El Pont del Passeig de Terrassa, tres ampliacions en 124 anys

Inaugurat el dia 10 de novembre 1896, l'infraestructura ha vist com amb el pas dels anys s'ha anat adequant a les necessitats de la ciutat

Torrent de Vallparadís amb el pont del Passeig | Fons Ragon / AMAT

Arran de portar-se a terme el projecte de continuació de la carretera de Terrassa a Sentmenat, els seus promotors basquejaren el pas, per salvar el torrent de Vallparadís, pel pont de Sant Pere, únic viaducte existent que salvava l’esmentada via d’aigua. Però van haver de desistir de la seva utilitat perquè semblava que estava en estat ruïnós.

Els regidors Josep Mauri i Pere Bosch, entre d'altres, van fer servir d'excusa l’estat ruïnós del pont de Sant Pere per proposar la desviació de la projectada trajectòria de la nova carretera que es volia construir entre Terrassa i Sentmenat. Si més no, la realitat d’aquesta maniobra eren qüestions polítiques i d’especulació. Es volia provocar la defecció del poble de Sant Pere de les rutes generals i, per altra banda, hi entraven interessos econòmics; des de l’any 1830 les terres de la Quadra de Vallparadís havien estat agregades al terme de Terrassa i la família Maurí era propietària del castell i de les terres des del torrent de Vallparadís al torrent de les Ànimes situat davant de l’actual Escola Industrial, és per això que es proposà el pas de la nova carretera per les seves terres, entre altres, salvant el torrent amb la construcció de un nou pont enfront del Passeig com a alternativa al de Sant Pere. 

La Diputació Provincial aprovava l’any 1891 el bastiment del nou pont. Però no és fins el 1895 que s’iniciaren els treballs de construcció, sota la direcció de l’arquitecte Jacint Munbrú, i s'inaugurava el dia 10 de novembre 1896.

Nou pintat al carril per a vianants del pont del passeig
Nou pintat al carril per a vianants del pont del passeig | Aj. Terrassa

El pont, de 112 metres de llarg per 16’30 m s’alçària, té sis arcs i està sostingut per pilastres troncopiramidals de carreus amb cantells de pedra de fil. Remarcada llinda d'imposta en la part superior de les pilastres. L’intradós dels arcs és de totxo i els carcanyols de paredat comú, tot emmarcat en pedra de fil. 

El pont ha sofert fins a tres ampliacions del seu vial. La primera va ser un 22 d'agost de 1960 quan es van posar les voreres i, la que fins fa ben poc era l'última va ser l’any 1990, quan es van eixamplar els voladissos per augmentar encara més l'amplada de les voreres, i el pont va quedar amb dos carrils per cada sentit i les baranes de formes sinuoses.

Ha estat aquest passat mes de maig de 2020 quan el Pont va patir més modificacions significatives. Així, després d’eliminar un carril de circulació per a vehicles, l'Ajuntament va decidir pintar i senyalitzar el carril per a ús exclusiu de vianants. Aquesta ampliació tàctica de vorera també compta amb elements físics que separaran el carril per a vianants del carril de trànsit rodat. Amb aquesta actuació, s'ha volgut guanyar espai per a la circulació de vianants, garantint així a més la distància física recomanada per les autoritats competents amb motiu de l'estat d'alarma. Aquesta és una actuació que s’inclou en la Revolució Verda que s'està duent a terme des de l'Ajuntament, com una clara aposta per la sostenibilitat i per la millora de la mobilitat a peu.

Imatge del Pont del Passeig de Terrassa | Ramon Navarro

 


Comentaris

envia el comentari