaires, els europeistes que en un altre temps haguessin previst l’existència d’un Estat totalitari i supremacista en el si de la Unió Europea. Sobre el paper, semblen conceptes antagònics, certament. Amb tot, la possibilitat, per remota que es veiés, s’ha fet realitat. Espanya és una dictadura. És un Estat totalitari, perquè no té separació de poders; destitueix el govern de Catalunya sorgit de les urnes; empresona els seus legítims representants i els sotmet a humiliacions i vexacions; cuina calúmnies i difamacions per desacreditar-los en l’àmbit personal i alterar resultats electorals; filtra resolucions judicials a la premsa amiga abans que les coneguin els propis encausats; obliga el president català i diversos consellers a exiliar-se a Brussel·les acusats de delictes inexistents en l’ordenament jurídic europeu; envia cossos paramilitars a apallissar el poble català i l’ofega econòmicament; fabrica lleis exprés que permetin foragitar les seves empreses; coacciona telefònicament empreses emblemàtiques perquè abandonin Catalunya; utilitza tots els ressorts de l’Estat per empobrir-la; intervé les seves institucions; assalta els museus catalans amb dos-cents agents paramilitars armats per saquejar-hi el patrimoni que contenen; inhabilita i imposa sancions astronòmiques a polítics i ciutadans pacífics i democràtics a fi d’arrabassar-los les seves cases mitjançant embargaments; i, entre tantíssimes altres barbaritats, conculca la llibertat d’expressió; instaura una llei mordassa; tanca pàgines web desafectes; intimida la ciutadania establint que tot el que es digui o es xiuli contra l’Estat serà conceptuat com a delicte; escorcolla domicilis particulars i petites i mitjanes empreses que puguin haver facilitat la votació en un referèndum; criminalitza el color groc, fins i tot el de les fonts lluminoses de Montjuïc; persegueix periodistes acusant-los de fer comentaris poc plaents a les oïdes del Règim i tramet als mitjans de comunicació el llistat de paraules que tenen prohibit pronunciar. La pregunta és: quant trigarem a veure aquesta dictadura anomenada Espanya asseguda davant d’un tribunal penal internacional?

 

Tanmateix, lluitant contra tot això, lluitant contra aquest absolutisme rabiós i enfollit, hi ha Catalunya, una vella i democràtica nació d’Europa que malda per la seva llibertat. La llibertat que l’Estat ocupant li nega. I el millor d’aquesta lluita, el millor d’aquest procés d’independència de Catalunya, és que no hi ha cap home ni cap dona que en sigui el líder. Cap ni un/a. Aquest és el seu valor més gran. Ha estat el poble, la força nascuda d’aquest poble, qui ha liderat i qui està liderant el Procés. La independència catalana, a diferència de la d’Escòcia, no és un projecte sorgit d’un partit polític, és un projecte nacional, de gent de tota mena i votant de diferents colors unida en la defensa del més important de tots els drets socials: la llibertat.

 

Però per poder gestionar aquest moviment calia un president i un govern al capdavant que no defallissin davant les agressions espanyoles, un president i un govern disposats a patir en pròpia pell, si calia, les conseqüències d’aquestes agressions. I els hem tingut. Els tenim. Per això són a l’exili, a la presó o en llibertat condicional. I per això, també, aquestes eleccions són il·legítimes. Heus aquí un munt de raons: perquè constitueixen un acte dictatorial per part de l’Estat espanyol, perquè només el president de Catalunya pot convocar eleccions a Catalunya, perquè cap poder està legitimat per destituir un govern escollit a les urnes i perquè vulneren totes les garanties democràtiques en celebrar-se privant de llibertat alguns dels candidats que hi concorren. Només en les democràcies totalitàries s’emmanillen i s’emmordassen els adversaris polítics per tal que no puguin fer campanya electoral, només els règims totalitaris tenen presos polítics i els utilitzen com a ostatges per intimidar i coaccionar la població.

