El rentador de la Rambla de Terrassa

A l’antic Hospital al peu del portal de la Guia va estar en funcionament fins que es va construir el Cinema
A l'esquerra i al mig, el rentador de la rambla
A l'esquerra i al mig, el rentador de la rambla | Fons Ragon-AMAT

 

Abans les dones, a falta d’aigua corrent a les cases, anava a fer la bugada als rentadors públics anomenats “comuns”. Així com l’Ajuntament disposava de fonts i abeuradors per la ciutat com a servei públic, també ho eren aquests safareigs. Segons ens explica l'historiador i arxiver Joaquim Verdaguer en el seu blog, al segle XIX es van construir a Terrassa varis rentadors coberts anomenats "Comuns", resultat del gran creixement demogràfic.

 

Generalment els safareigs s’aixecaven prop d’un torrent o riera, així solucionaven el problema d’evacuació de les aigües brutes, per una part, i el d´abastiment per l’altra. Evidentment, eren temps on la xarxa de clavegueram no estava desenvolupada. Dins de cada un dels rentadors hi havia dos safareigs; al primer s’hi feia la bugada i el segon servia per esbaldir la roba. Cada dia el primer es buidava i s’omplia amb l’aigua que s’havia esbaldit el dia abans. El segon s’omplia amb aigua neta. Això feia que les dones, -perquè la bugada ha estat tradicionalment tasca seva- que volien l’aigua ben clara hi anessin sempre a primera hora del matí, doncs a la tarda les aigües estaven ja plenes d’escuma i tèrboles, desprès d’haver assumit el sabó i les restes de les peces de roba.

 

Dels rentadors comuns coberts que es van bastir el segle XIX cal destacar el safareig públic dins la vila era el que hi havia al costat de l’antic Hospital al peu del portal de la Guia (actual carrer del Peix -raval de Montserrat). Quan es va enderrocar el safareig es va substituïr per un altre de cobert construït on hi havia el Cinema la Rambla i que va estar en ús fins que es va construir el cinema.

 

Els safareigs comencen a desaparèixer i passen a la història cap als anys 50 i 60 del segle XX. La raó és clara: les cada cop millors condicions econòmiques de la població i les arribades dels electrodomèstics i la generalització de l'aigua corrent.