La merceria La Esmeralda, un establiment històric de Terrassa

El Museu Tèxtil recupera la vida d'aquesta reconeguda botiga que va tancar ara fa dos anys
La caixa registradora de la merceria La Esmeralda
La caixa registradora de la merceria La Esmeralda | CDMT

 

El Museu Tèxtil de Terrassaha publicat recentment en el seu blog un article dedicat a la coneguda merceria La Esmeralda. Aquest històric establiment es trobava ubicat al carrer Sant Pere i va tancar les seves portes el 31 d'agost de 2018. Després del seu tancament, el Museu Tèxtil compta amb una selecció d’objectes de merceria del fons antic (anys 1900 – 1960). A més, la propietària va donar material per als tallers que realitza el museu, tant infantils com per a adults.

 

Aquesta és la història de La Esmeralda, tal com ho explica el CDMT:

 

"La Carme Vigués ha estat la darrera propietària de la coneguda merceria La Esmeralda. Situada al centre de la vila de Terrassa, ha representat un dels negocis més longeus i, malauradament, va  tancar les seves portes el 31 d’agost de 2018. La relació de la família de la Carme amb la merceria es remunta a l’any 1922, quan el seu avi, Florenci Julià, va acceptar el traspàs que li va oferir l’anterior propietari, el Sr. Rocamora. Llavors el local es trobava en el número 37 del mateix carrer de Sant Pere. Per tant, podem dir que ha estat una merceria centenària.

 

Florenci Julià, originari de Girona, havia començat com a aprenent a la Casa Moga, un gran magatzem de Barcelona, referència pel sector de la merceria, i es va traslladar amb la seva dona a Terrassa, on vivien just a sobre de la merceria. En aquell moment a la ciutat n’hi havia dinou merceries ja que la tradició tèxtil de la ciutat feia que hi haguessin molts tallers de sastres i modistes. Les famílies benestants es vestien en aquests tallers, però també les classes més humils, que encarregaven vestits a mida per a ocasions especials.

 

L’any 1941 la família es va traslladar al número 47 del mateix carrer. Els baixos eren la merceria i la resta de l’edifici estava destinada a la casa familiar ja que el matrimoni va tenir quatres fills. La botiga es va estrenar l’any següent amb tots els mobles i fins i tot les caixes fetes a mida. Tot allò, conservat fins els darrers dies, feia de la botiga un espai on el temps s’havia aturat.

 

Magatzem amb el material que tenia la merceria
Magatzem amb el material que tenia la merceria | CDMT

 

De tots els fills del matrimoni, la Dolors Julià va ser la que més es va implicar en el negoci, ja que li agradava molt el tracte personal amb la clientela. L’any 1975, va morir Florenci Julià, just l’inici del tancament d’empreses tèxtils. Terrassa es va transformar paulatinament i també la societat. La incorporació massiva de la dona a la feina fora de casa i l’expansió de la confecció en sèrie va afectar directament el negoci. Cada vegada quedaven menys taller de sastres i modistes i moltes dones ja no necessitaven aprendre a cosir, ja que la roba era tan barata que no calia arreglar-la, es podia llençar i comprar-ne de nova i així seguir les modes, que cada vegada canviaven més ràpid.

 

Aquesta evolució la va viure de primera mà la Dolors Julià, que va deixar la seva feina de mestra i es va posar al capdavant del negoci des de 1975 fins a la seva mort, l’any 2013. La seva filla, Carme Vigués, que ja col·laborava amb la seva mare, ha continuat els darrers cinc anys, fins a la seva jubilació

 

Podeu llegir l'article complert i veure més fotografies clicant aquí