 

Catalunya té un president, que és el president Puigdemont, i no ha deixat de ser-ho en cap moment digui el que digui l’Estat espanyol. És per aquesta raó que les eleccions imposades del 21 de desembre han de servir per fer caure Madrid en la seva pròpia trampa amb una nova victòria independentista. Aquells que diuen que el Procés és mort, tindran més Procés que mai, i no l’aturarà cap cop d’Estat en forma d’article 155 mentre hi hagi persones nobles i honestes com les que són a l’exili o a la presó disposades a defensar-lo. La maniobra de l’Estat espanyol consisteix a sembrar zitzània entre PDeCAT, ERC i CUP per eliminar la figura del president Puigdemont, que és la figura que el nacionalisme espanyol odia més profundament perquè és un home íntegre que no s’agenolla davant seu.

 

No cal cridar el doctor Watson perquè escolti quelcom tan elemental: la idea espanyola és que si algunes d’aquestes forces fan seu, sense adonar-se’n, el prisma hispanocèntric de la qüestió, prioritzaran la seva pròpia llista i, si guanyen, foragitaran Puigdemont de la presidència, que és precisament el que pretén l’Estat. Aquestes forces, consegüentment, han de reflexionar i respondre qui és, segons ells, l’actual president de Catalunya: Carles Puigdemont o Mariano Rajoy? Si la seva és una visió catalanocèntrica i no accepten la mascarada imposada per Madrid, és obvi que després de les eleccions Puigdemont ha de continuar essent el nostre president. Si, en canvi, tot aprofitant un resultat favorable, opten per lliurar la presidència a un tercer candidat, estaran legitimant aquestes eleccions dictatorials i acceptant, ni que sigui amb la més bona fe, que l’actual president de Catalunya és Mariano Rajoy.

 

Què és, doncs, el que l’Estat no vol? Què és el que l’Estat no vol que el món vegi? La unitat. La unitat d’una majoria social catalana que, més enllà de les seves sigles favorites, restitueix el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras en els mateixos càrrecs que els van ser violentament arrabassats. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras són el nostre president i el nostre vicepresident, i només poden deixar de ser-ho en unes eleccions convocades per l’actual president de Catalunya, el president Puigdemont. L’Estat espanyol ha pretès llevar-los la dignitat i els catalans tenim el deure ètic de protegir-la. La seva és també la nostra. D’això se’n diu dignitat col·lectiva.




