El barri de Ca n'Aurell als anys 50

Panoràmica de com era la zona abans de la construcció de blocs de pisos

Vista del barri de Ca n'Aurell al 1950
Vista del barri de Ca n'Aurell al 1950 | Fons Baltasar Ragon-AMAT

Amb l’annexió del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, les terres de ca n’Aurell a ponent del terme de l’exmunicipi, junt amb els barris de la Riera i de l’Ombra Bona, van passar a ser conegut com el barri de ca n’Aurell. Amb una superfície de 0'94 km2 el barri, el més gran de Terrassa, ocupa l’espai entre el passeig Vint-i-dos de Juliol, la rambla d'Ègara, la carretera de Martorell i l'avinguda d'Àngel Sallent. El nom de Ca n'Aurell prové de la casa de pagès que hi havia arran la carretera de Martorell i que era propietària d'una bona extensió de terres del sud del barri.

Com recorda Joaquim Verdaguer en el seu blog, els primers habitants del barri eren obrers, principalment immigrats de la Catalunya interior, de l'Aragó i del nord de València. La implantació de noves indústries en aquest sector com l'”Anònima”, cal Niquet i més tard el Vapor Cortés, va fer possible el creixement urbanístic amb cases d’autoconstrucció de planta baixa i pis, la majoria de les quals amb pati i hort al darrere. No serà fins als anys seixanta del segle XX que començarà la construcció de blocs de pisos, i durant la dècada del noranta es viurà la febre de la construcció amb la compra de cases velles transformades en habitatge de qualitat que provoquen un canvi d'imatge urbanístic i social.

TENS TELEGRAM? Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre la desescalada a Terrassa i voltants? i sobre totes les activitats de Nadal? Clica aquí per subscriure't al nostre canal de Telegram

Comentaris

envia el comentari