La plaça Didó, del passat fabril a centre administratiu i cultural

L'espai ha patit en els darrers quaranta anys diverses transformacions, però una cosa ha romàs intacte: la xemeneia
La plaça Didó als anys 80, abans de ser remodelada
La plaça Didó als anys 80, abans de ser remodelada | Jaume Valls-AMAT

 

Amb la crisi del tèxtil del anys 70 l’empresa coneguda com a Catex va tancar les portes i l’Ajuntament es va fer càrrec de les instal·lacions, enderrocant part de la fàbrica, deixant en peu els tints, que es reconvertí en sala d’exposicions. Segons recull l'historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog, l’edifici cantoner amb la Rasa i el carrer de Gaudí acabaria sent la seu de l’Institut de Teatre. La resta d’espai es va arranjar com a plaça deixant al bell mig l’antiga xemeneia escapçada com a remembrança del seu passat fabril. Aquesta xemeneia té una alçada de 10 metres amb una base quadrada d’aspecta monumental amb cantonades motllurades tant a la part superior com a la inferior.

 

Aquest espai es va inaugurar la Diada de Catalunya, el 10 de setembre de 1982 i se li assignà el nom de “Racó d’Ezequiel Vigués, conegut amb el sobrenom de Didó. L’alcalde Manuel Royes va descobrir una plaça que portava la inscripció “Racó dels titellaire Ezequiel Vigués Mauri. DIDÓ, 1880-1960. Terrassa 29-XII-1982. Un anys després per iniciativa de l’Institut del Teatre la placa es va canviar per unes rajoles amb la llegenda “Didó, Plaça Ezequiel Vigués. Institut del Teatre 1983”. La placa inclou un dibuix d¡un guinyol amb els seus titelles.

 

Després de l’enderroc de les naus situades al sud i l’edificació de loes noves oficines de l’Ajuntament, l’any 1993 es procedí a la remodelació i ampliació de la plaça, segons el projecte de l’arquitecte Francesc Bacardit, i es va inaugurar el 17 d’abril de 1993. Amb aquesta remodelació la plaça donava pas a les noves dependències de l’Ajuntament. També la plaça va passar a ser coneguda com a plaça Didó a seques, nom que manté a l'actualitat. La plaça s'ha convertit en un dels centres administratius de la ciutat amb l'Oficina d'Atenció Ciutadana. Així mateix, l'espai acull la Sala Muncunill, una de les galeries més importants del municipi, i manté ben a tocar l'Institut del Teatre, amb el Teatre Alegria i la Sala Maria Plans, a més, de la Nova Jazz Cava.