Comentaris
Jordi Comasobirana
Més clar no es pot dir. Cal que el bloc independentista, a més de guanyar, restitueixi el Govern legítim i deixi a banda les disputes partidistes. Ara, com que ni Puigdemont ni Junqueras podran tornar d'on són, cal fer un executiu format per les 3 forces indepes per aixecar la República i enfrontar-se als absolutistes feixistes.
JFK
No es pot explicar millor!!!
Puigdemont no pot ser president sense programa electoral
Tot el programa de JxCat es redueix a "voteu-me a mi (Puigdemont) que sóc el president legítim". Vaja xorrada. I tu, Víctor, saps que aquesta xorrada és indigna. Poden sentir-se en l'ambient les botifarres d'ERC, que ja ha mostrat, i molt, la poteta. Tindrà dret a ser president només qui sigui investit pel Parlament després de les eleccions del 21D.
Jaume
Dons, Vistor, mol be axplicat, dons, pro no es prasidén, es diu ex-prasidén fugat, dons,
federalista
res de nou altre mercenari feixista vomitant odi, en aquest cas catala, pero lo mateix que fa el mercenari castella cotarelo, o el moro indepre, en fi mercenaris pàgats per la burguesia lladre del 3 per cent, que amb lo furtat, paga a dements sense escrupols com aquest pallasso , per a que vomite odi i bilis, per uns quants pujolins, perdo euros el pujolin, quan tingau la nova republica de M hahahahaha.
Sense programa electoral?
Cal ser capgròs i sectari en dir que tot el programa es redueix a "voteu-me a mi". En Alexandre ho explicita prou bé. Eleccions il·legítimes i l'únic que val és retornar el govern amb el president Puigdemont al capdavant. Després, i si ens deixen, ja parlarem de programes. Ho sento, però ja n'estic fart del sectarisme d'alguns que es creuen independentistes o bé són trolls il·luminats.
albert
Molt bé, Víctor, i estic d´acord
Pirineus
Tinc clar que guanyarem. Tenim un repte majúscul al davant. Una partida molt complicada, imposada i il·legítima, precedida i envoltada de repressió, coaccions, agressions i humiliacions, de tota mena i des de tots els fronts: institucional, empresarial, mitjans de comunicació, partits polítics... Restituïm el Govern i fem realitat la República. La història ens deu una victòria. I serà el 21D, en vots i escons. Som un poble ambiciós, no submís. I afortunadament pacífic. SOM-HI! El poble guanyarà
Jordi
Òpera, futbol i restaurants de 5 forquilles. La vida de Puigdemont a Bèlgica és un insult als autèntics exiliats.
Endavant!
Que rabiosos estan els trolls espanyolistes. Bon senyal. La seva ràbia es la nostra alegria.
Angels
Jo ha he votat al Consulat que em pertocava. Em sap un greu enorme veure com ERC s'equivoca i s'equivoca i s'equivoca....... errare humanum est perseverare autem diabolicum
Free Cat
El nostre govern legítim ha fet el que havia promès i el que semblava impossible : el referèndum i la proclamació de la República. Però el seu acte suprem de servei als ciutadans ha estat saber preservar-ne la seguretat física. El mèrit que no hi hagi hagut morts no és del govern espanyol, com diu el cínic d'en Manuel Valls, sinó del nostre president Puigdemont.
Maria de Dalmau
100% d'acord. Va de democràcia, llibertat i dignitat. Qui millor representa aquests valors és carles Puigdemont, el nostre President
Quina raó té Borrell
Diu: "l'argumentari independentista demostra un nivell de comprensió intel·lectual "extraordinàriament baix". Ni Puigdemont no pot ser president sense programa electoral.
Toni
Per ser un mitjà escrit, vigileu més l'ortografia si us plau. Quant és de quantitat, quan és temporal.
Quanta raó que tens, Víctor!!!
Borrell, un altre Michael Jackson. Una mòmia de les cavernes. L'argumentari espanyolista basat en cops de porra demostra el nivell intel·lectual del feixisme.
Pregunta
Victor, quan parles de supremacisme, et refereixes als tuits insultants de Nuria de Gispert?
Narcís ( aplaudiments fora mida .. aquest article hauria de ser sabut/ llegit així guia pel Tribunal d’Estrasburg àdhuc pel Penal Internacional per l’agressió!) (un estat que procura fer por àdhuc el materialitza o recull dades de ciutadans exercint sos drets i llibertats . . . !)
Ras i curt : la veritat, l'única veritat, l'ha assenyalada a bastament ! PD: què cal afegir que no vegem-hi sobrerament ? Res!
Quanta raó que tens, Víctor!!!
Que desesperats estan els sociates buscant les mòmies de l'espanyolisme. El nivell intel·lectual de José Borrell està a l'alçada de la camisa azul que tu bordaste en rojo ayer. La caspa d'Europa, vaja.
Llaç groc
Toni, vigila més el que dius. És la millor manera de no equivocar-te.
Corresponsal de guerrs
Qué el nacionalisme no és una ideologia sinó un sentiment és una evidència. Que el "partit" creat per en Puigdemont i els seus amics no té programa una altra. Que jo no em sento més lliure obeint als polítics de Barcelona que als de Madrid, una altra. I que l'ús permanent del concepte dignitat, tant buit com ple del que un hi vulgui posar, és una altra que em provoca una nàusea inexplicable. Com la demagogia que hi ha darrera de tot això. O la d'algun iluminat que ja es veu en bronze.
Ja pots dir missa, Victor
Catalunya té molts ex-presidents, un d'ells és el ex-president Puigdemont, i va deixar de ser-ho des d'el moment que a Rajoy li va sortir del pur, digui el que digui Victor Alexandre.
Molt ben dit
Endavant Victor. Tens els espanyolistes tan dominats que els obligues a llegir-te i a dedicar-te temps i més temps de la seva vida, com demostren aquí. Són tan "dependents" que viuen pendents de tu.

envia el comentari